Resultats de la cerca

Gràcies al progrés que havia experimentat l’anàlisi infinitesimal, Lagrange reduí al mínim els postulats de la dinàmica i en deduí, per mitjà del càlcul diferencial i del càlcul integral, unes fórmules generals, anomenades equacions de Lagrange, aplicables a tota mena de problemes mecànics concrets, en les quals l’energia cinètica té un paper principal Encara actualment les equacions de Lagrange són aplicades correntment, sobretot als sistemes de sòlids, com ara als d’oscilladors mecànics o elèctrics, i també als de corpuscles microfísics WRHamilton elaborà primerament una òptica matemàtica…

Un mostreig incorrecte fa, per exemple, que una determinació analítica que tenia un error relatiu inferior al 0,2% passi a tenir un error superior a l’1% Hom empra mètodes específics de mostreig, que varien segons les matèries a assajar aquests mètodes són detallats en les instruccions oficials dels diversos estats i organismes internacionals

Segons el principi dels treballs virtuals , per a un sistema de punts materials sotmesos a lligams i en un instant donat, els desplaçaments dels punts compatibles amb els lligams són aquells que, mantenint els lligams congelats, fan que el treball total de les forces exteriors al sistema que hi actuen sigui nul D’aquest principi deriva tota la dinàmica analítica clàssica principi de D’Alembert

La mecànica dels medis continus parteix, doncs, de l’esquema ideal que considera que els cossos tenen una natura contínua Hom acostuma a estudiar els medis o els sistemes continus a partir de generalitzacions dels procediments emprats en la mecànica analítica, cosa que ha permès, com és el cas de la hidrodinàmica, d’investigar les propietats quàntiques dels dits medis És, però, en la descripció dels medis continus no materials, anomenats també camps , que les teories dels medis continus troben l’aplicació més remarcable camp

La importància de la instrumentació dins la ciència i la tecnologia ha d’ésser relacionada amb la importància de la mesura en el mètode científic Malgrat que la mesura de magnituds físiques simples es troba als orígens de la ciència, la instrumentació com a art de mesura precisa és recent Al s XIX, molts dels fenòmens i les magnituds dels quals s’ocupa la instrumentació eren desconeguts o, si més no, mal compresos Una dimensió tan fonamental com el temps era mesurada d’una manera rudimentària amb clepsidres i rellotges de sorra, fins que les observacions de Galileu sobre el pèndol suggeriren…