Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
metal·lografia
Tecnologia
Ciència que estudia la constitució i l’estructura dels metalls i llurs aliatges.
La metallografia clàssica comprèn l’anàlisi tèrmica, la metallografia macroscòpica o macrografia i la metallografia microscòpica o micrografia L' anàlisi tèrmica té per finalitat seguir l’evolució de l’estructura dels aliatges amb la temperatura i detectar les transformacions i llurs característiques de velocitat, intensitat, histèresi, etc Hom distingeix diferents camps d’anàlisi tèrmica l' anàlisi dilatomètrica , o variació del coeficient de dilatació amb la temperatura, l' anàlisi termomagnetomètrica, o variació de la permeabilitat magnètica amb la temperatura, l…
abrasímetre
Tecnologia
Aparell per a mesurar la resistència dels materials a l’abrasió i, indirectament, al desgast per fricció.
Utilitzat per a matèries de característiques físiques molt diferents productes tèxtils, cautxú, etc, la seva estructura varia segons el material assajat, però consisteix fonamentalment en un capçal portaabrasiu que frega la proveta en condicions preestablertes de pressió, velocitat i nombre de passades La mesura és obtinguda sotmetent la proveta, tractada amb l’abrasímetre, a assaigs de resistència a la tracció, o bé determinant-ne la variació de pes
lubrificant
Tecnologia
Dit de la substància emprada per a lubrificar.
El lubrificant consisteix generalment en oli o greix mineral procedent del petroli, vegetal d’oliva, de colza, de ricí o animal de castor, però a vegades hom empra substàncies sòlides minerals talc, grafit, aire o aigua Els més emprats són els obtinguts de la destillació del petroli, continguts en la fracció que destilla per sobre dels 360°C a la pressió atmosfèrica La propietat més característica dels lubrificants és la viscositat, que ha d’ésser l’adequada a cada ús cal conèixer, a més, la seva variació en funció de la temperatura, que és expressada mitjançant l' índex de…
variador d’avanç
Tecnologia
Dispositiu, generalment automàtic, de què van proveïts els motors, especialment els d’automòbil, per tal de corregir o regular l’avanç.
Els variadors d’avanç poden ésser actuats només pel règim del motor o per la depressió creada pel pas de l’aire en el difusor del carburador funció de la quantitat d’aire admès i del règim del motor o per l’entrada de l’aire, en els motors d’injecció En els primers, l’arbre de lleves és proveït d’unes masses que, per la força centrífuga, desplacen, d’un angle igual a l’angle desitjat, unes lleves de perfil adequat que actuen damunt el distribuidor d’encesa En els segons, la depressió creada pel pas de l’aire fa moure un petit pistó o una membrana que acciona el distribuidor d’encesa i li…
envasadora
Màquina envasadora de productes alimentaris en recipients de plàstic
© Fototeca.cat
Alimentació
Tecnologia
Transports
Màquina automàtica per a omplir, tancar i sovint etiquetar un envàs determinat (bosses de paper o de plàstic, pots, etc).
Per a matèries pulverulentes o en pasta és freqüent un sistema d’envasament que consisteix a aspirar el producte per un cilindre que bascula i expulsa la càrrega mitjançant un èmbol, i retorna després a la posició inicial hom aconsegueix la variació de la càrrega graduant el recorregut de l’èmbol Per a matèries que flueixen per llur propi pes, hom empra generalment màquines amb aparell mesurador de volum o pesador, alimentat de manera intermitent amb el material a envasar i que, un cop seleccionada la quantitat necessària, la buida dins l’envàs ja preparat En certes tècniques d’…
rellotge de volant
Esquema d’un rellotge de volant: (o de polsera): Bastidor : 1, platina; 2, pont del barrilet; 3, pont del rodatge; 4, pont del volant; 5, pont de l’àncora; 6, coixinets (robins). Òrgan regulador : 17, volant; 18, espiral; 19, eix del volant; 20, raqueta. Mecanisme de remuntatge i canvi d’hora (remontoir) : 21, corona; 22, tija de remuntatge; 23, pinyó de remuntatge; 24, pinyó de corredís o d’embragatge ( coulant ); 25, pinyó de transmissió; 26, roda de minuteria; 27, pinyó de minuts ( chausée ; 28, roda d’hores; 29, tireta; 30, bàscula; 31 molla de retenció de tireta; 32 roda de corona; 33, roda de cadell ( rochet ; 34, cadell
© Fototeca.cat
Tecnologia
Rellotge en què l’oscil·lador és constituït pel conjunt volant-espiral.
Aquest és format per un volant d’inèrcia que té la major part de la massa concentrada a la seva perifèria i una molla espiral subjecta entre l’eix del volant i un punt fix exterior Les variacions de temperatura afecten molt la freqüència d’aquest oscillador, ja que la dilatació dels seus components provoca un moviment més lent de l’oscillador i un retard del rellotge El contrari passa amb la contracció dels metalls quan el rellotge se situa en un lloc de baixa temperatura Per evitar aquest defecte hom ha construït volants de múltiples formes i dissenys que intenten de compensar la dilatació…
rellotge atmosfèric
Tecnologia
Rellotge mecànic de taula o caixa alta que disposa d’un mecanisme que aprofita els petits canvis de temperatura de la cambra on és situat, a fi de poder remuntar automàticament el seu pes o molla.
Introduït pel britànic James Cox al s XVIII, actualment és fabricat industrialment només per una marca suïssa Tant el seu inventor com els seus actuals fabricants el presentaren amb el nom de rellotge perpetu El rellotge de Cox era accionat per uns recipients de mercuri, el nivell del qual variava amb la temperatura El mecanisme atmosfèric dels actuals conté una bombona hermètica de volum variable plena amb clorur d’etil en estat gasós Aquest gas és suficientment sensible als canvis de temperatura perquè una variació de només un grau provoqui un canvi de volum en el recipient…
ferroníquel
Tecnologia
Aliatge del níquel (34-90% de Ni) amb el ferro i, a més, eventualment, amb algun altre metall (crom, molibdè, manganès, etc), en el qual el ferro presenta una estructura totalment austenítica.
Aquesta propietat, juntament amb els efectes produïts per la presència del Ni, confereix als ferroníquels unes característiques especials, segons les quals hom els classifica en quatre grans grups els ferroníquels de baix coeficient de dilatació o de dilatació controlada , en els quals la dilatació pot ésser considerada nulla per a un cert interval de temperatura, i que són emprats en metrologia, geodèsia i regulació termoestàtica els ferroníquels de variació controlada del mòdul elàstic , que contenen petites quantitats de crom, tungstè, silici i manganès, i que hom empra en la construcció…
màquina hidràulica
Física
Tecnologia
Màquina que intervé d’una manera activa en la manipulació mecànica d’un líquid (o, per extensió, de qualsevol fluid considerat incompressible).
Hom distingeix les màquines que només controlen el flux líquid i els seus paràmetres característics vàlvules, comportes de les que efectuen la conversió entre l’energia continguda en el líquid, en forma d’altura de càrrega, en un altre tipus d’energia Hom anomena aquestes màquines generadors o impulsors , quan produeixen energia hidràulica, i motors o actuadors motor hidràulic, quan absorbeixen aquesta energia Entre les màquines transformadores d’energia que produeixen o absorbeixen energia mecànica hom distingeix, segons el principi de funcionament, les màquines hidrodinàmiques i les…
politetrafluoroetilè
Química
Tecnologia
Poliolefina perfluorada derivada del tetrafluoroetilè
.
Hom l’obté principalment per polimerització en suspensió del monòmer a pressió i en presència d’un iniciador radicalari, com el persulfat potàssic, d’on resulta un polímer granular, susceptible d’emmotllament i extrusió, amb un pes molecular mitjà de 5 × 10 5 a 10 7 És un sòlid amb la consistència d’una cera, de color blanc, amb molt bones propietats com a aïllant elèctric i amb el coeficient de fregament més baix de tots els materials sòlids coneguts És resistent a tots els agents químics, excepte els metalls alcalins fosos i el fluor, i no és soluble en cap dissolvent Té una extraordinària…