Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
silenciador
Tecnologia
Dispositiu que, muntat al tub d’escapament dels motors d’explosió o a la tovera dels motors de reacció, esmorteeix el soroll produït pels gasos expulsats.
El silenciador dels motors d’automòbil consisteix en una cambra en la qual s’eixampla el tub d’escapament i la vena gasosa s’expandeix i es refreda i xoca amb una sèrie de pantalles que dificulten la propagació de les ones sonores Aquest tipus de silenciador representa una pèrdua d’energia equivalent al 5% del combustible El silenciador emprat en els motors de reacció, molt més complex i de cost econòmic molt més elevat, és basat generalment en la subdivisió de la vena de gasos que surt per la tovera
mecanisme
Tecnologia
Conjunt d’elements mecànics que fan una funció determinada dins el conjunt d’una màquina o un aparell més complex.
resposta freqüencial
Electrònica i informàtica
Tecnologia
En un sistema lineal i estable, estudi i representació de la dependència freqüencial de l’amplificació respecte al guany i el desfasament.
Caracteritza la selectivitat del sistema respecte de la freqüència filtre Permet determinar l’espectre del senyal de sortida multiplicant i sumant respectivament l’amplificació i el desfasament per l’amplitud i a la fase de cadascun dels components de l’espectre del senyal d’entrada També és d’utilitat per a la identificació dels sistemes Es defineixen les següents magnituds freqüència de ressonància ω ρ , freqüència a la qual l’amplificació és màxima màxim de ressonància M p w , amplificació a la freqüència de ressonància banda passant BW, interval de freqüències per les quals l’amplificació…
dispositiu
Tecnologia
Peça o conjunt de peces disposades de manera que esdevinguin aptes per a un fi determinat i que formen part, generalment, d’un conjunt més complex.
bec

Bec Bunsen utilitzat als laboratoris per tal d’assolir altes temperatures; regulant de manera convenient l’entrada d’aire, la part de la flama que emet llum blava (zona reductora) pot arribar als 300º C mentre la que la part incolora (zona d’oxidació) arriba als 1500º C
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça metàl·lica, generalment tubular, sola o formant part d’un aparell més complex, per l’extrem de la qual surt una flama que és emprada per a il·luminar o escalfar.
Els becs més emprats en treballs de laboratori tenen una entrada d’aire regulable bec Bunsen i bec Meker, on la regulació és aconseguida mitjançant una anella giratòria bec Teclú , on la regulació és obtinguda per mitjà d’un disc desplaçable al llarg de l’eix del bec que permet d’obtenir una flama oxidant o reductora Els becs emprats per a illuminar bec d’incandescència sónproveïts d’una camisa, generalment de cotó impregnat d’una mescla d’òxids de tori i de ceri, al si de la qual és cremat el combustible gasós Com a part del bufador , el bec és la peça, unida directament al mànec i…
diagrama de Nyquist
Tecnologia
Lloc geomètric que descriu en el pla complex el denominador de la funció de transferència d’un servosistema, quan l’argument descriu el contorn del semiplà de part real positiva en el sentit contrari a les agulles del rellotge.
aparell de rellotgeria
Tecnologia
Mecanisme anàleg al d’un rellotge, emprat per a mesurar el temps, o més sovint per a fer moure o desplaçar uniformement una cosa, un element, etc, en un aparell complex, com és ara el paper en els aparells enregistradors.
automàtica
Tecnologia
Ciència i tècnica dels sistemes automàtics.
Aquest terme fou utilitzat per primer cop per L Torres Quevedo, el qual classificà els elements que componien els sistemes automàtics en òrgans d’acció, òrgans de mesura, òrgans de govern i òrgans de transmissió Cal distingir entre automàtica teòrica i aplicada La primera consisteix en l’estudi matemàtic del comportament dels sistemes automàtics, mentre que la segona tracta dels problemes pràctics de l’automatització L’automàtica, doncs, presenta lligams de relació amb les matemàtiques, la teoria de la informació, la informàtica i l’enginyeria Els sistemes automàtics presenten de forma més o…
màquina
Tecnologia
Conjunt més o menys complex de peces sòlides (eixos, rodes, barres, etc) que serveix per a transformar un tipus d’energia en treball o en un altre tipus d’energia, o bé per a aprofitar l’acció d’una força per tal de produir certs efectes.
Una primera classificació permet d’agrupar-les en dues categories les màquines motrius , que transformen en energia mecànica l’energia tèrmica, elèctrica, mecànica, etc que hom els forneix, i les màquines operatives, que actuen sobre la matèria modificant-ne la forma, les dimensions, etc Hom pot fer també classificacions parcials, atenent factors que intervenen en el funcionament o en l’ús de la màquina Així, segons l’aplicació, hom pot classificar-les en màquines agrícoles , màquines eines, màquines calculadores, etc Segons la forma com és fornida l’energia a la màquina o la forma de l’…