Resultats de la cerca

Cal que un electròlit estigui en contacte amb el metall ànode, que és ionitzat i dissolt, mentre que els electrons neutralitzen els anions de la dissolució que precipiten La reacció fonamental és M + A + → M + + A La quantitat de M dissolta és proporcional al flux d’electrons, el qual és funció del potencial i de la resistència del metall Perquè la reacció continuï, cal que els productes siguin eliminats de les zones anòdica i catòdica L’agent de corrosió més important és el potencial entre dos metalls en contacte immergits en un electròlit que depèn de la natura química de l’ànode i del…

Hom duu a terme el desgreixatge per premsatge de les pells a 30°C, per emulsió del greix amb agents tensioactius o bé per extracció amb emulsió aquosa de dissolvents orgànics i agents tensioactius

Aquesta mena d’adob dóna un cuir d’un blanc inalterable per la llum, de molt gruix, amb la particularitat d’omplir les parts més buides de la pell És semblant a l’adob al crom quant al fonament del procés, i varien les condicions de basicitat dels banys, però el cuir adobat al zirconi té un tacte més encarcarat que l’adobat al crom Per aquest motiu, i perquè les sals de zirconi són molt més cares que les de crom, no són utilitzades com a agents únics d’adob, sinó combinades amb les sals de crom en adobs que donen un color més clar que el crom pur i un tacte més suau, o com a…

Els objectes així tractats adquireixen una gran resistència a l’oxidació, fins i tot a altes temperatures, i als agents corrosius

El gres ordinari és constituït per argila plàstica refractària, amb un cert contingut de ferro i, a vegades, per sílice i feldspat El producte que hom obté és impermeable i resistent als agents químics i hom l’empra en la indústria química per a la construcció de recipients i conduccions, en revestiments, etc El gres fi és obtingut a base de caolí, quars, feldspat, etc, i és emprat en la fabricació de material sanitari, en les indústries química i elèctrica i en la ceràmica artística D’origen xinès, el gres ha esdevingut un tipus habitual a l’Occident des del s XV

Poden adherir-se sobre diversos materials quan són aplicades en estat pastós i, en endurir-se, resten estables davant dels agents atmosfèrics, repelleixen l’aigua i conserven prou flexibilitat perquè les dilatacions diferencials dels materials que segellen, amb els canvis de temperatura, no arribin a desenganxar-les o a esquerdar-les Entre les més habituals hi ha el màstic, tradicionalment emprat pels vidriers, que, com més va més, va essent substituït per una sèrie d’elastòmers sintètics a base de silicona Tenen un ampli ventall d’aplicacions en la construcció muntatge de vidres…

Els principals agents de blanqueig són clor, hipoclorit, diòxid de clor, clorit sòdic, clorat sòdic, peròxid d’hidrogen i de sodi, oxigen i ozó El procés es realitza en diverses etapes amb rentats entremig i fent servir l’agent adequat en cada una d’elles Per raons de preu i d’eficiència el clor ha estat l’agent més emprat fins ara A causa de la seva alta toxicitat, la molècula de clor s’ha deixat d’utilitzar, cosa que ha donat lloc a les pastes ECF Elementary Chlorine Free o pastes blanquejades, que no fan servir clor elemental, sinó diòxid de clor menys tòxic, i a les pastes…

És la primera operació de la fase preparatòria de l’adob, coneguda com a treball o procés de ribera, i consisteix a tractar les pells amb aigua abundant i a renovar els banys fins que han absorbit tota l’aigua que poden contenir i, com a resultats secundaris, són eliminats els productes de conservació, com ara la sal comuna, la naftalina i els desinfectants, i en són dissoltes parcialment les proteïnes solubles en aigua Si el remull és efectuat en pells seques, requereix, generalment, que siguin efectuades algunes accions mecàniques, com ara el batanat o el descarnament, o l’addició de…

Hom l’obté principalment per polimerització en suspensió del monòmer a pressió i en presència d’un iniciador radicalari, com el persulfat potàssic, d’on resulta un polímer granular, susceptible d’emmotllament i extrusió, amb un pes molecular mitjà de 5 × 10 5 a 10 7 És un sòlid amb la consistència d’una cera, de color blanc, amb molt bones propietats com a aïllant elèctric i amb el coeficient de fregament més baix de tots els materials sòlids coneguts És resistent a tots els agents químics, excepte els metalls alcalins fosos i el fluor, i no és soluble en cap dissolvent Té una…