Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
magatzem
Economia
Tecnologia
Local destinat a guardar-hi primeres matèries, productes semielaborats o mercaderies acabades d’una empresa industrial; també pot servir per a tenir-hi les existències de reserva d’una establiment comercial, etc.
La valoració de les existències emmagatzemades es recull en el compte de magatzem
model
Realització d’un model de fusta per a la construcció d’un motlle
© Fototeca.cat
Tecnologia
Representació de fusta, cera o metall que té la mateixa forma que la peça que hom vol obtenir mitjançant la colada d’un metall fos dins del motlle i que és utilitzada per a construir-lo.
Les dimensions del model són establertes tenint en compte la contracció que farà el metall fos en solidificar-se
rellotge mecànic
Esquema d’un rellotge mecànic de pèndola: òrgan motriu (1, pes; 2, corda; 3, barrilet; 4, cadell; 5, roda de cadell): Òrgan de transmissió : (6, roda de barrilet; 7, roda de temps; 8, roda de centre; 9, roda de primera; 10, pinyó de minuts; 11, roda de minuteria; 12, roda d’hores); escapament (13, roda d’escapament; 14, àncora); òrgan regulador (pèndola); (15, llentia; 16, femella d’afinació; 17, tija; 18, suspensió de làmina flexible)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Rellotge proveït d’una base de temps integrada per un oscil·lador mecànic (foliot, pèndola, volant).
L’oscillador constitueix l’òrgan regulador que ha d’ésser complementat per un òrgan motor pes o molla que forneix la força necessària per al funcionament del rellotge, un òrgan de transmissió engranatges i un òrgan de compte i de manteniment de les oscillacions del regulador anomenat escapament
rellotge
Rellotge de caixa alta policromada (Arenys de Munt)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Instrument destinat a mesurar el pas del temps i a indicar el compte de les hores i d’altres unitats de temps.
El fraccionament del dia i de la nit recolzà originàriament en el moviment aparent del Sol i dels estels per la volta celeste, i els primers rellotges aprofitaren aquest moviment, conseqüència de la rotació de la Terra, per a indicar el transcurs de les hores Instruments astronòmics com el rellotge de sol, l’ astrolabi i el nocturlabi sorgiren per a poder efectuar, indirectament o directament, la lectura de l’hora indicada pel rellotge celeste mitjançant l’observació de la posició dels astres respecte de l’horitzó local Per disposar de l’hora actualitzada en qualsevol moment, independentment…
rellotge de foliot
Tecnologia
Rellotge en què l’òrgan regulador era l’anomenat foliot o esperit, consistent en un conjunt format per una barra horitzontal amb dos contrapesos situats en els seus extrems, muntada sobre un eix vertical en el qual eren situades les dues palanques de l’escapament.
En oscillar el foliot, les dues palanques deixen anar alternativament les dents de la roda d’escapament, les quals donen simultàniament un petit impuls destinat a mantenir les oscillacions del foliot L’error d’aquelles primeres màquines era d’una mitja hora al dia Cal tenir en compte, però, que només portaven la busca horària i que, per tant, només permetien apreciar l’hora d’una manera molt aproximada El regulador de foliot va durar des del començament del s XIV fins a la fi del s XVII 300 anys, que fou definitivament desplaçat pel rellotge de pèndola
senyal
Física
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Magnitud física variable, de natura molt diversa, que pot ésser transmesa, propagada i detectada adequadament, de manera que en pertorbar o modificar un estat d’equilibri constitueix un element portador d’informació.
Els senyals poden ésser molt diversos elèctrics, mecànics, pneumàtics, òptics, acústics, etc, i són utilitzats per a transmetre informació, donar ordres, etc, d’acord amb un codi establert En alguns casos els senyals es quantitzen , i cada quàntum es fa correspondre a un caràcter D’altres vegades els senyals són definits només durant uns intervals de temps concrets o en certs moments Quan es fa servir la representació digital, els senyals són mesurats en múltiples de quàntum i sovint se'n fa un mostreig per exemple per mitjà d’un senyal de rellotge, cas en el qual és possible…
envàs
Bodegó d’envasos
© Fototeca.cat
Tecnologia
Transports
Recipient dins el qual hom posa un producte per transportar-lo o conservar-lo.
El baix preu dels materials plàstics ha desplaçat altres materials tradicionals, com el vidre o la porcellana, de la fabricació d’envasos i permet alhora que hom no els hagi de retornar Els envasos de material plàstic, però, tenen l’inconvenient que no es destrueixen fàcilment un cop utilitzats, la qual cosa complica encara més el problema de l’eliminació de residus Pel que fa a la indústria alimentària són especialment importants els materials emprats en la fabricació d’envasos donades les característiques dels productes que han de contenir Són autoritzats per a aquesta finalitat metalls i…
acabament
Tecnologia
Operacions que eventualment són efectuades sobre el paper ja sortit de màquina: supercalandratge, rebobinatge per a expedició, tallament transversal, desbarbatge i tallament a mida exacta, compte i inspecció dels fulls i embalatge.
Les operacions tals com laminatge, gofratge, plegatge, ratllament, engomada no són considerades com a acabament, sinó com a manipulació
arquitectura bioclimàtica
Tecnologia
Conjunt de solucions constructives aplicades al disseny d’edificis que té com a finalitat aconseguir crear condicions ambientals de confort tenint en compte l’orientació, les característiques del terreny, el microclima del lloc i altres elements naturals de l’entorn.
coixinet
Coixinet de ròtula, de doble rengle de boles, apte per a suportar alhora esforços radials i axials
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça metàl·lica en forma d’anell o de dolla, que fa de suport a l’arbre, també metàl·lic, el qual gira en el seu interior, generalment compost d’una caixa i del coixinet pròpiament dit.
Els principals tipus de coixinets són els de fregament , en els quals l’arbre gira fregant la superfície lubrificada del coixinet, i els de rodolament , dits a vegades impròpiament rodaments , en els quals l’arbre gira conjuntament amb l’anell que porta manegat, mentre que un nombre determinat d’elements boles, rodets, barrilets o agulles rodolen sobre la superfície exterior d’aquest anell o sobre la superfície interior d’un altre anell ajustat exteriorment a la caixa o suport En els coixinets de fregament, la gran superfície de contacte actua esmorteint les oscillacions, els cops i els…