Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
fluídica
Tecnologia
Branca de la mecànica de fluids que estudia els fenòmens lligats al desplaçament i a la interacció dels raigs de fluids en moviment sense participació de peces mòbils i la seva aplicació industrial per a realitzar amplificacions, commutacions, etc..
La base del desenvolupament de la fluídica és l’efecte Coanda o efecte d’"atracció” d’un raig a una paret degut a la depressió creada pel fluid quan emergeix per un broc o eixamplament El fluid tendeix a seguir una trajectòria inclinada com si fos una prolongació de la superfície que abandona, sempre i quan l’angle d’inclinació no sigui gaire acusat Coanda explicà aquesta tendència pel buit parcial que es crea entre el raig i la superfície adjacent, de tal manera que, si la pressió a l’altre costat del raig roman constant, aquesta depressió força el raig a girar i l’atreu cap a la paret A…
control digital
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Control en temps real de sistemes dinàmics en el qual el controlador
o corrector és instrumentat per mitjà d’un ordinador.
El seu ús és més estès en servomecanismes, pilots automàtics, refineries i sistemes de transport públic això és a causa, d’una banda, de llur velocitat i precisió intrínseques i, de l’altra, de la millora en la fiabilitat i el preu dels ordinadors L’adveniment dels microprocessadors ha donat una empenta definitiva a l’ús del control digital que hom pot trobar avui en els automòbils, els aparells electrodomèstics i els jocs electrònics Els trets característics d’aquest tipus de control són la versatilitat poden executar tasques variades, a més de les de control la flexibilitat…
servomecanisme
Tecnologia
Servosistema la sortida del qual és constituïda per un sistema mecànic o mecanisme.
Un servomecanisme actua sobre una màquina o un sistema regulat en què la variable controlada és una posició mecànica Sol haver-hi una amplificació del senyal de comandament per a l’accionament de la màquina Els servomecanismes poden ésser purament mecànics o bé electromecànics electromagnètics o electrònics
integrador
Electrònica i informàtica
Matemàtiques
Tecnologia
Aparell o dispositiu, mecànic o electrònic, destinat al càlcul d’integrals.
Els mecànics poden ésser intègrafs intègraf o integròmetres integròmetre Els integradors electrònics poden efectuar la integració directament sobre un senyal analògic mitjançant amplificadors operacionals, bé que pel mostreig d’un senyal digital i el seu processament mitjançant circuits integrats o bé mitjançant un programa que calculi la funció integral
intermetàl·lic | intermetàl·lica
Tecnologia
Dit del compost constituït per dos elements metàl·lics o més, la proporció dels quals pot variar entre dues composicions límit, i que es comporta, en els aliatges, com un metall pur.
Els elements dels grups 4B, 5B i 6B de la taula periòdica tenen tendència a combinar-se segons les lleis de la valència composts intermetàllics de valència i formen estructures cristallines semblants a les dels composts iònics Els altres metalls tendeixen a formar composts intermetàllics electrònics , en els quals l’estructura i la composició són determinades per la relació entre el nombre d’electrons de valència i el nombre d’àtoms, o composts binaris de Laves , amb la relació 1/2 entre els metalls
rellotge digital
Tecnologia
Rellotge en què l’hora és indicada numèricament.
Hom no ha d’associar el terme digital amb el d’electrònic, ja que han existit rellotges mecànics d’indicació digital proveïts de discs marcats amb els nombres de les hores, dels minuts i fins i tot dels segons que apareixien per les finestretes corresponents obertes a l’esfera En la primera època dels rellotges digitals de polsera electrònics, la indicació era feta per díodes luminescents dígits en vermell Actualment aquest sistema s’empra només en els rellotges de paret de grans dígits, deixant en els de pulsera els nombres generats per pantalles de cristall líquid de molt menor…
màquina de calcular
Tecnologia
Màquina capaç d’efectuar càlculs aritmètics simples (addició, subtracció, multiplicació, divisió, arrels quadrades, tants per cent, etc) o complexos (logaritmes, funcions trigonòmetriques, etc), generalment dotada amb un o més registres per a memoritzar constants o resultats parcials.
Són de dimensions petites màquina de calcular de butxaca o de taula i consten d’un teclat tecles numèriques, d’operació i de funció per a l’entrada de les dades, i una pantalla per a la visualització dels resultats, que pot ésser de díodes luminescents o de cristall líquid El funcionament de la màquina de calcular és basat, igual que el dels ordinadors, en la lògica dels circuits electrònics integrats lògica electrònica Algunes màquines de calcular són programables, tenen nombroses memòries i, amb les adequades interfícies, poden ésser connectades a visualitzadors de pantalla…
Dennis MacAlistair Ritchie

Dennis MacAlistair Ritchie
Tecnologia
Enginyer electrònic nord-americà.
Fill d’un enginyer dels Laboratoris Bell, es graduà en física a la Universitat de Harvard, on es doctorà el 1968 Compaginà aquests estudis amb l’interès pels ordinadors i la informàtica, aleshores en els inicis, en els quals es convertí en un expert, cosa que li permeté treballar al MIT com a programador L’any 1967 s’incorporà als Laboratoris Bell, on amb Kenneth Thompson i altres dissenyà el sistema operatiu UNIX, que representà una fita en la simplificació i l’accessibilitat en l’ús dels ordinadors personals Ritchie fou també un dels principals artífexs del llenguatge de programació C , que…
cicle Stirling
Física
Tecnologia
Cicle termodinàmic teòric d’una màquina tèrmica reversible constituït per la successió de les quatre fases per les quals evoluciona un gas perfecte, entre dues fonts de calor a temperatura constant, separades per un bescanviador adiabàtic.
Les quatre fases són les següents una compressió isotèrmica del gas en contacte amb la font freda un reescalfament a volum constant fins a la temperatura de la font calenta una expansió isotèrmica del gas en contacte amb la font calenta, i un refredament en el bescanviador fins a la temperatura de la font freda El rendiment del cicle teòric de Stirling és igual al rendiment màxim de Carnot d’una màquina ideal que evoluciona entre les mateixes fonts calenta i freda El cicle Stirling ha estat adaptat a la realització de prototips de motors de combustió externa, del tipus de motor alternatiu amb…
aparell d’alarma
Tecnologia
Dispositiu de seguretat, capaç d’emetre senyals perceptibles quan el sistema vigilat per ell presenta una anomalia que l’exposa a un perill imminent, per tal de permetre de posar en marxa el sistema de protecció contra aquest perill.
De manera general, un aparell d’alarma consta de dues parts un mecanisme detector que en el cas més simple pot ésser la vigilància de l’home mateix, però que pot consistir també en detectors de pressió, de temperatura, de nivells de líquids, en circuits elèctrics o electrònics, en analitzadors químics o d’altres mitjans automàtics de vigilància que capta la variació provocada per l’anomalia del sistema controlat, i un mecanisme d’avís que, connectat amb el detector, dispara senyals acústics, lluminosos, hertzians, etc Eventualment, l’aparell d’alarma pot constar també d’un…