Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
encavallada
encavallada metàl·lica (a dalt) i de fusta (a baix)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Artifici format per un mínim de dues peces rígides i un tirant disposades en forma de triangle, la base del qual és formada pel tirant que serveix de biga metra.
L’encavallada ha anat evolucionant tot complicant-se, per tal de resoldre el problema constructiu de cobrir naus amples Tradicionalment, les encavallades eren de fusta, però actualment solen ésser de ferro o de formigó
polispast
A dalt, polispastreial; a baix, polispast elèctric d’una politja
© Fototeca.cat
Tecnologia
Sistema de dos grups d’una o més politges cadascun, l’un fix i l’altre mòbil, que permet, en multiplicar la força aplicada a un cable, a una cadena o a una corda, manualment o mecànicament per accionament elèctric (mitjançant un motor), pneumàtic (mitjançant pistons o bé un motor), etc, d’elevar càrregues amb un esforç inferior —proporcionalment al nombre de politges del grup mòbil— al que seria necessari.
Hom anomena polispast reial el que té dues o més politges a cada grup La força que cal aplicar per a elevar una càrrega amb un polispast és teòricament igual al quocient entre el pes de la càrrega i el nombre de branques de cable, cadena, etc, que eleven el grup de politges mòbils, és a dir, el doble del nombre d’aquestes politges En els polispasts diferencials el grup de politges fix ha estat substituït per dues rodes dentades de diàmetres diferents, muntades sobre un mateix eix, i el grup mòbil és constituït per una politja, de manera que una cadena sense fi passa per aquesta politja i…
politja
A dalt, politja fixa; a baix, sistema de politja fixa i politja mòbil
© Fototeca.cat
Tecnologia
Roda proveïda d’un ull en el seu eix geomètric, que li permet de girar a l’entorn d’un eix que hi és introduït, i amb la superfície lateral acanalada, de manera que permet de passar-hi un cable, una corda, etc, tot arrossegant-lo o essent arrossegada per ell, i que serveix per a canviar la direcció o el sentit d’una força, eventualment multiplicant-ne l’efecte quan forma part d’un sistema, com per exemple en un polispast.
En la politja fixa , en un dels extrems de la corda actua la resistència i en l’altre la potència, tot restant la politja fixa respecte al moviment de translació del conjunt En la politja mòbil , un dels extrems és fixat a un suport i en l’altre actua la potència, mentre la resistència és aplicada a l’eix de la politja i aquesta adquireix un moviment de translació simultani al de rotació
brida
Dos tipus diferents de brides; a dalt, en una canonada; a baix, en una màquina-eina
© Fototeca.cat
Tecnologia
Corretja, corda, tira de metall, que ajunta diferents peces entre elles, per tal de limitar-ne el desplaçament relatiu, o que fixa una peça o una eina a una màquina.
diferencial
Elements i parts d’un diferencial d’automòbil (a dalt) i esquema del seu funcionament (a baix)
© Fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Mecanisme que hom munta als automòbils per transmetre el moviment a les rodes motrius i permetre que, als revolts, girin a la velocitat adequada, és a dir, que la roda exterior giri més de pressa que la roda interior.
Un diferencial consta d’una roda amb dental cònic anomenada corona , en la qual engrana el pinyó d’atac de l’eix motor, i que arrossega la caixa del diferencial Dins aquesta caixa hi ha muntats quatre pinyons satèllits que poden girar lliurement Sobre aquests pinyons, i en punts diametralment oposats, dues corones fixes planetaris engranen amb cadascun dels semieixosals quals hom subjecta les rodes Quan aquestes giren a velocitats iguals, els pinyons no tenen moviment independent i el conjunt es mou solidàriament Si una de les rodes s’alenteix, els pinyons comencen a girar i la corona…
buc
Tecnologia
Carcassa total o parcial d’un moble, especialment, en una taula, el cos que conté els calaixos.
En un moble de dos cossos superposats, hom parla de buc de dalt i buc de baix
clavilla
Tecnologia
Peça cilíndrica o lleugerament cònica, d’acer aliat i de superfície rectificada i polida, que hom utilitza en molts dispositius o muntatges de mecànica fina per tal d’immobilitzar en sentit transversal dues o més peces superposades.
També hi ha clavilles amb el nucli buit i un tall de dalt a baix que fan molla quan hom les introdueix en llur allotjament Rep també el nom de claveta , passador o piu
arquimesa
arquimesa
© Fototeca.cat
Tecnologia
Moble format per la combinació d’una arquilla i una taula, que li serveix de suport.
La cara anterior de l’arquilla que forma el cos de dalt, proveïtu de calaixos i de compartiments, té una tapa que, quan és abatuda, serveix de taula d’escriure La taula pren a vegades la forma de bufetillo
manxa
Tecnologia
Cadascuna de les barres que, aplicades a un torn, un molinet, etc, serveixen per a fer-lo voltar imprimint-li un moviment alternatiu de dalt a baix i de baix a dalt.
sinterització
Tecnologia
En la siderúrgia, escalfament a 1 000-1 200°C de menes i residus siderúrgics pulverulents, amb un gra de gruix comprès entre 0,5 i 5 mm, per a obtenir un material porós (sínter), que és triturat en fragments d’un diàmetre adequat per a alimentar els alts forns.
El procés té lloc en una màquina de sinteritzar, on la massa, humitejada i mesclada amb pols de coc i un fundent calç, és distribuïda damunt una banda d’engraellat sense fi, compartimentada en caixes, que gira accionada per una roda les caixes passen sota un cremador de gas, que hi provoca la ignició superficial del coc, i sobre un dispositiu d’aspiració, que hi propaga la combustió de dalt a baix El sínter resultant és triturat i garbellat per a obtenir-ne fragments de 5-50 mm Si el gra de mineral és inferior a 0,2 mm, el procediment adequat és la pelletització