Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
projector de perfils
Tecnologia
Episcopi que projecta sobre una pantalla translúcida el perfil amplificat d’una peça i alhora, i superposat, un dibuix a escala del perfil de referència.
A partir de la comparació d’ambdós, hom pot verificar llur coincidència i, eventualment, corregir per mecanització el de la peça fins a fer-lo coincidir amb el del dibuix
brotxatge

Detall esquemàtic del brotxatge
© fototeca.cat
Tecnologia
Operació que consisteix a arrencar ferritja amb la brotxa, per tal d’obtenir forats d’una secció determinada (brotxatge interior) o perfils exteriors (brotxatge exterior).
El moviment principal és el desplaçament rectilini de l’eina, i el d’avanç és determinat per l’acció successiva de les dents, d’altura progressivament més elevada El brotxatge és molt emprat en la fabricació en sèrie de peces petites o mitjanes i permet d’obtenir-les amb poc temps de mecanització, generalment amb una sola passada i amb les dimensions exactes estalviant les posteriors operacions d’acabat a causa d’aquests avantatges substitueix sovint el mortassatge i, en certs brotxatges exteriors, el fresatge De tota manera, l’operació, en cas de seccions o perfils especials, només és…
perfil
Tecnologia
Barra metàl·lica, generalment d’acer o d’alumini, de perfil especial (hom exclou d’aquesta denominació les de secció circular, quadrada i rectangular) i de secció constant, obtinguda generalment per laminatge, però també per extrusió o per estiratge.
Ultra els perfils angulars i els anomenats I o doble T, T, U i Z la secció dels quals recorda el perfil d’aquestes lletres, existeixen una gran quantitat de perfils especials, que poden ésser de seccions molt complexes, com ara els d’alumini destinats a marcs de portes i finestres tancaments metàllics , els passamans de barana, elements decoratius, etc Les característiques dels perfils són normalitzades, des del nom, material i dimensions, fins al pes per unitat de longitud, els moments d’inèrcia, etc
bronze d’alumini
Tecnologia
Designació genèrica d’aliatges a base de coure (85-86%) i d’alumini (4-15%) que poden contenir petites quantitats de níquel (0-6%), d’estany (0-0,5%) i de ferro.
De color groc, són emprats en foneria i en forma de xapes i perfils indústria química, revestiment de iots, etc Es caracteritza per llur excellent resistència mecànica i a la fatiga, duresa, malleabilitat i ductilitat Resisteixen bé a l’aigua de mar i a molts productes químics
dent

Rodes dentades
Tecnologia
Cadascun dels elements tallats sobre el cos base d’una roda (dita roda dentada) d’un engranatge que permeten de transmetre el moviment a una altra roda dentada.
La circumferència base sobre la qual hom talla les dents de les rodes de l’engranatge és anomenada circumferència primitiva i la seva dimensió és designada com a diàmetre primitiu les circumferències primitives de dues rodes que engranen són tangents Sobre la circumferència primitiva hom pren les mesures que caracteritzen els engranatges el pas de l’engranatge, que és la distància que separa els eixos de dues dents consecutives, i la sortida i la profunditat de la dent, la suma de les quals és l’altura de la dent Cada tipus de dentat pot ésser caracteritzat pel mòdul o quocient entre el…
bordonadora
Tecnologia
Màquina per a realitzar bordonaments.
Consisteix bàsicament en un parell de rolines de perfils complementaris i eixos parallels, entre les quals hom hi colloca la peça a bordonar En acostar les rolines i aquestes pinçar la xapa, la màquina s’engega i les rolines es posen a girar en direccions contràries, fent girar la peça i conformant-n'hi alhora un bordó, a la vora o a qualsevol punt de la seva superfície lateral Substituint les rolines de forma per unes amb la perifèria bisellada, la màquina pot ésser utilitzada per a tallar xapa
banc d’estiratge
Tecnologia
Màquina de bastiment pesant i robust emprada en l’estiratge de barres i perfils.
Consta bàsicament d’un capçal , fix al banc, que conté una filera o unes quantes i en el cas dels tubs també els respectius mandrins , les quals, en passar-hi la barra o el perfil, determinen les dimensions de la peça estirada El carro de tracció subjecta la peça amb unes mordasses i, per la força que li comunica un motor, l’estira i l’obliga a passar per la filera en desplaçar-se al llarg del banc
rectificadora

Rectificadora plana d’eix horitzonatl, i esquemes de quatre tipus de rectificació
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina eina de gran precisió, l’eina de la qual és una mola, emprada per a efectuar la rectificació de peces metàl·liques mecanitzades i trempades.
Les diferents exigències de rectificació de les modernes fabricacions han conduït a una diversitat de tipus de rectificadores, diferenciades les unes de les altres per les característiques que presenten i per les comeses que han d’acomplir El moviment de desplaçament gradual de la mola contra la peça és assumit generalment per la mola, dotada alhora d’un moviment de rotació, mentre el moviment d’avanç, generalment de vaivé, és assumit per la peça, juntament amb la taula que suporta el plat portapeces o el capçal portapunt, la qual peça és dotada eventualment de moviment de rotació Les…
tovera
Tecnologia
Conducte adequadament perfilat per tal que el fluid que hi circula augmenti de velocitat, amb pèrdua de pressió, o augmenti la pressió, amb disminució de la velocitat.
Si la velocitat del fluid és inferior a la de propagació del so en el seu si, la tovera és convergent, és a dir, s’estreny en el sentit del corrent per a augmentar la velocitat, i és divergent, és a dir, s’eixampla per a augmentar la pressió En el cas, però, que la velocitat del fluid sigui superior a la de propagació del so, els perfils, en cada cas, són els inversos Hom recorre a l’acoblament d’una tovera convergent i d’una de divergent, conegut com a tovera Laval , quan la velocitat del fluid és inicialment subsònica i després supersònica, com en el…
extrusió
Alimentació
Química
Tecnologia
Procés de transformació d’un material suficientment plàstic que hom obliga a passar, sotmetent-lo a una certa pressió, per un o més broquets o fileres als quals hom dóna la forma desitjada.
En el camp dels polímers hom l’aplica als materials termoplàstics, especialment als PVC, polietilè, poliestirè, polipropilè, poliamida i alguns derivats cellulòsics, i hom n'obté tubs, barres, films i perfils diversos En metallúrgia hom l’aplica a l’alumini i als seus aliatges, al llautó, al bronze i al cuproalumini L’extrusió de l’acer fou impossible fins que el 1941, amb la utilització de vidre fos com a lubricant procediment Ugine-Sépournet, hom evità el fenomen de soldadura entre l’acer i la filera i l’excessiu desgast d’aquesta La tecnologia d’extrusió començà a aplicar-se…