Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
biga

Esquema d’una biga de ferro (a sobre) i d’una de formigó armat (a sota)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar.
El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…
galeria
Tecnologia
Camí subterrani excavat en roques o en el filó d’un mineral per a l’accés i explotació d’aquest.
Les parets en roques poc estables cal apuntar-les, generalment amb fusta o obra, i actualment amb ferro i formigó
encavallada

encavallada metàl·lica (a dalt) i de fusta (a baix)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Artifici format per un mínim de dues peces rígides i un tirant disposades en forma de triangle, la base del qual és formada pel tirant que serveix de biga metra.
L’encavallada ha anat evolucionant tot complicant-se, per tal de resoldre el problema constructiu de cobrir naus amples Tradicionalment, les encavallades eren de fusta, però actualment solen ésser de ferro o de formigó
autocongrenyament
Tecnologia
Mètode de congrenyament aplicat a les canonades en què els congrenys emprats són de diàmetre lleugerament més gran que aquelles.
En injectar aigua a pressió la canonada es dilata fins a obligar els congrenys a eixamplar-se i es deforma plàsticament i, per tant, en deixar d’injectar l’aigua a pressió no retorna a la seva dimensió inicial, mentre que aquells, en fer-ho elàsticament, tendeixen a retornar a llur diàmetre inicial i estrenyen fortament la canonada de manera que resti ben congrenyada S'aplica especialment per enfortir les conduccions forçades fetes de formigó, de les centrals hidroelèctriques
broca

Diversos tipus de broca: 1. helicoidal especial per a pedra i formigó; 2. helicoidal per a metalls; 3. plana per a fusta; 4. helocoïdal de filaberqui (per a fusta)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Eina que, aplicada a un filaberquí, màquina de foradar, torn o fresadora, serveix per a fer forats cilíndrics d’un diàmetre màxim de 85 mm i una fondària de 300 mm en peces d’acer, metalls no ferris, fusta, marbre, plàstic, vidre, etc.
Acostuma a ésser d’acer ràpid o, quan la punta de tall és postissa, el cos és fet generalment d’acer al crom mentre que la pastilla encastada és una sinterització de carburs metàllics La broca helicoidal , que és la més emprada, consta d’un cos cílindric al llarg del qual té generalment dues ranures helicoidals, diametralment oposades, que faciliten l’expulsió de la ferritja o dels encenalls, i la intersecció de les quals amb el con que en constitueix la punta defineix dues arestes de tall —o llavis— unides per una aresta transversal que forma amb elles un angle de 125 a 130° i d’un mànec,…
prefabricació
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Sistema de construcció d’edificis, de vaixells o altres estructures consistent en la utilització d’elements de formes i dimensions normalitzades i fabricats en sèrie.
Hom munta els elements dits prefabricats en el lloc on efectua la construcció, amb la qual cosa hom sol obtenir un estalvi considerable de temps i de cost En arquitectura, hom tendeix més i més a servir-se d’aquest sistema Entre les primeres experiències, en ferro colat i acer, a la fi del s XVIII i durant tot el s XIX, cal subratllar la construcció del Crystal Palace, a Londres 1851, de JPaxton, la Sala de Màquines de l’Exposició Universal de París del 1889, de Dutert i Contamin, i les diverses experiències de GEiffel Seguiren els projectes d’habitatges i cases realitzats a l’Erkbund, al…
tuneladora
Tecnologia
Màquina perforadora rotativa concebuda per a excavar, en tota la secció circular, un túnel, una galeria o un pou, sense necessitat de recórrer a explosius.
Consta bàsicament d’una estructura molt pesant, muntada sobre uns suports retractables que en permeten la progressió, i proveïda d’un capçal circular, dotat d’un moviment d’avanç i d’un altre de giratori al voltant d’un eix, i d’una cadena de catúfols per a l’extracció del material, essent tot cobert per una cuirassa metàllica cilíndrica L’element d’excavació consisteix en unes moletes muntades a la part davantera del capçal Els diàmetres de les tuneladores oscillen entre 3 i 11 metres Actualment, i per temes de seguretat durant la construcció i per a reduir els assentaments en superfície,…
elevador
Tecnologia
Aparell emprat per a elevar verticalment o amb una certa inclinació una càrrega (mineral triturat a les mines, formigó a les grans construccions, materials pulverulents, etc).
Entre els de funcionament continu, el més simple és el transportador de cinta, emprat per a petits angles d’elevació Els elevadors de catúfols, balancins, safates, etc, consisteixen en una cadena o cinta contínua muntada sobre uns tambors i que porta els recipients on és transportat el material Els sistemes elevadors intermitents muntacàrregues, skips , etc funcionen com a ascensors
plastificant
Tecnologia
Producte líquid o sòlid que, afegit a una matèria, n’augmenta la plasticitat, com determinades cendres i terres que són afegides al formigó, els tiols que hom afegeix al cautxú, els esters i els hidrocarburs terpènics que són afegits a les pintures i als vernissos, la nitroglicerina amb la qual hom aglomera els components dels propergols sòlids, etc.
taula vibradora
Tecnologia
Màquina emprada en la fabricació de productes per emmotllament de matèries pastoses denses, que consisteix en una taula dotada d’un moviment vibratori damunt la qual hom posa els motlles plans de matèria pastosa, com ara xocolata, formigó, etc, per tal que la superfície de la dita matèria s’iguali i s’allisi i, eventualment, esdevingui més compacta.