Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
recuita
Arts decoratives
Tecnologia
Tractament tèrmic al qual són sotmeses les peces metàl·liques, especialment les de ferro i les d’acer, i també les de vidre i les ceràmiques, per tal de disminuir-ne la fragilitat i conferir-los el tremp necessari, en suprimir les tensions internes creades durant llur fabricació.
Consisteix a escalfar la peça a temperatures elevades, determinades per la seva natura i composició, i controlar-ne el refredament, tot prolongant-lo, de manera que en ésser lent no generi tensions internes
fatiga
Tecnologia
Disminució de la resistència a la ruptura d’un material elàstic sotmès a tensions d’intensitat i de signe variables, el qual material pot arribar a trencar-se sense depassar el límit d’elasticitat, és a dir, sense deformar-se.
Malgrat que aquest fenomen ha estat intensament estudiat, hom no en coneix exactament la natura, però sembla que és degut a distorsions locals de l’estructura cristallina que destrueixen algunes de les forces interatòmiques Els primers estudis sistemàtics de la fatiga foren fets el 1869 per AWöhler, enginyer de ferrocarrils alemany, en investigar les causes de la ruptura dels eixos dels vagons Hom ha demostrat experimentalment que la fatiga depèn del tipus de la tensió aplicada, dels valors màxim i mínim d’aquesta i del nombre d’aplicacions, de la forma, les dimensions i l’estat superficial…
efecte d’entalla
Tecnologia
Augment localitzat de tensions internes provocat pels canvis sobtats de secció transversal d’una peça metàl·lica.
corrosió
Tecnologia
Deterioració superficial dels metalls per agents químics.
Cal que un electròlit estigui en contacte amb el metall ànode, que és ionitzat i dissolt, mentre que els electrons neutralitzen els anions de la dissolució que precipiten La reacció fonamental és M + A + → M + + A La quantitat de M dissolta és proporcional al flux d’electrons, el qual és funció del potencial i de la resistència del metall Perquè la reacció continuï, cal que els productes siguin eliminats de les zones anòdica i catòdica L’agent de corrosió més important és el potencial entre dos metalls en contacte immergits en un electròlit que depèn de la natura química de l’ànode i del…
assaig de fatiga
Tecnologia
Assaig en què hom sotmet una proveta a una sèrie de tensions de signe altern i en el qual hom mesura la disminució del límit elàstic en funció del nombre i l’amplitud de les tensions aplicades.
Hom en representa els resultats en les corbes de fatiga o de Wöhler a escala logarítmica o semilogarítmica i indica el règim de treball per al qual el material resta perfectament elàstic
tremp bainític
Tecnologia
Tractament isotèrmic de l’acer en què l’austenita es transforma en bainita.
Té l’avantatge respecte el tremp martensític normal que no produeix tensions internes ni en resulten les típiques esquerdes, raó per la qual no requereix recuita
perdigonatge
Tecnologia
Operació de decapatge de la superfície d’una peça mitjançant la projecció d’un doll de perdigons.
Amb aquest tractament hom aconsegueix de netejar-ne la superfície alhora que hi crea unes tensions residuals de compressió que augmenten la resistència a la fatiga de la peça
adhesiu
Tecnologia
Substància no metàl·lica capaç de mantenir unides les superfícies de dos sòlids en contacte, gràcies a l’adhesió entre la substància i el sòlid i a la seva pròpia cohesió.
Un adhesiu ha de tenir mullabilitat, ha de poder solidificar-se per refredament, per evaporació, per escalfament, per oxidació, etc i ha de presentar prou deformabilitat per a reduir les tensions en la juntura
magneto
Tecnologia
Generador de corrent altern emprat en motors de combustió interna per a produir la guspira d’encesa, en el qual l’inductor és un grup d’imants permanents.
Les tensions obtingudes oscillen entre 4 i 14 kV, i les freqüències, entre 2 i 240 Hz Hom l’aplica en motors petits per tal d’estalviar el pes d’una bateria, en alguns automòbils de competició i en els motors d’aviació
fusada
Tecnologia
Mecanisme emprat en els cronòmetres de marina i en els antics rellotges de butxaca per a compensar la pèrdua de tensió que experimenta el ressort en desenrotllar-se.
Consisteix en un con a la superfície del qual va enrotllat l’extrem d’una cadena o cinta, l’altre extrem de la qual va enrotllat al tambor La regulació és donada per la proporcionalitat entre els diàmetres de l’enrotllament i les tensions del ressort