Resultats de la cerca

El niquelatge electrolític és efectuat mitjançant el pas d’un corrent elèctric a través d’una solució de sulfat, sulfamat o fluoroborat de níquel i clorur de níquel en àcid bòric En aquest procés, els ions de níquel són atrets per l’objecte que hom vol niquelar, disposat com a càtode Per tal d’obtenir un dipòsit brillant de níquel, hom pot afegir a la solució abrillantadors i anivelladors, estabilitzadors o modificadors de la tensió superficial El niquelatge químic pot ésser efectuat per submersió de l’objecte que cal niquelar en un bany calent de sals de níquel que són reduïdes…

Conegut des de l’antiguitat, hom l’ha emprat en la fabricació del bronze i el llautó És un element d’abundància mitjana que es troba àmpliament distribuït a la natura constitueix l’1,2 x 10 - 2   % del pes de l’escorça terrestre És constituït per una mescla de cinc isòtops estables, amb masses de 64 48,89%, 66 27,81%, 67 4,11%, 68 18,57% i 70 0,62%, que determinen un pes atòmic de 65,38 En són coneguts, a més, deu radioisòtops artificials Els seus minerals més importants són la calamina ZnCO 3 , la willemita Zn 2 SiO 4 i l’esfalerita ZnS No ocorre natiu, i hom l’obté per torrefacció en l’…

Des del punt de vista químic, hom pot dir que la torrefacció és una calcinació que comporta l’oxidació del material tractat

És conegut sobretot pel seu procediment de desfosforació del ferro en el convertidor Bessemer, mitjançant un revestiment bàsic d’aquest 1877 les escòries obtingudes, conegudes amb el seu nom, són emprades com a adob

Hom l’obté per descomposició de l’austenita, en trempar suaument els acers per un refredament mitjanament ràpid, o de la martensita, en la seva recuita a temperatura moderada El seu nom prové del químic francès LJTroost

L’aparell de Beckmann per a determinar el pes molecular d’un compost químic és un ebullioscopi També hi ha uns altres ebullioscopis emprats per a determinar el grau alcohòlic del vi, basats en els aparells de Malligaud i de Salleron

Prèviament hom els sotmet a un tractament químic amb calç i sulfur d’arsènic o de sodi o enzimàtic per tal de faciltar la fase de depilació pròpiament dita Aquesta és efectuada en unes màquines proveïdes d’uns cilindres rotatoris amb fulles tallants helicoidals, els quals són premsats contra les pells transportades per unes bandes de cautxú Generalment després de la depilació a màquina, hom completa l’operació amb una depilació manual

És obtingut a partir del carbó vegetal, el carbó animal, la torba o el lignit, per mitjà de tractaments que inclouen l’oxidació selectiva del carbó base amb vapor, diòxid de carboni o aire, o la impregnació amb un producte químic, com clorurs principalment de zinc, sulfurs, sulfats, àcid fosfòric o tiocianat de potassi, i calcinació posterior Hom el ven polvoritzat, granulat o en píndoles És emprat industrialment, a causa d’aquesta propietat, per a descolorar o millorar el color de productes químics diversos, de l’oli i dels greixos, per a refinar el sucre, per a controlar l’olor…

El primer a estudiar l’efecte de les sals de crom sobre la pell fou Friedrich L Knapp, químic alemany, que el 1858 efectuà els primers experiments sense arribar, però, a cap resultat pràctic No fou fins el 1884 que Augustus Schulz descobrí i patentà un procediment amb dos banys el primer amb bicromat de sosa, i el segon, de neutralització El 1893 Martin Dennis, seguint el camí iniciat per Knapp, desenvolupà un mètode amb un sol bany amb una sal bàsica de l’òxid de crom Aquest darrer sistema és més fàcil de practicar, però dóna cuirs menys suaus que el procediment amb dos banys L’…