Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
aire comprimit
Tecnologia
Aire sotmès, generalment mitjançant un compressor, a una pressió superior a l’atmosfèrica.
L’increment d’energia que posseeix l’aire quan ha estat comprimit és aprofitable, en expandir-se, per a obtenir un treball mecànic o produir un corrent d’aire L’aire comprimit és fàcil i econòmic d’acumular i de transportar i, per tant, pot ésser usat a distàncies considerables de la font de proveïment compressor, acumulador o botella A més del seu baix cost, l’aire comprimit permet de fer installacions en les quals, amb una sola font de proveïment, hom pot obtenir pressions diferents per a diversos usos Té l’avantatge, davant els altres agents de…
acumulador d’aire comprimit
Tecnologia
Dipòsit que és carregat d’aire a pressió per un compressor que treballa en règim quasi continu; serveix per a alimentar una xarxa de distribució d’aire comprimit d’utilització intermitent.
L’acumulador amorteix l’efecte de les pulsacions del compressor sobre la línia, assegura un subministrament a una pressió relativament estable a la que seria necessària per a satisfer un consum puntual
acumulador d’aire comprimit
Tecnologia
Gran dipòsit subterrani —generalment natural: cova, mina, etc— que és carregat amb aire a pressió mitjançant un compressor alimentat amb els excedents de corrent d’una central elèctrica, en les hores de baix consum.
En la descàrrega, el mateix aire alimenta una turbina de gas, connectada a un alternador, quan la demanda d’electricitat excedeix les possibilitats de la central
martell pneumàtic
Tecnologia
Mall autocompressor en el qual l’aire comprimit produeix l’elevació de la massa mòbil i durant la seva caiguda hi afegeix una certa energia.
N'hi ha d’alimentats per una font d’aire comprimit, mentre que d’altres produeixen ells mateixos l’aire comprimit, mitjançant un cilindre que fa de compressor alimentat per un motor elèctric o d’una politja d’embarrat El pes de la massa pot variar entre 50 i 200 kg, i la velocitat, entre 70 i 200 cops per minut
pneumàtica

Pneumàtica Vista escorxada d’un cilindre pneumàtic d’efecte doble per a càrregues i frequüències dels cicles de treball elevades
© Fototeca.cat
Tecnologia
Conjunt de tècniques basades en la utilització de l’aire comprimit com a fluid transmissor d’esforços, per a l’accionament a distància de diversos dispositius funcionals.
A més de les seves aplicacions ja clàssiques comandament de vàlvules, frens, portes, etc, la pneumàtica és una tècnica molt valuosa en l’automatització industrial, que permet d’ésser aplicada en molts casos a la indústria mitjana i petita Els dispositius pneumàtics emprats en l’automatització industrial presenten els avantatges d’ésser normalitzats, d’un preu moderat i de fàcil manteniment en servei són de disseny simplificat i tenen una fiabilitat elevada L’ús de l’aire comprimit s’ha generalitzat, entre altres motius, a causa de la seva disponibilitat inexhaurible i pel fet de…
plat universal
Tecnologia
Plat del torn en el qual les mordasses són accionades simultàniament.
Generalment aquesta acció s’aconsegueix mitjançant un dispositiu d’aire comprimit, de manera que permet de centrar i subjectar directament la peça sense haver de fer comprovacions ni rectificacions posteriors de la posició de les mordasses, amb la qual cosa hom redueix els temps passius de fabricació
central tèrmica de cicle combinat
Tecnologia
Central tèrmica en què la combustió es produeix a l’interior d’una turbina i en mou els àleps, i se n’aprofiten els gasos en un segon cicle per a escalfar aigua, generar vapor d’aigua i moure una segona turbina.
En una central tèrmica de cicle combinat l’aire és introduït i comprimit, moment en què s’injecta el combustible, gas natural o fueloil Els gasos resultants superen els 1 000ºC, experimenten una gran expansió i mouen les pales de la turbina, que duu incorporat un generador d’electricitat
tremp
Tecnologia
Refredament sobtat a què hom sotmet el vidre per tal d’augmentar-ne la resistència.
Tant els efectes obtinguts com el principi pel qual s’esdevenen són semblants als del tremp dels metalls Generalment el tremp del vidre és efectuat escalfant-lo fins a temperatures pròximes a les d’ablaniment i sotmetent-lo tot seguit a l’acció d’un raig d’aire comprimit, sovint molt humit
engegador
Tecnologia
Aparell emprat per a engegar un motor d’explosió.
Els principals tipus són el manual , amb manovella, el d' inèrcia , que aprofita l’energia d’un volant que gira a alta velocitat, i el motor d’engegada demarrer , que habitualment és un motor elèctric En alguns motors de petita cilindrada l’engegador consisteix en una politja fixada al cigonyal, en la qual va enrotllada una corda que hom estira A vegades hom empra els engegadors d’aire comprimit , on la injecció d’aire a pressió en els cilindres produeix l’efecte de l’explosió del combustible i inicia, així, el moviment del motor
sirena

Esquema d’una sirena de Cagniard de la Tour
© fototeca.cat
Física
Tecnologia
Aparell generador de sons de gran intensitat, mitjançant una sèrie ràpida d’interrupcions periòdiques d’un corrent d’aire, vapor, etc, produïdes per la rotació d’un o més discs proveïts de forats.
En girar el disc s’interromp el corrent d’aire i la sirena emet així un so musical de freqüència igual al producte del nombre d’orificis del disc pel de revolucions per segon a què gira En la sirena de Cagniard de la Tour, ideada el 1819, és utilitzat aire comprimit i el seu funcionament és anàleg al d’una turbina Les sirenes són emprades, sobretot, com a senyal o alarma en naus, per a indicar l’hora d’entrada o de sortida de fàbriques, per a fer investigacions acústiques, etc