Resultats de la cerca

L’automòbil nasqué de l’aplicació d’un motor tèrmic de vapor primer, de benzina després, bé que també hi ha alguns exemples de motor elèctric mogut per bateries d’acumuladors, sobre un vehicle directament derivat d’un cotxe de cavalls L’evolució de l’automòbil s’ha produït per la introducció de millores, sovint inconnexes, en cada un dels elements principals constitutius, i per això els progressos vers un tipus coherent han estat molt lents Els automòbils tenen característiques diferents segons l’ús a què són destinats L’ automòbil de turisme és el destinat al transport de passatgers per a ús…

En els motors estacionaris, en els quals les variacions de velocitat i de potència són poc freqüents i no han d’ésser necessàriament efectuades en un temps molt curt, el carburador és un aparell senzill En els motors d’automòbil, on aquestes característiques són primordials, els mecanismes són més complexos, i encara més en els motors d’aviació, on cal evitar, de més a més, el perill de les glaçades de combustible a gran altura de vol, on és normal l’ús de compressors de sobrealimentació i on el carburador ha de funcionar en qualsevol posició respecte a l’horitzontal, àdhuc en…

La lubrificació té per objectiu de reduir el fregament entre les superfícies sòlides que llisquen en contacte mutu per tal de disminuir les pèrdues d’energia i el desgast de les peces Hom l’aconsegueix interposant entre les superfícies una substància oliosa o greixosa, anomenada lubrificant , amb la qual cosa hom substitueix el fregament entre les superfícies seques pel fregament intern del lubrificant Hom assoleix la lubrificació perfecta, anomenada lubrificació fluida , quan les dues superfícies sòlides resten completament separades pel lubrificant aleshores la força de fregament és…

 

Les finalitats de l’embragatge són de facilitar la conducció de l’òrgan conduït i el funcionament del dispositiu motor, principalment assegurant una arrencada progressiva, de canviar el sentit de rotació i la velocitat de l’òrgan conduït sense alterar els del motor, d’aturar-lo sense necessitat d’aturar el motor, d’estalviar potència en els períodes que no actua i de desconnectar-lo quan les condicions de funcionament no són adequades En els automòbils, aquest mecanisme serveix per a fer que el cigonyal del motor es desacobli de l’arbre primari del canvi de marxes desembragatge i per a…

Són emprats diversos sistemes d’encesa En el sistema d' encesa per bateria , el dispositiu consta d’una bateria d’acumuladors que alimenta el circuit primari de baixa tensió format per l’enrotllament primari d’una bobina d’inducció, el condensador i el ruptor En obrir sobtadament el circuit primari per mitjà del ruptor es produeix en el secundari de la bobina una tensió elevada de 5 000 a 10 000 volts Perquè la caiguda d’intensitat sigui més ràpida i alhora per evitar que salti una guspira entre els borns del ruptor, hom hi connecta, en parallel, un condensador La tensió secundària induïda és…

En l’automòbil clàssic, són, per aquest ordre, l' embragatge , el canvi de marxes , l' arbre de transmissió articulat , el diferencial i els semieixos automòbil En les bicicletes i en moltes motocicletes la transmissió és efectuada mitjançant una cadena i un plat En altres motocicletes, però, és efectuada mitjançant un arbre de transmissió, un pinyó i una corona motocicleta

Un diferencial consta d’una roda amb dental cònic anomenada corona , en la qual engrana el pinyó d’atac de l’eix motor, i que arrossega la caixa del diferencial Dins aquesta caixa hi ha muntats quatre pinyons satèllits que poden girar lliurement Sobre aquests pinyons, i en punts diametralment oposats, dues corones fixes planetaris engranen amb cadascun dels semieixosals quals hom subjecta les rodes Quan aquestes giren a velocitats iguals, els pinyons no tenen moviment independent i el conjunt es mou solidàriament Si una de les rodes s’alenteix, els pinyons comencen a girar i la corona…

En ésser aplicada amb força sobre la superfície exterior de la roda d’un vehicle frens de carro i de ferrocarril o bé la superfície interior o exterior d’un tambor metàllic fre de tambor d’un automòbil o d’una màquina, respectivament en redueix la velocitat fins a aturar-los