Resultats de la cerca

Els components bàsics del lleixiu són el sulfit o el sulfat càlcics, magnèsics, sòdics o amònics, o bé la sosa càustica, segons quin sigui el procediment emprat

Hom l’efectua mitjançant substàncies àcides àcid clorhídric, àcid sulfurós, bisulfat de sosa, etc, les quals formen amb la calç composts solubles en aigua que són fàcilment eliminats amb una rentada

El primer a estudiar l’efecte de les sals de crom sobre la pell fou Friedrich L Knapp, químic alemany, que el 1858 efectuà els primers experiments sense arribar, però, a cap resultat pràctic No fou fins el 1884 que Augustus Schulz descobrí i patentà un procediment amb dos banys el primer amb bicromat de sosa, i el segon, de neutralització El 1893 Martin Dennis, seguint el camí iniciat per Knapp, desenvolupà un mètode amb un sol bany amb una sal bàsica de l’òxid de crom Aquest darrer sistema és més fàcil de practicar, però dóna cuirs menys suaus que el procediment amb dos banys L’…

El decapatge d’un metall és necessari abans d’un tractament per a protegir-lo de la corrosió, abans de pintar-lo, soldar-lo, etc Normalment, abans del decapatge cal efectuar el desgreixament del metall El decapatge pot ésser efectuat per mitjans mecànics o bé químics En el decapatge mecànic hom pot fer la neteja de la superfície amb un raspall metàllic, però és un procediment molt lent i gens perfecte És més usual el decapatge per doll d’arena sorrejament, de granalla granallatge o de perdigons perdigonatge, que permet una neteja molt més perfecta i, al mateix temps, deixa una superfície…

Aquest terme fou creat en descobrir que el pas del corrent elèctric a través de determinades substàncies conductores solucions aquoses, sals foses permet de descompondre-les Les primeres experiències d’electròlisi foren fetes el 1800 per W Nicholson i A Carlisle en fer passar el corrent d’una pila de Volta per una solució d’aigua acidulada, amb obtenció d’hidrogen i oxigen H Davy, treballant sobre sals foses, obtingué el sodi i el potassi El 1833 M Faraday establí les lleis quantitatives de l’electròlisi que fixen les relacions existents entre la intensitat del corrent que travessa un medi…

Des del segle II aC, a la Xina i Egipte hom ja fabricava ampolles de vidre pel sistema de bufament Aquest, que encara s’utilitza actualment en l’elaboració de certs objectes artesanals, consisteix a bufar amb la boca per un tub a l’extrem del qual hi ha una bola de vidre en estat pastós i posar-lo tot seguit en un motlle, fins aconseguir un emmotllament total a les parets d’aquest immediatament es fa girar el tub en un moviment ascendent i s’acaba així el coll de l’ampolla Els motlles abans eren de terrissa o fusta i actualment són de fosa grisa Al final del segle XIX, Boucher a França i…

Hom pot classificar les tècniques petroquímiques en dos grans grups processos d’obtenció de productes bàsics de síntesi i processos de fabricació de derivats dels productes bàsics anteriors Dins el primer grup hom distingeix l’obtenció de l’hidrogen i del gas de síntesi, la fabricació d’olefines, d’acetilè, d’aromàtics i d’hidrocarburs de quatre carbonis Per a l’obtenció d’hidrogen i de gas de síntesi hom parteix del gas natural als EUA i de la nafta a Europa i al Japó Els processos emprats són els de reforming amb vapor d’aigua i el d’oxidació parcial El reforming amb vapor d’aigua es…

És resistent a l’acció de la majoria dels agents químics ordinaris i es dissol en àcid fluorhídric, mala conductora de la calor i de l’electricitat, feta generalment fonent una mescla de sílice i potassa o sosa amb petites quantitats d’altres bases i a la qual hom pot donar diferents coloracions, mitjançant l’addició d’òxids metàllics, i diverses formes, afaiçonant-la en calent El vidre és obtingut sempre per la fusió d’una mescla complexa d’elements vitrificants sílice o òxid de bor, elements fundents àlcalis, especialment carbonat de sosa i elements estabilitzadors calç Si bé els components…

Des de temps antics hom ha considerat impròpiament com a bronze diversos aliatges de coure i d’altres metalls bronze 2 El bronze, com a aliatge de coure i estany, és emprat des de temps prehistòrics D’obtenció, preparació i elaboració fàcils, de natura poc afectada per la corrosió, d’una gran sonoritat i bon poliment, amb unes característiques tecnològiques que el fan molt adequat per a l’emmotllament de fosa, fou emprat per a substituir la pedra, l’os o la fusta en aquells estris que, com les armes, havien d’ésser resistens A poc a poc, a mesura que s’abaratí, hom l’emprà per a eines de…