Resultats de la cerca

Es divideix en dues branques, la galvanoplàstia i la galvanostègia

El primer a estudiar l’efecte de les sals de crom sobre la pell fou Friedrich L Knapp, químic alemany, que el 1858 efectuà els primers experiments sense arribar, però, a cap resultat pràctic No fou fins el 1884 que Augustus Schulz descobrí i patentà un procediment amb dos banys el primer amb bicromat de sosa, i el segon, de neutralització El 1893 Martin Dennis, seguint el camí iniciat per Knapp, desenvolupà un mètode amb un sol bany amb una sal bàsica de l’òxid de crom Aquest darrer sistema és més fàcil de practicar, però dóna cuirs menys suaus que el procediment amb…

Hom empra aquest metall com a material de revestiment per la seva plasticitat, excellent soldadura i elevada resistència a la corrosió L’emplomat pot ésser aconseguit per recobriment amb el metall fos o bé en banys electrolítics

És la primera operació de la fase preparatòria de l’adob, coneguda com a treball o procés de ribera, i consisteix a tractar les pells amb aigua abundant i a renovar els banys fins que han absorbit tota l’aigua que poden contenir i, com a resultats secundaris, són eliminats els productes de conservació, com ara la sal comuna, la naftalina i els desinfectants, i en són dissoltes parcialment les proteïnes solubles en aigua Si el remull és efectuat en pells seques, requereix, generalment, que siguin efectuades algunes accions mecàniques, com ara el batanat o el descarnament, o l’…

Aquesta mena d’adob dóna un cuir d’un blanc inalterable per la llum, de molt gruix, amb la particularitat d’omplir les parts més buides de la pell És semblant a l’adob al crom quant al fonament del procés, i varien les condicions de basicitat dels banys, però el cuir adobat al zirconi té un tacte més encarcarat que l’adobat al crom Per aquest motiu, i perquè les sals de zirconi són molt més cares que les de crom, no són utilitzades com a agents únics d’adob, sinó combinades amb les sals de crom en adobs que donen un color més clar que el crom pur i un tacte més suau, o com a…

La denominació sol ésser aplicada especialment als aliatges que es fonen per sota de 230°C Llurs principals aplicacions són els fusibles d’extintors automàtics d’incendis, les vàlvules i els tallacircuits fusibles, la fixació d’eines i coixinets, els banys de tremp i revingut, la protecció de models de foneria, els models dentals, la soldadura, el segellament de vidre a metall i certs emmotllaments delicats També són utilitzats com a fluids tèrmics i com a nuclis fusibles en operacions d’enformar encorbament de canonades, etc Llurs característiques mecàniques, duresa i contracció…

L’argentament pot ésser efectuat per aplicació d’una làmina d’argent, per metallització al buit, per deposició de metall reduït químicament sense corrent elèctric, o per electrodeposició En el primer d’aquests mètodes l’objecte, un cop hom li ha aplacat una fulla molt prima d’argent, és escalfat al roig fosc a fi de formar un aliatge que asseguri l’adherència La metallització al buit és emprada, sobretot, per a objectes no metàllics L’argentament de metalls per reducció química és obtingut bé per immersió del metall més electropositiu que l’argent especialment coure o llautó en una solució de…