Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
martell de vapor
Tecnologia
Mall en el qual la massa mòbil és unida a l’èmbol d’un cilindre de simple o de doble efecte; en el primer cas la pressió de vapor fa aixecar la massa, i en el segon, a més, afegeix una energia a la seva caiguda.
La força d’aquests martells va des de 5 kg fins a 15 t, i llur cursa va des de 400 mm a 2 400
electró
Tecnologia
Nom comercial d’un aliatge lleuger, a base de magnesi, amb 3-4% d’alumini i 1-3% de zinc.
La seva poca densitat 1,8, així com la seva resistència a la tracció 25 kg/mm 2 i l’allargament de 6-15%, n'expliquen la utilització en la indústria aeronàutica Hi són fabricades també les escales utilitzades en espeleologia que sovint hom anomena també electrons
acumulador cinètic d’energia
Tecnologia
Òrgan de màquina capaç d’acumular energia cinètica i de cedir-la, sigui per a provocar un moviment, sigui per a compensar les fluctuacions de velocitat motivades per un aparell de règim motor no constant.
Els volants de les màquines i dels motors d’explosió en són exemples La capacitat d’acumulació d’un volant depèn de la resistència a la tracció i de la lleugeresa del material de què ha estat fet Els volants realitzats amb resines epoxi, reforçades amb fibres de carboni, bor o quars, tenen unes capacitats específiques de 100-300 Wh/kg
martell pneumàtic
Tecnologia
Mall autocompressor en el qual l’aire comprimit produeix l’elevació de la massa mòbil i durant la seva caiguda hi afegeix una certa energia.
N'hi ha d’alimentats per una font d’aire comprimit, mentre que d’altres produeixen ells mateixos l’aire comprimit, mitjançant un cilindre que fa de compressor alimentat per un motor elèctric o d’una politja d’embarrat El pes de la massa pot variar entre 50 i 200 kg, i la velocitat, entre 70 i 200 cops per minut
martensita
Tecnologia
Solució sòlida sobresaturada de carboni o carbur de ferro en ferro alfa.
Hom l’obté mitjançant un refredament ràpid de l’acer des d’una temperatura elevada És el component característic de l’acer trempat la seva resistència, que varia amb el contingut de carboni, va de 170 a 250 kg/mm 2 , i l’allargament és de 2,5 a 0,5% té una duresa Rockwell de 50 a 68 Observada amb el microscopi, en l’acer en què l’austenita no s’ha transformat totalment, hom distingeix les agulles de martensita sobre el fons blanc d’austenita, però si la transformació d’aquesta en martensita ha estat completa l’observació esdevé molt més difícil
barrina
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Eina de tall rotativa emprada per a perforar les roques o el sòl i que hom utilitza en els treballs d’obres públiques o de mineria, en les pedreres, etc.
Les barrines de mà o manuals s’accionen mitjançant un mànec transversal, de manera semblant a les barrines de fuster són barres d’acer o de ferro, d’1,5 a 2 m de llargada i de 9 a 12 kg de pes, i de secció generalment octagonal, afuades d’un extrem i proveïdes d’una punta d’aliatge dur que acaba en una aresta de forma variable i angle comprès entre 60 i 90°, segons la natura del terreny Les barrines per a barrinadores o per a perforadores perforadora són generalment foradades al llarg de llur eix per poder injectar, tot treballant, aire o aigua a pressió a la punta per tal de…
carbó de coc
Geologia
Tecnologia
Química
Residu de la destil·lació seca dels carbons bituminosos, o d’altres combustibles, com el petroli, en el procés anomenat coquització
.
És un material coherent, d’estructura cellular, de color fosc que va del negre pur al gris argentós, i de mides, porositat i duresa variables La seva densitat real oscilla entre 1,85 i 1,90, però la seva porositat fa que tingui una densitat aparent inferior a la del carbó de pedra El poder calorífic pot arribar fins a 35 600 kJ/kg La composició varia segons el material de partida i sobretot segons la temperatura de destillació És emprat principalment com a combustible d’alt forn, com a reductor en altres processos metallúrgics i com a combustible domèstic El coc metallúrgic ha de…
grua

Grues al port de Barcelona
© Lluís Prats
Tecnologia
Màquina emprada per a l’elevació de càrregues, per mitjà d’una cullera o d’un ganxo suspès d’un cable, i per a llur moviment a petites distàncies.
Des d’un punt de vista constructiu existeixen nombrosíssimes varietats de grues, puix que hom les adapta a cada necessitat concreta Fonamentalment, consisteixen en un cos o estructura metàllica proveït d’un torn de tracció on s’enrotlla el cable d’elevació de la càrrega L’estructura és generalment mòbil construïda sobre carrils o proveïda de rodes amb pneumàtics, erugues, etc i té un braç o ploma giratori, rígid o articulat, per l’extrem del qual passa el cable d’elevació Les grues de poca potència fins a 20000 kg, aproximadament poden ésser muntades sobre carretons, plataformes mòbils,…
duralumini
Tecnologia
Aliatge lleuger d’alumini d’una gran resistència mecànica desenvolupat per A.Wilm el 1910.
La seva composició mitjana és de 94,5% d’alumini, 4% de coure, 0,5% de manganès i 1% de ferro i altres El duralumini té característiques pròximes a les de l’acer corrent la càrrega mitjana de ruptura és de 42 kg/mm 2 , l’allargament, del 20%, i la densitat, de 2,7 Aquesta combinació de lleugeresa i resistència mecànica és la seva millor qualitat Pot ésser treballat pels mateixos procediments que l’acer màquina eina, laminat, forja, estanyat, etc Hom n'obté les característiques mecàniques per escalfament fins a 550°C, seguit d’un tremp amb aigua, i deixant-lo refredar a l’aire Aleshores es…
mòdul de rigidesa
Física
Tecnologia
Quocient entre un esforç tallant o de cisallament, expressat en kg/cm2, i la deformació angular que produeix, expressada en radiants.
És anomenat també mòdul d’elasticitat en cisallament , i es relaciona amb el mòdul de Young mitjançant la fórmula G = E /1 + μ 2 , on μ designa el coeficient de Poisson