Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
acumulador d’aire comprimit
Tecnologia
Gran dipòsit subterrani —generalment natural: cova, mina, etc— que és carregat amb aire a pressió mitjançant un compressor alimentat amb els excedents de corrent d’una central elèctrica, en les hores de baix consum.
En la descàrrega, el mateix aire alimenta una turbina de gas, connectada a un alternador, quan la demanda d’electricitat excedeix les possibilitats de la central
fornal
Tecnologia
Forn de solera en el qual hom barreja el combustible amb la càrrega.
Hom alimenta la combustió per injecció d’aire mitjançant manxes manuals, mecàniques o elèctriques La fornal és molt emprada pels ferrers i antics forjadors per a escalfar els escalaborns
tabuladora
Tecnologia
Màquina que escriu en caràcters ordinaris les indicacions contingudes en forma de forat en les targetes perforades i que, en el cas que siguin xifres, n’efectua les operacions i n’imprimeix el resultat.
Les tabuladores consten generalment d’un capçal , que alimenta la màquina amb les targetes, un lector , que interpreta i enregistra les indicacions, un calculador i una màquina d’escriure elèctrica
turbocompressor
Principi de funcionament del turbocompressor en un motor diesel. Comprimint l'aire gràcies a l'energia tèrmica dels gasos de combustió, és possible de cremar més carburant en cada cicle del motor, i d'augmentar, doncs, la potència
Tecnologia
Dispositiu auxiliar utilitzat en els motors tèrmics sobrealimentats.
La seva funció és comprimir mitjançant un compressor axial l’aire o la mescla combustible amb què hom alimenta les cambres de combustió de cada cilindre, tot aprofitant l’impuls que els gasos d’escapament del propi motor procuren a una turbina muntada sobre el mateix eix que el del compressor
tècnica de projecció tèrmica
Tecnologia
Procés que dota un material d’energia tèrmica i cinètica suficient perquè pugui ésser aplicat sobre un material de base.
La majoria d’aquestes tècniques serveixen per a obtenir revestiments de natura molt diversa, i són cada vegada més importants en la conformació de peces per a l’aeronàutica, la construcció naval, la petroquímica i l’automoció, entre altres sectors El procés és essencialment el següent Hom alimenta un sistema de projecció pistola de projecció amb un filament o unes pólvores del material a projectar Com a conseqüència de la transferència d’energia, el material ateny un estat de fusió o de semifusió Aleshores un gas, com ara l’argó, el nitrogen, els mateixos gasos de combustió o l’…
carburador
Esquema d’un carburador d’automòbil
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu mecànic que, en els motors d’explosió, té per missió fer la barreja d’aire i carburant (generalment benzina, o, eventualment, algun altre carburant líquid, com alcohol o benzol, o bé gasós, com butà o gas natural o gas pobre).
En els motors estacionaris, en els quals les variacions de velocitat i de potència són poc freqüents i no han d’ésser necessàriament efectuades en un temps molt curt, el carburador és un aparell senzill En els motors d’automòbil, on aquestes característiques són primordials, els mecanismes són més complexos, i encara més en els motors d’aviació, on cal evitar, de més a més, el perill de les glaçades de combustible a gran altura de vol, on és normal l’ús de compressors de sobrealimentació i on el carburador ha de funcionar en qualsevol posició respecte a l’horitzontal, àdhuc en posició…
encesa
Esquema del sistema d' encesa electrònica d’un motor d’automòbil
© Fototeca.cat
Tecnologia
Acció d’iniciar la combustió de la mescla carburant en els motors de combustió.
Són emprats diversos sistemes d’encesa En el sistema d' encesa per bateria , el dispositiu consta d’una bateria d’acumuladors que alimenta el circuit primari de baixa tensió format per l’enrotllament primari d’una bobina d’inducció, el condensador i el ruptor En obrir sobtadament el circuit primari per mitjà del ruptor es produeix en el secundari de la bobina una tensió elevada de 5 000 a 10 000 volts Perquè la caiguda d’intensitat sigui més ràpida i alhora per evitar que salti una guspira entre els borns del ruptor, hom hi connecta, en parallel, un condensador La tensió…
rellotge de cèl·lules fotoelèctriques
Tecnologia
Variant de rellotge automàtic, elèctric o electrònic, en què una bateria de cèl·lules fotoelèctriques genera el corrent necessari, quan és exposat a la llum, per a mantenir sempre carregat un acumulador de corrent, que alimenta el rellotge.
El corrent generat també pot ésser utilitzat per remuntar el pes d’un rellotge mecànic
tremuja
Tecnologia
Dipòsit, generalment gros, en forma de tronc de piràmide o de tronc de con invertits, que funciona com un embut, en el qual hom acumula i emmagatzema diverses matèries, que hi són posades per la seva part superior i surten per la inferior, i que, disposat sobre un aparell classificador, triturador, etc, o sobre un forn, els alimenta, o sobre un camió, un vagó, etc, els carrega.
carbó de pedra
carbó mineral Lignit
© Fototeca.cat
Geologia
Tecnologia
Química
Matèria mineral sòlida i combustible d’origen vegetal, color negre, pes específic 1,0-1,8 i duresa 0,5-2,5.
És composta de carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i altres components no volàtils argila, sílice, carbonats, òxids de ferro, etc que formen, després de la combustió del carbó, les cendres L’estudi dels carbons és considerat més aviat un capítol de la geologia aplicada que no de la mineralogia o petrologia clàssiques, car llur gènesi és clarament excepcional dins el temps i dins l’espai Només dos períodes geològics, en efecte, són rics en jaciments de carbó el que va del Carbonífer inferior al Permià i el que, iniciant-se en el Cretaci, continua en el Terciari D’altra banda, el 95%…