Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
caldera de biomassa
Tecnologia
Caldera que utilitza com a combustible derivats de la biomassa vegetal.
En funció del tipus de biomassa, les calderes poden tenir configuracions específiques Les modernes incorporen dispositius que regulen la potència mitjançant la injecció d’aire de combustió, mecanismes de transport del combustible des d’un dipòsit quan té una presentació fluida, encesa automàtica, etc
visor

Rifle proveït de visor telescòpic
© Fototeca.cat
Física
Tecnologia
Sistema òptic que serveix per a visar amb aparells òptics (ulleres, telescopis, etc), instruments topogràfics (teodolits, etc), càmeres fotogràfiques, cinematogràfiques, etc, o per a apuntar determinades armes.
En les cambres fotogràfiques, cinematogràfiques i de televisió permet d’observar el camp òptic per tal d’encuadrar-lo El visor de quadre consta d’una planxeta foradada, que és aplicada davant l’ull, i d’un marc rectanqular més gran que el forat de la planxeta, a la part frontal de l’aparell, de manera que el camp abastat per l’objectiu és delimitat per les visuals dirigides a través del forat i tangents als costats interiors del quadre D’altres, els visors de prisma , capten la imatge amb una lent frontal i, després de reflectida, és observada des de dalt, eventualment projectada en un vidre…
aparell d’alarma
Tecnologia
Dispositiu de seguretat, capaç d’emetre senyals perceptibles quan el sistema vigilat per ell presenta una anomalia que l’exposa a un perill imminent, per tal de permetre de posar en marxa el sistema de protecció contra aquest perill.
De manera general, un aparell d’alarma consta de dues parts un mecanisme detector que en el cas més simple pot ésser la vigilància de l’home mateix, però que pot consistir també en detectors de pressió, de temperatura, de nivells de líquids, en circuits elèctrics o electrònics, en analitzadors químics o d’altres mitjans automàtics de vigilància que capta la variació provocada per l’anomalia del sistema controlat, i un mecanisme d’avís que, connectat amb el detector, dispara senyals acústics, lluminosos, hertzians, etc Eventualment, l’aparell d’alarma pot constar també d’un mecanisme de…
farga
Farga
© Fototeca.cat
Tecnologia
Establiment on, per reducció del mineral, es produïa el ferro pel procediment conegut arreu d’Europa com a procediment català o de la farga catalana.
Als Països Catalans, al període centrat en la baixa edat mitjana segles IX o X al XVI, les citacions textuals i la toponímia descobreixen fargues i ferreries a les comarques muntanyenques, des de la Vall d’Aran i la Fenolleda fins a l’Alcalatén i enllà Tanmateix, la zona del Pirineu català no tingué una concentració metallúrgica comparable a la de l’occità, l’aragonès i el basc Els segles XVII i XVIII són els de plenitud la producció d’algunes fargues podia assolir 100 tones anuals Alins de Vallferrera, Ordino, Ripoll, i la producció total devia ésser de dos milers de tones, xifra que…
carbó vegetal
Geologia
Tecnologia
Química
Carbó que hom obté per carbonització de la fusta, que conté del 70 al 96% de carboni fix, segons la temperatura d’obtenció; la seva matèria volàtil varia entre el 12 i el 25%, i les cendres, entre el 2 i el 3%, i té un poder calorífic de 29 300 a 35 500 kJ/kg.
La carbonització pot ésser duta a terme segons el procediment antic de la carbonera o segons tècniques més modernes forns continus o installacions de destillació seca que permeten d’aprofitar, a més, els gasos despresos És emprat en la indústria metallúrgica com a reductor —desplaçat actualment pel coc—, com a primera matèria per a l’obtenció de carbó activat, com a combustible lleuger, per a sintetitzar carbur càlcic, cianurs, sulfurs de carboni, etc, i en la fabricació d’elèctrodes, pólvora negra, materials pirotècnics i catalitzadors diversos L’ús del carbó vegetal és…
conca minera
conca minera de les mines de ferro d’Escaró
© Fototeca.cat
Tecnologia
Jaciment extens o grup de jaciments explotats per diverses mines i que constitueixen una unitat geològica i geogràfica.
