Resultats de la cerca

L’adob a l’alumini permet d’obtenir pells blanques, de tacte fi i suau, però té el gros desavantatge d’ésser fortament hidrolitzable, molt poc resistent a l’acció de l’aigua més que un adob veritable, ha d’ésser considerat un pseudoadob Una sal d’alumini natural, l' alum de Roca , és la substància mineral que de més antic fou utilitzada per a l’adob de les pells L’adob amb alum fou emprat pels aluders i pellissers i els seus ingredients eren, a més de l’alum, farina, rovell d’ou, sal i aigua Les pells obtingudes eren blanques, amb el tacte suau característic de l’…

Aquesta mena d’adob dóna un cuir d’un blanc inalterable per la llum, de molt gruix, amb la particularitat d’omplir les parts més buides de la pell És semblant a l’adob al crom quant al fonament del procés, i varien les condicions de basicitat dels banys, però el cuir adobat al zirconi té un tacte més encarcarat que l’adobat al crom Per aquest motiu, i perquè les sals de zirconi són molt més cares que les de crom, no són utilitzades com a agents únics d’adob, sinó combinades amb les sals de crom en adobs que donen un color més clar que el crom pur i un tacte més suau, o com a…

En les peces muntades una d’elles, el mascle, introduïda parcialment o totalment en l’altra, la femella, l’ajust és amb joc quan aquella diferència és positiva, això és, quan la femella és més gran que el mascle, i amb serratge en el cas contrari El grau de precisió de l’ajust depèn de la missió de les peces en la màquina a què van destinades Segons aquest criteri, és fixada una tolerància , índex d’irregularitat admès en les mides de la peça, les quals varien, per excés o per defecte, de la nominal que serveix de referència Aquesta tolerància té el valor de la diferència algebraica entre les…

Els primers papers pintats aparegueren a França, durant el s XVI, destinats a reemplaçar les tapisseries i les pintures murals Inicialment eren fabricats per estampació del dibuix amb motlles de fusta i acoloriment posterior per mitjà de trepes El 1688, Jean Papillon introduí el sistema d’estampació contínua, que permetia la reproducció de dibuixos complets pintures, tapisseries, ornaments arquitectònics, etc, i a mitjan s XVIII hom adoptà el mateix sistema que per a l’estampació d’indianes Actualment hom realitza la impressió de papers pintats per l’aplicació de pintura al tremp o de tinta…

És emprada especialment per a fer-ne guants i en confecció

Els engranatges permeten de resoldre el problema de la transmissió d’energia d’un eix a un altre, mantenint una relació definida entre les seves velocitats de rotació Els cossos bàsics sobre els quals són entallades les dents de l’engranatge són de revolució Els engranatges solen ésser fabricats amb acer, niló, baquelita o bé fibres comprimides Per a entallar les dents hom empra fresadores especials, que ho fan automàticament Hi ha diverses classes d’engranatges, que reben diferents noms, segons llur forma i utilització Els engranatges cilíndrics de dents rectes són emprats per a transmetre…

Hi ha aspersors fixos i aspersors giratoris Un aspersor fix és constituït essencialment per un broquet que llança el raig enlaire i una peça cònica, sobre la qual incideix, que el dispersa igualment en totes les direccions Com que tendeixen a polvoritzar molt l’aigua, no permeten de regar a una distància gaire gran, i per això són poc aplicats a l’agricultura i es reserven gairebé exclusivament per a la jardineria Entre els aspersors giratoris n'hi ha de rotació ràpida i de rotació lenta Els aspersors de rotació ràpida , provocada per la reacció que origina un canvi de direcció de l’aigua,…