Resultats de la cerca

Els Sojuz són constituïts per tres mòduls el de servei de forma cilíndrica, el de comandament de forma hemisfèrica i l' orbital de forma esfèrica Després d’un primer vol preliminar no tripulat 1966, el Sojuz 1 fou llançat per l’abril del 1967 i el seu tripulant, VV Komarov, morí en enredar-se el paracaigudes que frenava la nau Entre aquest llançament i el Sojuz 40 , llançat el 1981, es realitzaren 38 missions tripulades una de les quals fallà i mai no fou numerada i 3 no tripulades Cal esmentar les missions Sojuz 4 i Sojuz 5 primeria del 1969 en les quals, després d’un acoblament dels…

Llançada sense tripulació amb un coet “Saturn 5” amitjan 1973 i situada a 435 km d’altitud, fou l’habitacle de tres tripulacions que hi arribaren periòdicament amb vehicles del tipus “Apollo” llançats amb coets “Saturn 1B”, i hi romangueren un total de 4117 hores L’estació tenia una massa de 90720 kg, i hom aprofità com a lloc de treball l’interior d’un tercer tram inert del coet, amb un espai útil d’uns 300 metres cúbics Els objectius principals de la missió foren determinar l’adaptació de l’home a les condicions d' apesantor El Skylab en òrbita sobre la Terra Nasa prolongades, observacions…

El seu desenvolupament s’inicià l’any 1958 i amb el seu impuls fou satellitzat per primera vegada un giny, l' Explorer 9 , l’any 1961 A més dels nombrosos tipus de satèllits nord-americans, tant civils i de la NASA com del Departament de Defensa, collocats en òrbita amb aquest coet, hom el posà a disposició d’altres estats en programes de recerca en collaboració, entre els quals cal esmentar la RF d’Alemanya, França, els Països Baixos, Itàlia i la Gran Bretanya

El programa de desenvolupament d’aquests coets fou iniciat oficialment al començament de l’any 1959, i cap a la fi del mateix any el projecte passà de l’exèrcit a la NASA i constituí el nucli d’activitat del Marshall Space Flight Center El Saturn 1 fou un coet d’assaig tecnològic de dos trams, en el qual hom posà a punt els propulsors H-1 , d’oxigen líquid i querosè Els tres últims llançaments d’una sèrie de 10 serviren per a posar en òrbita els satèllits Pegasus , de detecció i comptatge de micrometeorits Els models Saturn 1B foren versions operacionals millorades dels anteriors…

El primer llançament tingué lloc, el 1967, des d’una plataforma marina que porta el mateix nom i que és ancorada a 5 km de la costa de Kenya i a una latitud S de 2,56°, per tal d’aprofitar l’avantatge que suposa una base equatorial quant a economia d’impuls i quant al tipus d’òrbita abastable Per a llançar aquests satèllits hom utilitzà els coets Scout

La segona tripulació de la Sal’ut 1 , després de passar 23 dies a l’espai, morí d’accident a la tornada a causa d’una descompressió brusca La Sal’ut 2 fallà La Sal’ut 3 , que tingué una missió de reconeixement militar orbital i fou visitada per la tripulació del Sojuz 14 , anava proveïda de càpsula per al retorn automàtic de film La Sal’ut 4 tingué una missió primordialment científica, i la Sal’ut 5 , novament militar La Sal’ut 6 , llançada pel setembre del 1977 i que funcionà fins pel juny del 1982, fou el primer pas vers el desenvolupament d’estacions orbitals permanents Gràcies a la…

Els Ranger 1 i 2 foren llançats el 1961 per a assajar els ginys i els coets, però sense que fossin dirigits cap a la Lluna Amb els Ranger 3, 4 i 5 hom intentà de dipositar càpsules amb instruments a la seva superfície, però no s’aconseguí, bé pel fet de no encertar la Lluna, bé pel fet de no funcionar l’equip, com en el Ranger 5 , que féu impacte en l’hemisferi ocult El primer Ranger destinat a obtenir imatges fou el Ranger 6 , llançat a la primeria del 1964, en el qual fallà el sistema de televisió El Ranger 7 , llançat a mitjan 1964, funcionà correctament i a través d’ell foren obtingudes 4…

El sistema estigué constituït per un giny espacial Venus 1 Orbiter que se situà en òrbita com a satèllit artificial de Venus pel novembre del 1978, i que era destinat, entre d’altres, a tasques cartogràfiques per radar altimètric, i d’un altre, Venus 2 Multiprobe 1978 portador d’una sèrie de cinc càrregues instrumentals destinades a entrar en l’atmosfera de Venus en diferents punts fins a xocar amb el sòl Una d’elles arribà a transmetre senyals durant 68 minuts després de l’impacte

Amb els quatre primers Pioneer, i fins al març del 1959, hom intentà, sense èxit, de fer impacte a la Lluna Els Pioneer del 5 després del llançament del qual el programa fou interromput fins a la darreria del 1965 al 9 llançat pel novembre del 1968 foren emprats per a l’estudi i la predicció de l’activitat solar Des del 10, els Pioneer han estat sondes d’estudis planetaris exteriors El Pioneer 10 passà el 3 de desembre de 1973 a una distància de 130 000 km sobre els núvols de Júpiter, i n'envià imatges i altres dades Accelerat per l’acció del camp gravitatori del dit planeta, ha de travessar…

Es formà inicialment com a fonedor ingressà a l’escola militar d’aviació de Čkalov i aconseguí el grau de tinent Arribà a pilot de proves i entrà en l’equip de cosmonautes en entrenament Tripulà el vehicle Vostok I i fou el primer home a fer un vol orbital 12 d’abril de 1961 El 1962 fou nomenat diputat del Soviet Suprem, i sis anys més tard morí d’accident d’aviació Un cràter de la cara oculta de la Lluna porta el seu nom