Les conques mineres són establertes en relació amb jaciments d’una gran abundància de mineral valuós i sobretot amb una elevada concentració les condicions geològiques de disposició de les capes i les característiques que han de tenir les explotacions, obres complexes, pous, galeries o extracció a cel obert, són també molt importants per a decidir l’establiment de grans explotacions En el cas de minerals importants i de poca difusió, com és ara l’or o l’urani, aquests factors són secundaris, però amb minerals relativament més abundants, com el ferro o el carbó, les explotacions són efectuades…
rectificadora

Rectificadora plana d’eix horitzonatl, i esquemes de quatre tipus de rectificació
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina eina de gran precisió, l’eina de la qual és una mola, emprada per a efectuar la rectificació de peces metàl·liques mecanitzades i trempades.
Les diferents exigències de rectificació de les modernes fabricacions han conduït a una diversitat de tipus de rectificadores, diferenciades les unes de les altres per les característiques que presenten i per les comeses que han d’acomplir El moviment de desplaçament gradual de la mola contra la peça és assumit generalment per la mola, dotada alhora d’un moviment de rotació, mentre el moviment d’avanç, generalment de vaivé, és assumit per la peça, juntament amb la taula que suporta el plat portapeces o el capçal portapunt, la qual peça és dotada eventualment de moviment de…
metal·lúrgia
Metal·lúrgia. Forn elèctric en una foneria de Barcelona
© Fototeca.cat
Tecnologia
Branca de la ciència i de la tècnica que estudia els procediments per a l’obtenció dels metalls i llur transformació i elaboració per a una utilització racional.
Els primers metalls utilitzats per l’home foren els metalls natius, principalment el coure, l’or, l’argent i, molt rarament, el ferro d’origen meteorític La reducció de minerals de coure i, posteriorment, de minerals de coure i estany, per tal d’obtenir el bronze, fou iniciada entre els anys 4000 i 3000 aC Gairebé alhora es desenvolupà la metallúrgia del plom i dels aliatges d’or i argent Cap a l’any 2000 aC hom coneixia ja els procediments de fosa, amb el sistema dit de la cera perduda , per a la fabricació d’estàtues de bronze, com també les operacions d’embotir i d’encunyar L’edat del…
paper
Formes per a fer paper i premsa per posar els fulls de paper entre filtres de llana, al fons
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Substància feta amb fibres vegetals adherides les unes a les altres i que pren la forma de làmines molt primes.
La idea de formar un full llis a partir de la unió de fibres vegetals sorgí l’any 105 a la Xina Ts’ai Lun, ministre d’agricultura, proposà la utilització de la fusta de morera, la canya de bambú i el rami Anteriorment a aquesta data hom havia emprat diversos materials per a l’escriptura papirs, pergamins, teixits, etc La utilització del paper restà limitada a la Xina fins que, al començament del segle VII, fou introduït al Japó L’expansió cap a l’Occident fou obra dels àrabs per mitjà de presoners xinesos conduïts a Samarcanda el 751 El 794 fou creada una fàbrica a Bagdad i, després, una…
acer
La torre Eiffel (1889), construcció d’acer de grans dimensions, obra de l’enginyer francès Alexandre-Gustave Eiffel (1889)
© Corel Professional Photos
Tecnologia
Fonamentalment, mescla de ferro i d’una petita quantitat de carboni.
El ferro pur per si sol ferrita ofereix poca resistència i duresa i sofreix deformacions plàstiques amb l’addició de carboni augmenten les seves aptituds de resistència i duresa així com el límit elàstic, tot disminuint-ne la ductilitat El percentatge de carboni que caracteritza l’acer és comprès entre el 0,05 i l’1,70% La propietat principal de l’acer és el fet que les seves qualitats de resistència, per una composició determinada, poder ésser variades considerablement per un tractament tèrmic adequat el tremp , que consisteix en un refredament intens després d’un escalfament per sobre del…