Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
vímet
Botànica
Tecnologia
Branca prima, llarga i flexible de la vimetera i d’altres espècies de salze.
Els vímets serveixen per a fabricar objectes de cistelleria i certs mobles lleugers
rebló

1, 2 i 3, diverses formes de cabota; 4, de cos tallat; 5, de dues peces; 6, de cos buit; 7 i 8, de càrrega explosiva; 9 i 10, de cos expansible; 11, execució d’una unió amb rebló (a, cabota del rebló; b, cabota de tancament)
© fototeca.cat
Tecnologia
Clavilla metàl·lica, d’acer, llautó, alumini, etc, relativament curta i proveïda d’una cabota.
Serveix per a efectuar unions definitives de xapes o peces de poc gruix en batre'n o comprimir-ne l’extrem lliure, després d’haver-la passada per un forat especialment practicat en les dites peces, formant una segona cabota, que ultra impedir la seva sortida del forat, impedeix el joc entre les dues peces reblades Els reblons, les formes i dimensions dels quals són normalitzades, han de tenir el diàmetre de la cabota entre 1,3 i 1,7 vegades el del seu cos Els reblons poden ésser reblats en fred, generalment fins a uns 10 mm de diàmetre, o havent-los escalfats prèviament entre 800°C i 900°C,…
foneria

foneria Fosa en el forn elèctric del material a emmotllar
© Fototeca.cat
Tecnologia
Indústria o establiment on hom realitza la fosa de metalls i aliatges i en fa la colada dins de motlles de forma adequada.
Una foneria comporta una sèrie de seccions que realitzen les següents operacions el modelatge , que consisteix a produir els models, generalment de fusta, poliestirè o plàstic i l’utillatge necessari per a l’emmotllament caixa de mascles, rasquetes, etc l' emmotllament , que consisteix a preparar els motlles per a la colada, que poden ésser d’arena de foneria emmotllament en arena o de metall emmotllament en conquilla la fosa , que permet de fer passar els metalls a l’estat líquid i realitzar aliatges amb les barreges necessàries la colada , en la qual hom vessa el metall o l’aliatge líquids…
aïllants cel·lulars
Tecnologia
material cel·lular derivats de polímers, que tenen, entre d’altres propietats, les d’aïllants tèrmics i insonoritzants.
Llur comportament depèn de la densitat, de la rigidesa i de les dimensions i estructura de la cèllula oberta o tancada Presenten unes propietats gairebé comunes en tots ells inalterables per la humitat i pels insectes, impermeables a l’aigua si la cèllula és tancada, no propaguen la flama, són de poc pes i tenen característiques iguals en totes direccions La temperatura màxima de servei TMS varia segons els polímers Les sèries més importants són les resines d’urea-formaldehid , en les quals l’escuma pot ésser carregada amb fibra de vidre o amiant, de TMS 40°C, emprada en construcció com a…
ferrotitani
Tecnologia
Aliatge de ferro i titani (28 a 75% de Ti) emprat en l’obtenció d’acers especials, d’aliatges lleugers i com a desoxidant.
Per a aquesta darrera finalitat hom l’obté en alt forn per a l’obtenció d’aliatges hom empra el ferrotitani produït per aluminotèrmia o silicotèrmia, el qual té un percentatge de C inferior a 0,16 Emprat en petites quantitats < 0,3% de ferrotitani produeix una disminució de les dimensions del gra
cigonyal

Cigonyal d’un motor de quatre cilindres amb tres suports de bancada o colls
© Fototeca.cat
Tecnologia
Arbre de transmissió de força que fa de manovella del conjunt biela-manovella i transforma els moviments alternatius en moviments de rotació (motors d’explosió, per exemple), o viceversa (premses mecàniques excèntriques).
També és anomenat colzet , en els telers El cigonyal té un colze per a cada biela de la màquina o del motor El colze rep la biela en el monyó , que gira descentrat al voltant de l’eix de rotació del cigonyal El monyó que constitueix l’eix de rotació del cigonyal és el coll o suport de bancada El braç és la part del cigonyal que uneix el monyó i el coll Hi sol haver un braç a cada costat del monyó i un coll per a cada braç, bé que hi ha cigonyals de compressors que només tenen un coll, un braç i el monyó, i cigonyals de motors lleugers de dos, quatre o sis cilindres que tenen els…
pala carregadora

Pala carregadora
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Oficis manuals
Màquina destinada a moure materials solts, com ara sorra, pedra i carbó —tot i que, eventualment, també pot fer treballs d’excavació i d’enderroc lleugers—.
Consisteix bàsicament en un xassís automotor rígid o articulat muntat damunt pneumàtics si ho és sobre erugues és anomenada preferentment excavadora i proveïda, al davant, d’una cullera , muntada sobre uns braços articulats, moguts mitjançant sengles cilindres hidràulics, permeten d’abaixar i alçar successivament el caire de la dita cullera per tal d’omplir-la de material, alçar-la un cop plena i, després que el vehicle hagi efectuat el desplaçament fins al lloc de la descàrrega, trabucar-la per tal de buidar-ne el contingut, generalment dins d’un camió
aire comprimit
Tecnologia
Aire sotmès, generalment mitjançant un compressor, a una pressió superior a l’atmosfèrica.
L’increment d’energia que posseeix l’aire quan ha estat comprimit és aprofitable, en expandir-se, per a obtenir un treball mecànic o produir un corrent d’aire L’aire comprimit és fàcil i econòmic d’acumular i de transportar i, per tant, pot ésser usat a distàncies considerables de la font de proveïment compressor, acumulador o botella A més del seu baix cost, l’aire comprimit permet de fer installacions en les quals, amb una sola font de proveïment, hom pot obtenir pressions diferents per a diversos usos Té l’avantatge, davant els altres agents de transmissió d’energia aigua, vapor,…
motor hidràulic
Física
Tecnologia
Màquina hidràulica destinada a produir energia mecànica a partir de l’energia continguda en un líquid, sota les formes d’energia de pressió, cinètica i potencial, en una proporció determinada.
Hom classifica els motors hidràulics, segons llur principi de funcionament, en dos grans grups les turbines turbina i els motors volumètrics Els motors volumètrics, on gairebé tota l’energia fluida arriba com a energia de pressió, inclouen motors de moviment rectilini, motors de moviment giratori d’angle limitat i motors de moviment giratori continuat o rotatius Entre els motors de moviment rectilini cal esmentar el cilindre hidràulic , consistent essencialment en un èmbol o pistó , fixat a una tija coaxial que transmet l’esforç, i que pot lliscar, empès per la pressió del…
acoblament

1 Acoblament fix de maniguet, amb cargols. 2 Acoblament fix de plats. 3 Acoblament flexible d’engranatges
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu per a acoblar dos òrgans mecànics, generalment dos arbres (o segments d’arbre), a fi de transmetre la rotació de l’un a l’altre. Les raons que obliguen a utilitzar un acoblament són de mena diversa.
Així, exigències de mecanització, de muntatge o de transport poden conduir a fabricar un arbre en dues o més peces que, una vegada muntades, hauran d’ésser unides entre elles mitjançant un acoblament La transmissió de moviment entre dos arbres no coaxials, l’existència de desplaçaments axials relatius entre aquests, la necessitat de reduir la transmissió de vibracions d’un arbre a l’altre, d’aplicar suaument el parell motor, d’acoblar o desacoblar temporalment els dos arbres, etc, determinen una diversitat de tipus d’acoblament que responen, cada un, a una o diverses d’aquestes raons El…