Resultats de la cerca

Hom arrenca, a més del suro pròpiament dit emprat per a fer-ne taps o peces, part del suro pelagrí de la soca, que no havia estat encara arrencat mai A les suredes, en condicions favorables de vegetació, el fet d’allargar el suro n'augmenta la consistència i en disminueix el gruix excessiu, però si hom allarga massa, a més d’obtenir un suro massa prim, posa en perill la vida del mateix arbre

Generalment consisteix en un cilindre metàllic, amb un èmbol bus o una membrana elàstica que delimita en el seu interior dues cambres de volum variable l’una és plena d’un gas a pressió nitrogen, heli i l’altra és en comunicació amb el circuit En cas de defalliment de la bomba o d’algun altre element important, l’aparell proveeix una reserva de fluid a pressió que permet realitzar una determinada maniobra o evita algun perill per a les persones o algun dany en la installació

Aquesta fricció genera la calor necessària per a l’evaporació A causa del fet que el camp elèctric és uniforme, l’escalfament és simultani i uniforme en tota la massa del sòlid això fa que sigui un mètode molt interessant per a la deshidratació de peces de mida gran sense que hi hagi perill de reescalfament en la superfície El camp d’aplicació és principalment l’última fase de deshidratació, o bé aliments amb baix contingut d’aigua El cost d’aquest sistema de deshidratació és comparativament més alt

De manera general, un aparell d’alarma consta de dues parts un mecanisme detector que en el cas més simple pot ésser la vigilància de l’home mateix, però que pot consistir també en detectors de pressió, de temperatura, de nivells de líquids, en circuits elèctrics o electrònics, en analitzadors químics o d’altres mitjans automàtics de vigilància que capta la variació provocada per l’anomalia del sistema controlat, i un mecanisme d’avís que, connectat amb el detector, dispara senyals acústics, lluminosos, hertzians, etc Eventualment, l’aparell d’alarma pot constar també d’un mecanisme de…

Casos particulars d’aglomeració són la granulació, la nodulació, la compactació, la sinterització, la pelletització i, en termes generals l'extrusió Alguns materials poden aglomerar-se fàcilment per si sols, o bé, si estan dispersats en un líquid, per evaporació d’aquests la major part de les vegades, això no obstant, cal afegir-hi un aglutinant , líquid o pastós, que serveixi d’adhesiu Els objectius de l’aglomeració són evitar els inconvenients inherents a les pólvores pèrdues en manipular-les o utilitzar-les, agressivitat equan es tracta de productes irritants densificar el producte per a…

És poc utilitzat perquè pot ésser substituït en bastants casos pel de tracció i perquè és difícil de produir l’esforç tan elevat que sol requerir la destrucció de la proveta És fet generalment amb la màquina universal d’assaig, acoblant-hi el dispositiu adequat, i amb provetes cilíndriques d’altura igual a 2,5 o, com a màxim, 3 vegades el diàmetre, puix que per a altures més grans hi ha el perill de vinclament En augmentar l’esforç aplicat, augmenta la deformació de la proveta, en disminueix la llargada, n'augmenta la secció i apareixen els “cons de despreniment” en les…

L’adob als aldehids té el seu origen en temps molt antic, per tal com l’adob de les pells fumant-les era corrent en moltes civilitzacions primitives L’efecte d’adobatge del fum és atribuït a les substàncies aldehídiques i fenòliques que conté L’estabilització produïda pels aldehids prové de la combinació d’aquests amb els grups bàsics del collagen especialment el de la lisina i el de l’arginina i, per tant, l’acció d’adobament és sobretot intensa quan hom arriba a valors de pH superiors al punt isoelèctric En conseqüència, l’adob als aldehids és realitzat correntment amb l’ajuda…

És constituït per un tub mànec, que serveix per a manejar-lo, per un cap del qual entren el gas i el tub de l’oxigen i que porta enroscat, a l’altre cap, el bec , format per un tub colzat, proveït a l’extrem del broquet el conjunt, bec i broquet, és canviable, per tal d’aconseguir la flama adequada en cada cas El material més emprat en la construcció de bufadors és el llautó, i per als broquets, el coure en el bufador, l’oxigen, que surt a pressió per una tovera, es troba amb el gas i l’arrossega per dins el bec, on es fa la mescla, que, sortint a pressió pel broquet, produeix la flama de…