Resultats de la cerca
Es mostren 266 resultats
Roskosmos
Astronàutica
Agència espacial russa, fundada el 1992.
És un organisme de titularitat pública, amb funcions equivalents a la NASA i a l’ Agència Espacial Europea ESA Prové del programa espacial soviètic que, a diferència de l’europeu i el nord-americà, no era gestionat per una entitat única Malgrat el llançament de l' Sputnik 1957, fita essencial en la cursa espacial soviètica, continuà depenent d’un conglomerat de ministeris i organitzacions, especialment vinculats a la defensa i les telecomunicacions El 1965 fou creat el més semblant a un organisme unificat, el ministeri general de construcció de maquinària En dissoldre’s l’URSS 1992, fou…
centrifugadora
Astronàutica
Dispositiu per a simular les acceleracions produïdes durant el llançament o el retorn d’un vehicle espacial.
Hom l’empra tant per a l’entrenament dels astronautes com per a comprovar el funcionament dels vehicles espacials
giny espacial
Astronàutica
Vehicle dissenyat per a operar en un vol espacial controlat, amb tripulació o sense.
geoestacionari | geoestacionària
geosincrònic | geosincrònica
llançament
Astronàutica
Acció d’alliberar un coet que hom vol fer enlairar, després d’ésser-hi produïda l’encesa del propulsor i en el moment que aquest forneix l’impuls necessari per a assegurar la resposta dels controls de comandament.
Hom efectua el llançament de coets de petites dimensions, com és ara els de sondeig atmosfèric, amb l’ajut d’una rampa o d’un tub que controla llur moviment fins a assolir la velocitat mínima de vol Els coets de grans dimensions, com és ara els coets espacials, s’enlairen des d’una plataforma proveïda d’un sistema d’ancoratge torre umbilical que allibera el coet quan els motors assoleixen l’impuls de règim
impuls específic
Astronàutica
Impuls mecànic per unitat de pes produït per un explosiu propulsor.
Hom l’expressa en kfg s/kg o bé en N s/kg, en què coincideix amb la velocitat d’ejecció dels gasos de la tovera L’impuls específic indica la qualitat del propulsor des d’un punt de vista energètic
òrbita
Astronàutica
Camí recorregut per un giny espacial, quan és periòdic i aparentment tancat.
Les òrbites dels satèllits artificials i de les sondes còsmiques no sotmesos a forces propulsives poden ésser estudiades com les dels cossos celestes naturals, caracteritzades per sis paràmetres orbitals element d’una òrbita L’energia mínima necessària perquè un giny romangui en òrbita entorn d’un astre a una certa altitud pot ésser mesurada en funció de la velocitat tangencial que hom li ha de donar en el punt d’impulsió a l’òrbita, i si aquesta velocitat és sobrepassada, l’òrbita circular de mínima energia es converteix en ellíptica Si hom té en compte la rotació de l’astre central, cal…
mòdul
Astronàutica
Cadascuna de les parts d’una astronau que acompleix un conjunt de funcions determinades.
Generalment una astronau és constituïda per un mòdul de comandament , un mòdul de servei i, si és un vehicle destinat a la Lluna, mòdul lunar