Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Molnija
Astronàutica
Sèrie formada per tres generacions de satèl·lits artificials per a telecomunicacions, llançats el 1965 per l’URSS i situats en òrbites de gran el·lipticitat i inclinació, amb un període aproximat de 12 hores.
Aquestes òrbites permeten que el satèllit romangui prop de nou hores sobre el territori programat en el seu moment, l’antiga URSS mentre s’acosta, passa i torna de l’apogeu, cosa que permet d’emprar-lo com a repetidor
òrbita
Astronàutica
Camí recorregut per un giny espacial, quan és periòdic i aparentment tancat.
Les òrbites dels satèllits artificials i de les sondes còsmiques no sotmesos a forces propulsives poden ésser estudiades com les dels cossos celestes naturals, caracteritzades per sis paràmetres orbitals element d’una òrbita L’energia mínima necessària perquè un giny romangui en òrbita entorn d’un astre a una certa altitud pot ésser mesurada en funció de la velocitat tangencial que hom li ha de donar en el punt d’impulsió a l’òrbita, i si aquesta velocitat és sobrepassada, l’òrbita circular de mínima energia es converteix en ellíptica Si hom té en compte la rotació de l’astre…
acoblament
Astronàutica
Acció d’unir-se dos satèl·lits, llançats separadament, per tal de constituir un giny que no hauria pogut ésser llançat d’un sol cop.
Té lloc en un punt on llurs òrbites es confonen El primer assaig pràctic d’acoblament s’esdevingué el 1962, entre dos Vostok soviètics
Taiyuan
Astronàutica
Base de llançament de satèl·lits xinesa.
També anomenada Wuzhai, la base es troba a la província de Shanxi Entrà en funcionament el 1968 la seva situació és idònia per a posar satèllits en òrbites polars sincròniques amb el Sol A partir del 1997 començà els llançaments comercials S'ha utilitzat bàsicament per a satèllits meteorològics i científics
Explorer
Astronàutica
Nom genèric d’una sèrie d’una cinquantena de satèl·lits artificials llançats pels EUA i destinats a la recerca aeronòmica, astronòmica, geodèsica, etc.
Han estat situats en les més variades òrbites geocèntriques, heliocèntriques i lunars L' Explorer 1 , llançat el 31 de gener de 1958 fou el primer satèllit artificial collocat en òrbita pels EUA i permeté la descoberta inicial dels cinturons de radiació de Van Allen La denominació inespecífica Explorer fou emprada fins l’any 1975
Earth Resources Technology Satellites
Astronàutica
Nom d’una sèrie de satèl·lits llançats per la NASA que orbiten la Terra i prenen fotografies de zones de la seva superfície.
Fan un recorregut que completa 14 òrbites diàries, i sobrevolen la mateixa zona cada 18 dies Les fotografies permeten d’observar canvis en la superfície com ara la desforestació, l’evolució i l’estat de grans plantacions, dels oceans, etc i ajuden a identificar recursos naturals no explotats per l’home A partir del 1972 els satèllits d’aquesta sèrie passaren a anomenar-se Landsat
Jiuquan
Astronàutica
Base de llançament de coets xinesa.
El cosmòdrom està situat a prop de la ciutat del mateix nom de la província de Gansu Les primeres installacions es començaren a construir el 1957, i convertiren Jiuquan en la primera base de llançament xinesa Fou utilitzada inicialment per a l’enviament de sondes recuperables a òrbites baixes i mitjanes Disposa de més de 200 edificis i conté totes les installacions necessàries per a l’enlairament de coets
geoestacionari | geoestacionària

Col·locació d’un satèl·lit en una òrbita geoestacionària. Abans d’assolir l’òrbita definitiva el satèl·lit passa successivament per les òrbites d’espera i de transferència
© Fototeca.cat
Astronàutica
Dit d’un satèl·lit geosincrònic d’òrbita circular, equatorial i directa (recorreguda en el mateix sentit de gir que el de la Terra).
Un satèllit geoestacionari es manté, doncs, en una posició immòbil sobre la zona terrestre en què ha estat situat L’altitud d’una òrbita geoestacionària és d’uns 35 800 km
Helios
Astronàutica
Programa de recerca de col·laboració alemanya i nord-americana en l’estudi de l’espai proper al Sol, mitjançant sondes còsmiques.
L' Helios 1 fou llançat el 10 de desembre de 1974 l' Helios 2 , llançat el 15 de gener de 1976, abastà òrbites heliocèntriques ellíptiques, amb un periheli d’aproximadament 0,3 UA, fet que permeté un apropament al Sol superior al del planeta Mercuri El llançament exigí un gran coet Titan-Centaur ja que la naturalesa de l’òrbita comporta abastar una velocitat d’uns 10 km/s per sobre de la d’escapament
Double Star
Astronàutica
Missió conjunta euroxinesa per a l’estudi de l’efecte del Sol sobre el clima terrestre.
La missió consta de dos satèllits, l’un situat en òrbita polar i l’altre en òrbita equatorial el primer fou llançat al desembre del 2003 i el segon, al juliol del 2004 Les òrbites estan disposades de forma que es complementen amb les dels satèllits del programa Cluster Una part dels instruments científics dels satèllits són duplicats dels que porten els Cluster i permeten calcular les fluctuacions en el camp magnètic terrestre i el nombre de partícules carregades presents a la magnetosfera terrestre