Resultats de la cerca
Es mostren 266 resultats
retrocoet
Astronàutica
Propulsor coet emprat per a generar una empenta en sentit aproximadament oposat al de moviment d’un giny, per tal de descelerar-lo.
Entre les aplicacions més importants dels retrocoets, cal esmentar la de fer descendir satèllits artificials de la seva òrbita dirigint el doll de gasos endavant i amunt, l’aterratge suau d’un giny en un astre desproveït d’atmosfera i l’amortiment del xoc al final del descens d’una càpsula espacial amb paracaigudes
reentrada
Astronàutica
Nom amb el qual hom designa, bé que impròpiament, la tornada d’un giny espacial a l’atmosfera abans d’aterrar o amarar.
La reentrada pot ésser en direcció pròxima a la radial, emprada en míssils balístics i caracteritzada per una forta desceleració i una difícil intercepció, o gairebé tangencial, en el cas de descens planant, tal com ho fa la llançadora espacial El cas intermedi és emprat en la reentrada de càpsules, en les quals hom fa ús de la frenada aerodinàmica per tal de reduir-ne la velocitat, com fou el cas de les càpsules tripulades dels programes nord-americans i soviètics En qualsevol cas, cal recórrer a una adequada protecció tèrmica, mitjançant una capa de material ablatiu ablació,…
reencesa
Astronàutica
Operació comandada d’engegada d’un motor coet després d’haver consumit parcialment la seva càrrega de propergol.
Són especialment útils per a aquesta operació els propergols líquids hipergòlics o hipergols, puix que no necessiten sistemes auxiliars d’ignició Té aplicació en operacions de guiatge i de maniobra en l’espai
propulsant
Astronàutica
Matèria destinada a ésser ejectada en forma de doll per aconseguir una força de reacció.
En el cas d’un coet, aquesta matèria ha d’ésser continguda a bord del giny El propulsant pot ésser inert o reactiu En el primer cas, requereix una font d’energia per a accelerar-lo i llançar-lo a la velocitat més gran possible coet nuclear, iònic, colloidal, etc En el cas d’ésser reactiu, l’energia és obtinguda de la seva descomposició o reacció, normalment química, i en aquest cas el doll és constituït pels productes de reacció o combustió del propulsant Els propulsants reactius químics són anomenats propergols També són possibles les solucions mixtes, encara en fase experimental, per a…
propergol
Astronàutica
Propulsor químic emprat en un coet.
Bé que etimològicament significa oli o líquid per a aconseguir el treball de propulsió, el terme és aplicat independentment de l’estat d’agregació del propulsor Els propergols poden ésser classificats, segons llur estat, en sòlids, líquids i híbrids Els propergols sòlids poden ésser homogenis, constituïts a base de nitrocellulosa i nitroglicerina, o composts, a base d’un oxidant inorgànic perclorat d’amoni i un aglutinant plàstic que simultàniament actua de combustible Els propergols líquids poden ésser classificats en monergols i diergols Els monergols són líquids susceptibles de…
tovera
Astronàutica
Part posterior d’un motor de reacció en la qual s’esdevé l’expansió dels gasos que provoca la propulsió.
motor d’apogeu
Astronàutica
Propulsor coet adaptat a un satèl·lit artificial o giny espacial que és posat en funcionament quan el vehicle es troba a l’apogeu, vehicle al qual proporciona l’increment de velocitat necessari per a transferir-lo a una òrbita més allunyada.
astronàutica
Interior de la bodega d’una llançadora espacial nord-americana
© Fototeca.cat
Astronàutica
Conjunt de ciències i tecnologies aplicades a l’estudi i al desenvolupament de la locomoció de ginys per l’espai extraatmosfèric, com també la seva explotació científica, militar o comercial.
El terme astronàutica fou proposat el 1927 per Joseph H Rosny i fou progressivament adoptat en quasi totes les llengües, excepció feta del rus, en el qual hom ha donat preferència a la forma cosmonàutica En l’estat actual del coneixement científic l’únic sistema per a propulsar un vehicle per l’espai, a part la hipotètica vela solar , és el del motor coet en qualsevol de les seves modalitats químic, nuclear, elèctric, etc El camí seguit pels vehicles espacials durant la major part del viatge és lliure, és a dir, l’astronau es mou únicament obeint les lleis de la mecànica celeste en funció de…
astronauta

Tripulació del STS-126
Nasa
Astronàutica
Persona que tripula una astronau.
El terme cosmonauta , encunyat a l’URSS, és emprat a Occident per a designar els astronautes soviètics o dels països de la seva influència Patologies associades La manca de gravetat és el problema principal a què són exposats els astronautes Gràcies a les llargues estades a l’espai, els darrers anys, d’astronautes dels països de l’antiga URSS a bord de l’estació Mir, hom ha pogut conèixer millor els efectes de les condicions de microgravetat en l’organisme humà En primer lloc, afecta el sentit de l’equilibri, per la inexistència dels conceptes d’amunt i avall ni els òrgans visuals ni els…
nau espacial
Astronàutica
Vehicle tripulat que es desplaça per l’espai extraatmosfèric, baldament resti en òrbita terrestre.
La nau espacial, a diferència de l’aeronau, és concebuda per a desplaçar-se per un medi on regna el buit quasi absolut, i seguint una trajectòria que correspon normalment a una cònica La no-existència d’un medi capaç de resistir l’aplicació d’una força de tracció obliga a dotar les astronaus d’un sistema autònom de propulsió, basat en el principi de l’acció-reacció o tercer axioma de Newton actualment les astronaus són propulsades per coets, que els proporcionen una velocitat suficient per a fugir de l’atracció gravitatòria de la Terra o de qualsevol altre astre Les formes aerodinàmiques…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina