Resultats de la cerca

L’utilitzat en els vols destinats a aterrar a la Lluna, com l' Apollo 11 , constava de tres elements mòdul de comandament , de forma cònica, centre de control, preparat per a la vida de la tripulació mòdul lunar , de forma polièdrica, part del vehicle destinada a aterrar a la Lluna, proveït d’unitats propulsives pròpies

Els tres primers de la sèrie foren llançats el 1966 amb el coet Saturn I-B , capaç de posar en òrbita 18 tones, i consistiren en vols suborbitals d’assaig de la reentrada a l’atmosfera L' Apollo-4 fou el primer llançat amb el coet Saturn-V , veritable clau de l’èxit del programa, capaç de satellitzar 126 tones L' Apollo-5 1967, que havia d’ésser el primer vol tripulat, no arribà a realitzar-se a causa d’un accident sofert en la fase de proves hi moriren els tres astronautes que havien de fer-lo L' Apollo-7 1968 representà el primer vol tripulat del…

Fou iniciat el 1960 per decisió del president Kennedy Per tal de mirar de resoldre els problemes plantejats pel programa, hom dugué a terme prèviament els vols Mercury i Gemini , hom desenvolupà la sèrie de coets Saturn i, a més, fou augmentada la informació amb el llançament de les sondes espacials Ranger , Surveyor i Lunar Orbiter

Les experiències programades per a aquest projecte inclouen, entre altres, observació telescòpica orbital, vigilància militar, cartogràfica i comunicacions

Llançada sense tripulació amb un coet “Saturn 5” amitjan 1973 i situada a 435 km d’altitud, fou l’habitacle de tres tripulacions que hi arribaren periòdicament amb vehicles del tipus “Apollo” llançats amb coets “Saturn 1B”, i hi romangueren un total de 4117 hores L’estació tenia una massa de 90720 kg, i hom aprofità com a lloc de treball l’interior d’un tercer tram inert del coet, amb un espai útil d’uns 300 metres cúbics Els objectius principals de la missió foren determinar l’adaptació de l’home a les condicions d' apesantor El Skylab en òrbita sobre la Terra Nasa prolongades,…

El programa de desenvolupament d’aquests coets fou iniciat oficialment al començament de l’any 1959, i cap a la fi del mateix any el projecte passà de l’exèrcit a la NASA i constituí el nucli d’activitat del Marshall Space Flight Center El Saturn 1 fou un coet d’assaig tecnològic de dos trams, en el qual hom posà a punt els propulsors H-1 , d’oxigen líquid i querosè Els tres últims llançaments d’una sèrie de 10 serviren per a posar en òrbita els satèllits Pegasus , de detecció i comptatge de micrometeorits Els models Saturn 1B foren versions operacionals millorades dels anteriors i amb el…

De família de militars, estudià a West Point i exercí com a pilot de proves en la força aèria Actuà en el programa Gemini i posteriorment pilotà el mòdul de comandament de l' Apollo -11 1969, que portà els primers homes a la Lluna

De família mallorquina, retornà a l’illa d’infant El 1952 ingressà a l’acadèmia militar de Saragossa, que abandonà el 1957 per estudiar enginyeria a l’Escola Politècnica de Madrid, on es graduà i doctorà Amplià estudis a la Universitat Complutense de Madrid 1964-66 i al Centre de Vol Espacial Goddard, de Maryland 1967-68 Professor de la Universitat Politècnica de Madrid 1966-68, fou cap de la secció d’enginyers per a la installació a l’Estat espanyol dels míssils Hawk 1965-68 i sotsdirector de l’estació de seguiment espacial de la NASA a Fresnedillas Madrid Del 1968 al 1975 participà en els…

Ingressà a l’exèrcit de l’aire el 1942 i realitzà 56 missions durant la Segona Guerra Mundial Fou seleccionat el 1959 dintre el programa Mercury d’entrenament dels set primers astronautes americans A causa d’una anomalia cardíaca, no es convertí, tal com estava previst, en el segon astronauta nord-americà en òrbita El 1975, però, fou pilot a la missió Apollo-Sojuz Es retirà el 1982

Foren llançats pels EUA durant el període de l’agost del 1966 a l’agost del 1967, amb la finalitat d’obtenir una cartografia fotogràfica amb un elevat grau de resolució de la totalitat de la superfície lunar i de poder escollir, així, els llocs d’aterratge de les missions Apollo Aquests ginys eren portadors de dues càmeres, una de les quals amb teleobjectiu, i podien modificar llur òrbita Cada Lunar Orbiter transmeté prop de 200 imatges, algunes de les quals foren preses a només uns quaranta quilòmetres d’alçada