Resultats de la cerca

El 1964 prengué l’actual denominació Pertany a l’estat canadenc

Prengué part en nombroses expedicions i viatges Andes, Amazones es destaquen, però, la travessia transàrtica 1926 amb Amundsen i Nobile, amb el dirigible “Norge”, i la travessia 1935 de l’Antàrtida amb avió

Periodista esportiu i cofundador de l’ Aeroclub de Catalunya 1915, fou un pioner de l’aviació catalana El juny del 1917 obtingué el primer títol de pilot atorgat a Catalunya, a l’Escola Catalana d’Aviació, de la qual fou professor i pilot en cap 1920 i també director 1919 Fou el cap de la primera línia aèria comercial d’Espanya, Sevilla-Larraix Marroc, el 1921 Prengué part en la guerra del Marroc 1921-22, on obtingué el grau d’oficial d’aviació Durant els anys vint feu nombroses excursions aèries per impulsar la creació de nous aeroclubs Fundà la Penya de l’Aire març del 1923, branca…

Fou fundada l’any 1919 amb el nom de Sociedad Colombo-Alemana de Transportes Aéreos, que en refondre's amb Servicio Aéreo Colombiano 1940 prengué el nom d’Avianca És la segona companyia d’aviació més antiga del món El 2002 la unió d’Avianca amb dues companyies colombianes d’aviació més Aerolínieas Centrales de Colombia i Servicios Aéreos de Medellín donà lloc a Alianza Summa, organització destinada a la integració dels serveis de les tres companyies

Després de l’esclat de la Guerra Civil Espanyola , s’allistà com a voluntari i es traslladà a l’acadèmia militar de Kirovabad actual Gyandzha, a l’Azerbaidjan soviètic, on cursà estudis de pilot militar En tornar a l’Estat espanyol, el 1937, s’incorporà a les Forces Armades de la República Espanyola FARE a la base de Sisante Conca i participà en bombardeigs als fronts de Madrid i Terol També prengué part en tots els combats de l’Ebre i en l’enfonsament del Baleares El final de la guerra el sorprengué a Alacant, on fou jutjat i condemnat a vint anys i sis mesos de presó…

La seva activitat comercial no prengué volada fins els anys 1952-56, que s’inicià a la Costa Brava el boom turístic de postguerra La situació geogràfica a l’angle més assolellat de “l’hexàgon” explica la seva vocació turística i virulència de les crisis Fins el 1963 la Llavanera fou escala predilecta per als vols entre París i Algèria, considerada francesa i inclosa en els vols dits nacionals Des dels anys cinquanta fou, abans que l’aeroport francès de trànsit cap a Algèria, l’aeroport europeu de la Costa Brava, en competència amb el de Barcelona, massa polivalent Des del 1968,…

Treballà com a infermera militar i com a assistent social els anys de la Primera Guerra Mundial, i més tard cursà estudis de medicina, inacabats El 1920, un viatge casual com a passatgera decidí la seva vocació d’aviadora, professió durant l’època reservada, amb algunes excepcions, als homes Treballà per a finançar-se les classes de pilot, l’obtenció de la llicència i la compra d’un avió, que adquirí el 1921 i amb el qual baté el rècord femení d’altura 4300 m Per pressions familiars, el 1924 vengué l’avió i tornà a ocupacions convencionals Tanmateix, el 1928 completà, com a copilot, un vol…

Enginyer elèctric 1912 i diplomat per l’École Supérieure d’Aéronautique et de Construction Mécanique 1913, durant la Primera Guerra Mundial participà en el disseny i la construcció del Caudron G3 , un dels primers avions militars francesos, del qual millorà l’hèlix Després d’un intent frustrat d’impulsar la pròpia empresa d’avions de guerra a causa de la fi del conflicte, es dedicà a la fabricació de mobles fins el 1929, que aprofitant la creació d’un ministeri de l’aviació fundà la Société des Avions Marcel Bloch , nacionalitzada el 1930 en la Société Nationale des Constructions…

El 1929 fou forçada pel règim militar a absorbir les altres empreses d’aviació civil i constituí la Concesionaria de Líneas Aéreas Subvencionadas CLASSA, que el 1931, amb la Segona República, adoptà el nom de Líneas Aéreas Postales Españolas LAPE El 1937, amb ajut alemany, fou recuperada per al transport durant la Guerra Civil a la zona franquista El 1940 prengué la denominació actual i l’Estat passà a participar-hi majoritàriament El 1943 fou traspassada a l’ Instituto Nacional de Industria Fortament deficitària, per tal de sanejar-la i fer front a la creixent liberalització del trànsit…