Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
roda dentada

Roda dentada
© tom - Fotolia.com
Tecnologia
Cadascuna de les rodes proveïdes de dents en la seva perifèria o amb dentat interior o lateral, o amb més d’un d’aquests dentats, que, engranant en les dents d’altres rodes dentades, constitueixen un engranatge o, engranant en una cadena, formen part d’un sistema de transmissió per cadena.
corona dentada
Tecnologia
Roda amb dentat cònic que engrana amb un pinyó, solidari de l’eix motor del vehicle.
Té la finalitat de transmetre el moviment del motor a les rodes Generalment forma part del diferencial
pinta de dentar
Tecnologia
Eina de tall proveïda de dents afilades, emprada per a dentar rodes cilíndriques.
La pinta de dentar circular és una roda dentada, amb les dents amb destalonat tangencial, que dotada d’un moviment de vaivé en la dentadora pot tallar dentats interiors i exteriors La pinta dentar lineal és una eina de tall plana, semblant a una cremallera, amb dents trapezials, que, dotada d’un moviment de vaivé en la dentadora Maag, pot tallar només dentats exteriors
sincronitzador
Transports
Tecnologia
Dispositiu d’alguns canvis de marxa que permet de passar d’una marxa a una altra sense sotregades ni sorolls, bé que, com passa generalment, l’arbre primari i el secundari girin a velocitats diferents.
El sincronitzador consisteix en un pinyó solidari amb l’arbre però susceptible de desplaçar-se axialment tot al llarg d’uns canals que té el dit arbre, de manera que, en accionar la palanca del canvi de marxa, es desplaça fins que toca lateralment el pinyó, fins en aquest moment lliure, al qual ha d’ésser transmès el moviment i al qual comunica a poc a poc la seva velocitat de rotació per fregament Quan les dues velocitats són iguals, és alliberada una corona dentada que engrana simultàniament amb els dos pinyons i els fa solidaris, tot establint la transmissió
pas diametral
Tecnologia
Mòdul d’una roda dentada d’un engranatge.
És anomenat també pas transversal Quan les dents són helicoidals, hom distingeix el pas diametral frontal del pas diametral normal
freixe

Detall d’una branca amb fruit del freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior), fotografiat a la Vall d'Aran.
Botànica
Tecnologia
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les oleàcies, que comprèn unes 65 espècies de les regions temperades de l’hemisferi nord.
Tenen fulles oposades imparipinnades, de folíols ovals o lanceolats, aguts i de vora dentada, flors petites disposades en panícules i fruits en sàmara D’algunes espècies hom aprofita la fusta freixe , que és dura i elàstica, semblant a la de roure, però de color més clar, i que és molt apreciada en ebenisteria i per a fer peces de precisió Les espècies presents als Països Catalans són el freixe de flor Fornus , propi, sobretot, de les terres submediterrànies orientals, però que reapareix a les muntanyes valencianes, el freixe de fulla gran F excelsior , comú a l’Europa central…
polispast

A dalt, polispastreial; a baix, polispast elèctric d’una politja
© Fototeca.cat
Tecnologia
Sistema de dos grups d’una o més politges cadascun, l’un fix i l’altre mòbil, que permet, en multiplicar la força aplicada a un cable, a una cadena o a una corda, manualment o mecànicament per accionament elèctric (mitjançant un motor), pneumàtic (mitjançant pistons o bé un motor), etc, d’elevar càrregues amb un esforç inferior —proporcionalment al nombre de politges del grup mòbil— al que seria necessari.
Hom anomena polispast reial el que té dues o més politges a cada grup La força que cal aplicar per a elevar una càrrega amb un polispast és teòricament igual al quocient entre el pes de la càrrega i el nombre de branques de cable, cadena, etc, que eleven el grup de politges mòbils, és a dir, el doble del nombre d’aquestes politges En els polispasts diferencials el grup de politges fix ha estat substituït per dues rodes dentades de diàmetres diferents, muntades sobre un mateix eix, i el grup mòbil és constituït per una politja, de manera que una cadena sense fi passa per aquesta politja i…
dent

Rodes dentades
Tecnologia
Cadascun dels elements tallats sobre el cos base d’una roda (dita roda dentada) d’un engranatge que permeten de transmetre el moviment a una altra roda dentada.
La circumferència base sobre la qual hom talla les dents de les rodes de l’engranatge és anomenada circumferència primitiva i la seva dimensió és designada com a diàmetre primitiu les circumferències primitives de dues rodes que engranen són tangents Sobre la circumferència primitiva hom pren les mesures que caracteritzen els engranatges el pas de l’engranatge, que és la distància que separa els eixos de dues dents consecutives, i la sortida i la profunditat de la dent, la suma de les quals és l’altura de la dent Cada tipus de dentat pot ésser caracteritzat pel mòdul o quocient entre el…
serra

Serra de cadena sense fi
© Fototeca.cat
Tecnologia
Oficis manuals
Eina constituïda per una fulla d’acer proveïda de dents agudes en una de les seves vores, per un disc d’acer proveït de dents en la seva perifèria, per una cadena sens fi de baules tallants, etc, emprada per a tallar fusta, ferro i d’altres matèries dures.
La serra de fulla, formant part d’una màquina o subjecta a un bastidor o proveïda d’un o dos mànecs, serveix per a tallar fusta, metall, os, pedra, plàstic, etc, en imprimir-li, manualment o mecànicament, un moviment alternatiu de vaivé, tot fregant les dents damunt la matèria que hom vol tallar, de manera que hi obren un solc estret que arriba a dividir-la Les mides, la forma i la disposició de les dents varien segons el tipus de feina a què les serres són destinades Així, les dents de la serra de mà Xerrac Corel / Danny Singer emprada en fusteria són agudes, inclinades endavant de manera…