Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
injecció

Esquema d’un sistema d’ injecció amb regulació electrònica [KE-Jetronic, R. Bosch]
Tecnologia
Sistema d’alimentació dels motors alternatius de combustió interna que consisteix a injectar la quantitat adequada de combustible directament dins la cambra de combustió ( injecció directa
) o a l’entrada del cilindre, prop de la vàlvula d’admissió ( injecció indirecta
).
La injecció directa és emprada als motors d’encesa per compressió els motors d’encesa per guspira poden emprar tots dos sistemes, bé que és més corrent l’ús del carburador Consta d’una bomba d’injecció que pren el combustible directament del dipòsit o bé és alimentada per una bomba de baixa pressió, i que introdueix el combustible en el cilindre per mitjà de l' injector Si la bomba és d’èmbol únic hom ha d’installar, entre la bomba i els injectors, un distribuïdor de combustible En alguns casos la bomba i l’injector són reunits en un sol dispositiu, l' injector bomba , alimentat per una…
injecció
Tecnologia
Tècnica d’emmotllament que consisteix a introduir l’aliatge a pressió en el motlle i efectuar la solidificació en les mateixes condicions.
Hom obté una microestructura metàllica molt homogènia amb gra petit, absència total d’oclusions gasoses i una resistència mecànica superior a l’obtinguda amb tècniques convencionals
bomba d’injecció
Tecnologia
Bomba emprada en la injecció de combustible que dosifica la quantitat de combustible injectat i forneix la pressió adequada.
La dosificació pot tenir lloc per mitjà d’un èmbol rotatiu proveït d’un canal helicoide que permet el retorn de l’excés de combustible, o per mitjà d’una vàlvula dosificadora que s’obre just el temps imprescindible perquè hi passi la quantitat de líquid necessària La bomba d’injecció pot ésser d’èmbol únic o bé pot tenir un èmbol per a cada cilindre que hom ha d’alimentar
motor dièsel

Secció d’un motor dièsel d’injecció directa (a l’esquerra) i esquema del seu funcionament (a la dreta)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Motor de combustió interna en què el combustible és injectat a la cambra de combustió, on hi ha aire que ha estat comprimit pel pistó.
La compressió augmenta la temperatura de l’aire fins a uns 900°C, per la qual cosa el combustible, que entra vaporitzat mitjançant la injecció , s’inflama espontàniament Els motors dièsel poden funcionar amb cicles de dos temps i de quatre, idèntics als dels motors d’encesa per guspira La diferència més notable entre els motors dièsel és la forma en què el combustible i l’aire són barrejats En un motor amb injecció directa el combustible és injectat dins el cilindre, on la part superior del pistó, proveïda d’un buidat, constitueix una cambra de combustió El broquet d…
avanç
Tecnologia
Temps que hom fa transcórrer entre el salt de la guspira o l’inici de la injecció i el punt mort superior (PMS), als motors d’encesa per guspira o d’encesa per compressió, respectivament.
L’avanç és necessari per tal d’obtenir la màxima pressió per combustió total, al moment que el pistó assoleix el PMS, i així és aprofitat òptimament l’efecte de l’expansió, amb l’augment consegüent de la potència i del rendiment del motor L’avanç és determinat per a un combustible, un disseny de la cambra de combustió, una pressió dins la cambra abans del salt de la guspira aquesta pressió essent funció de si el motor és d’aspiració o sobrealimentat, de l’obertura del carburador o de la posició de la cremallera de la bomba d’injecció, i, per tant, de la quantitat de gasos admesos…
alimentació
Tecnologia
Forniment, a un motor de combustió interna, de l’aire i del combustible necessaris per al seu funcionament.
En els motors de cicle Otto els d’encesa per guspira l’alimentació pot ésser per la simple aspiració mecànica —realitzada pels pistons en desplaçar-se al llarg del cilindre— d’una mescla aire-combustible prèviament dosificada en el carburador o bé per la injecció del combustible dins el canal d’aspiració —arran de les vàlvules— o directament dins la cambra de combustió, plena de l’aire aspirat pels pistons o també per la càrrega forçada d’aire dins el cilindre —mitjançant compressor o turbocompressor — i posterior injecció del combustible En els motors de cicle…
fornal
Tecnologia
Forn de solera en el qual hom barreja el combustible amb la càrrega.
Hom alimenta la combustió per injecció d’aire mitjançant manxes manuals, mecàniques o elèctriques La fornal és molt emprada pels ferrers i antics forjadors per a escalfar els escalaborns
caldera de biomassa
Tecnologia
Caldera que utilitza com a combustible derivats de la biomassa vegetal.
En funció del tipus de biomassa, les calderes poden tenir configuracions específiques Les modernes incorporen dispositius que regulen la potència mitjançant la injecció d’aire de combustió, mecanismes de transport del combustible des d’un dipòsit quan té una presentació fluida, encesa automàtica, etc
accelerador
Tecnologia
Mecanisme que comanda l’admissió de la mescla gasosa en un motor endotèrmic per tal de fer-li variar la velocitat.
Fonamentalment consisteix en una palanca o pedal que actua sobre la papallona del carburador o sobre la bomba d’injecció per tal d’augmentar o disminuir la quantitat de mescla introduïda en els cilindres Generalment, l’accelerador és sotmès a l’acció d’un ressort de retorn que provoca la tornada del motor al ralentí
cicle dièsel

1-2, compressió adiabàtica; 2-3, injecció i combustió del carburant; 3-4, expansió adiabàtica; 4-1, escapament (l’àrea inclosa dins la corba que representa el cicle pràctic és proporcional al treball que hom pot aprofitar per cicle)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Cicle teòric per a motors de combustió interna que fou desenvolupat i patentat per Rudolf Diesel el 1893.
En el cicle hom pot distingir quatre parts la compressió adiabàtica del fluid motor, el forniment d’energia a volum constant, l’expansió adiabàtica i la cessió d’energia a pressió constant A igualtat de relació de compressió, el rendiment d’aquest cicle és inferior al del cicle teòric d’Otto En la realització pràctica del cicle dièsel hom aconsegueix el forniment d’energia per mitjà d’una combustió lenta, de manera que, a mesura que augmenta la pressió, el volum de la cambra de combustió també augmenta i aquell resta, doncs, compensat De fet, el cicle pràctic difereix del teòric, però és…