Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
hèlix
Esquema del lliscament d’una hèlix que es basa en la diferiència entre el pas efectiu i el geomètric (a dalt) i tipus d’hèlix (a baix)
© Fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Òrgan mecànic constituït per una pala o unes quantes de formes diverses, fixades radialment a un eix motor, i que és destinat a convertir, en interacció amb un fluid, la força mecànica de rotació en força de translació en el sentit del seu eix.
Aquesta conversió és conseqüència del principi d’acció i de reacció lleis del moviment de Newton, tercera, puix que el fluid en el qual l’hèlix és immergida és desplaçat a una gran velocitat, en sentit contrari al de la força de translació d’aquesta Hom defineix el pas de l’hèlix com la distància recorreguda, en el sentit del moviment, per cada punt de l’hèlix a cada volta completa El pas de l’hèlix pot ésser fix o variable en aquest darrer cas les pales són orientables L’aplicació més important de l’hèlix és en la propulsió de les aeronaus i dels vaixells En el cas de les aeronaus, les…
pas d’hèlix
Tecnologia
Distància que una hèlix podria avançar a cada revolució en el sentit de la rotació, si girés dintre d’una femella sòlida i fixa.
És anomenat també pas geomètric per diferenciar-lo del pas efectiu , que és la distància que l’hèlix avança realment a cada volta
corrector
Tecnologia
Dispositiu que hom introdueix en un sistema de control
retroactiu per tal de compensar la seva inestabilitat o millorar el seu transitori.
Actua mitjançant la modificació de la resposta freqüencial del sistema en bucle obert o a través de la reforma del lloc geomètric de les arrels En general és instrumentat per mitjà de filtres elèctrics control analògic o amb ordinadors control digital Segons la seva situació en el bucle rep el nom de corrector en sèrie o en cascada o corrector en parallel o tacomètric També és anomenat regulador, controlador o equalitzador
guilloixat
Tecnologia
Acabat d’una superfície, fet a màquina, en forma de dibuix geomètric que es va repetint.
línia d’acció
Tecnologia
Lloc geomètric dels punts de contacte de dos perfils conjugats de les dents d’un engranatge durant el moviment.
dent
Rodes dentades
Tecnologia
Cadascun dels elements tallats sobre el cos base d’una roda (dita roda dentada) d’un engranatge que permeten de transmetre el moviment a una altra roda dentada.
La circumferència base sobre la qual hom talla les dents de les rodes de l’engranatge és anomenada circumferència primitiva i la seva dimensió és designada com a diàmetre primitiu les circumferències primitives de dues rodes que engranen són tangents Sobre la circumferència primitiva hom pren les mesures que caracteritzen els engranatges el pas de l’engranatge, que és la distància que separa els eixos de dues dents consecutives, i la sortida i la profunditat de la dent, la suma de les quals és l’altura de la dent Cada tipus de dentat pot ésser caracteritzat pel mòdul o quocient entre el…
rosca
Tipus de rosca
© fototeca.cat
Tecnologia
Ressalt helicoidal fet en un cargol, un pern o una altra peça cilíndrica (rosca mascle o rosca exterior) o a l’interior d’un forat cilíndric (rosca femella o rosca interior), amb el qual ha d’ajustar el ressalt helicoidal d’una peça complementària, és a dir, una rosca mascle amb una rosca femella, l’acoblament de les quals és aconseguit en fer girar l’una respecte a l’altra.
La rosca és engendrada per un perfil geomètric dotat d’un moviment de rotació entorn de l’eix de simetria del cilindre i, ensems, d’un moviment axial d’avançament al llarg del cilindre, la resultant dels quals és una hèlix Una rosca és determinada pel seu filet , que és el ressalt helicoidal, pel seu pas , que és la distància entre les puntes de dos ressalts consecutius, mesurada sobre una recta parallela a l’eix, per la profunditat del filet , que és l’alçada del ressalt, per l' angle dels flancs , que és l’angle format per les tangents als costats del perfil, pel diàmetre…
diagrama de Nyquist
Tecnologia
Lloc geomètric que descriu en el pla complex el denominador de la funció de transferència d’un servosistema, quan l’argument descriu el contorn del semiplà de part real positiva en el sentit contrari a les agulles del rellotge.
balanceig
Tecnologia
Defecte produït per la no-perpendicularitat entre l’eix geomètric de l’arbre d’un cos giratori (tal com una roda dentada) i el pla de rodament d’aquest, que provoca el desplaçament del pla real de rodament a banda i banda del seu pla teòric.
En l’argot de taller, hom diu que la peça que presenta balanceig fa la senyora
centrament
Tecnologia
Operació que té per objecte de determinar el centre geomètric d’una de les cares d’una peça de revolució per tal de fer-hi coincidir el centre d’un forat; hom el realitza per traçament, amb l’ajut d’un escaire de centrar, el rosset i el punxó.