Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
rebló
© fototeca.cat
Tecnologia
Clavilla metàl·lica, d’acer, llautó, alumini, etc, relativament curta i proveïda d’una cabota.
Serveix per a efectuar unions definitives de xapes o peces de poc gruix en batre'n o comprimir-ne l’extrem lliure, després d’haver-la passada per un forat especialment practicat en les dites peces, formant una segona cabota, que ultra impedir la seva sortida del forat, impedeix el joc entre les dues peces reblades Els reblons, les formes i dimensions dels quals són normalitzades, han de tenir el diàmetre de la cabota entre 1,3 i 1,7 vegades el del seu cos Els reblons poden ésser reblats en fred, generalment fins a uns 10 mm de diàmetre, o havent-los escalfats prèviament entre 800°C i 900°C,…
cisalla
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina per a tallar planxes metàl·liques en fred..
La cisalla de guillotina és constituïda per una sòlida bancada proveïda de guies, per les quals es mou una potent ganiveta, de tall inclinat, per tal que, en efectuar-se progressivament el tallat, disminueixi el considerable esforç que fóra necessari si tallés de cop En la cisalla de rolines , la part tallant és constituïda per dues rolines sobreposades, la perifèria de les quals té forma de bisell, i que giren en sentits contraris
estampació
Tecnologia
Conjunt d’operacions a què hom sotmet una planxa o làmina metàl·lica a fi d’obtenir, per deformació plàstica, un objecte amb una forma geomètrica determinada.
L’estampació comprèn les operacions de tallat de la planxa, el corbament i l'embotició, que hom efectua en premses i per mitjà de matrius o estampes Generalment hom treballa el metall en fred, però en alguns casos d’embotició la deformació pot ésser efectuada en calent Malgrat el seu cost elevat, l’estampació redueix els treballs de soldadura i collada i produeix, així, peces més senzilles i lleugeres i que presenten més resistència mecànica
embut
© Bürkle
Tecnologia
Estri de metall, vidre o material plàstic que té la forma d’un con buit invertit, amb un tub d’escolament en el vèrtex.
Hom l’empra posant-lo al forat o coll d’una bota, ampolla, etc, per abocar-hi o trafegar-hi un líquid, gra, etc En la tècnica de laboratori hom l’empra també per a filtrar líquids N’hi ha de dues menes els de forma alemanya , d’una conicitat de 60° i acabats en forma de bec de flauta, i els de forma francesa , d’una conicitat de 45° i bec tallat perpendicularment a l’eix
pinta
Tecnologia
Carrac tallat de manera que en surti un tap dels anomenats pinta.
aparell d’alarma
Tecnologia
Dispositiu de seguretat, capaç d’emetre senyals perceptibles quan el sistema vigilat per ell presenta una anomalia que l’exposa a un perill imminent, per tal de permetre de posar en marxa el sistema de protecció contra aquest perill.
De manera general, un aparell d’alarma consta de dues parts un mecanisme detector que en el cas més simple pot ésser la vigilància de l’home mateix, però que pot consistir també en detectors de pressió, de temperatura, de nivells de líquids, en circuits elèctrics o electrònics, en analitzadors químics o d’altres mitjans automàtics de vigilància que capta la variació provocada per l’anomalia del sistema controlat, i un mecanisme d’avís que, connectat amb el detector, dispara senyals acústics, lluminosos, hertzians, etc Eventualment, l’aparell d’alarma pot constar també d’un mecanisme de…
banús
© Fototeca.cat
Botànica
Tecnologia
Nom de diverses fustes, molt fosques o viades de fosc, obtingudes d’arbres de la família de les ebenàcies, tots pertanyents a diverses espècies del gènere Diospyros,
que arriben a tenir una alçària màxima d’uns 10 m, de fulles enteres i coriàcies, perennes o caduques, propis de les regions intertropicals.
El tronc presenta una albeca gruixuda i blanquinosa que se separa, una vegada tallat l’arbre, del cor, que forneix la fusta de banús realment apreciada en ebenisteria Els primers a emprar-la degueren ésser els egipcis, i ja els grecs, al s IV aC, utilitzaven el banús procedent de l’Índia però fou als ss XVI i XVII quan el banús adquirí una importància extraordinària en l’ebenisteria, importància que només minvà, en part, amb la introducció a Europa de la caoba, al s XVII El banús és molt dur, generalment d’una densitat superior a la de l’aigua, d’una gran durabilitat, inatacable…
mineria
Tecnologia
Conjunt de tècniques emprades en la prospecció, el reconeixement i l’explotació de les mines.
La mineria és una de les activitats humanes més primitives, que es desenvolupà, sobretot, amb la generalització de l’ús dels metalls Els primers treballs miners anaven encaminats cap a l’obtenció de sílex per a la fabricació d’instruments Inicialment hom efectuava les explotacions a cel obert, fins que, a la darreria del Paleolític, hom excavà les primeres galeries subterrànies tot seguint les vetes dels minerals Les restes més antigues d’activitats mineres daten del 2600 aC i pertanyen a una mina de coure localitzada a la península del Sinaí Les tècniques mineres avançaren ràpidament amb el…
dentadora
Tecnologia
Màquina per a tallar les dents d’un engranatge.
Bé que n'hi ha de moltes menes, en general les eines emprades han d’ésser senzilles i d’una forma que permeti d’esmolar-les sense que perdin precisió Normalment les dentadores treballen per divisió o bé per rodadura Les primeres són fresadores equipades amb una fresa perfilada , que té la forma del buit que cal fer entre les dents de l’engranatge que hom ha de tallar i és destalonada perquè no canviï de forma en ésser esmolada L’engranatge que ha d’ésser tallat roman quiet mentre la fresa gira i avança en la direcció dels flancs de les dents De les dentadores que treballen per…