Resultats de la cerca

Hom ha conservat el terme per designar els forns de recoure, substituïts ja en les fabricacions contínues per túnels 3 arca de l’aliança

Segons el mateix el moment de tres punts de suport consecutius M i - 1 , M i , M i + 1 són relacionats per l’expressió l i , l i + 1 essent les distàncies entre els punts de suport, S i , S i + 1 , les àrees del diagrama de moments, i d i - 1 , d i + 1 , les distàncies respectives dels centres de gravetat d’aquestes àrees als punts de suport extrems

És un cas particular d'integròmetre que permet de determinar l’àrea d’una figura plana en resseguir amb l’estilet o punxó fixat a l’extrem del braç traçador de l’instrument, la corba tancada o el contorn de la figura Aquest braç està equipat d’una lupa per tal de facilitar la tasca de seguir el contorn de l’àrea a mesurar Pot ésser de compensació polar, amb braç polar o amb rodatge polar El primer permet de mesurar aproximadament àrees en mapes o plànols i el segon és utilitzat per a realitzar mesures sobre diagrames en cintes contínues Si bé aquest instrument no és de gran precisió, l’…

Les assecadores, en llurs diverses concepcions, són àmpliament emprades en processos industrials i en usos domèstics entre aquests darrers hom troba, per exemple, l’assecadora de roba Les assecadores industrials, aparells o installacions destinats a assecar diverses matèries o productes, tals com cuirs, tèxtils, productes alimentaris, químics, etc, han de resoldre operativament tres problemes fonamentals crear les condicions termodinàmiques necessàries per a l’eliminació del líquid sense alterar les qualitats desitjades del producte que hom asseca, eliminar el vapor produït en l’assecatge i…

En la indústria paperera la calandra és emprada per a comprimir, allisar i ensetinar el paper o el cartó, imprimir una marca a imitació de filigrana o estampar, mitjançant corrons d’acer gravats Els corrons d’aquestes calandres són escalfats per un corrent de vapor que hi entra axialment En la indústria del cautxú la calandra és emprada en la preelaboració En la indústria tèxtil és emprada especialment en l’acabat dels teixits de cotó, lli, raió i seda, i, a la sortida del batà, per a fer compacta la napa Els corrons metàllics solen ésser escalfats per vapor o, menys correntment, amb foc…

En general, n'hi ha de tres menes els que mesuren, els que compten i els que fan les dues coses alhora Els primers són els anomenats calculadors analògics , i és basen en la substitució del problema que hom vol resoldre per un altre d’anàleg, construït mitjançant els elements del calculador, on les relacions aritmètiques són substituïdes per processos físics en què intervenen magnituds contínues tals com distàncies, angles, voltatges, etc el senyal de sortida —també continu— és proporcional a la solució numèrica del problema plantejat Són ràpids i poden treballar en parallel, però tenen l’…

La tendència actual és de fer la manutenció mitjançant màquines manutenció mecànica , per tal de reduir l’esforç humà i obtenir un major rendiment La manutenció comprèn des de l’arribada dels materials necessaris en el procés productiu fins a llur sortida del magatzem d’expedició La manutenció és necessària per a dur a terme la fabricació d’un producte cal tenir en compte, però, que les operacions de manutenció no el fan augmentar de valor ni li proporcionen més qualitat, sinó que només l’encareixen Això fa que els problemes de circulació del material tinguin actualment una consideració molt…

El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…

Els primers metalls utilitzats per l’home foren els metalls natius, principalment el coure, l’or, l’argent i, molt rarament, el ferro d’origen meteorític La reducció de minerals de coure i, posteriorment, de minerals de coure i estany, per tal d’obtenir el bronze, fou iniciada entre els anys 4000 i 3000 aC Gairebé alhora es desenvolupà la metallúrgia del plom i dels aliatges d’or i argent Cap a l’any 2000 aC hom coneixia ja els procediments de fosa, amb el sistema dit de la cera perduda , per a la fabricació d’estàtues de bronze, com també les operacions d’embotir i d’encunyar L’edat del…