Resultats de la cerca

Enviaren dades sobre la seva composició física i química

Porta el nom de l’astrònom Giovanni Domenico Cassini 1625-1712, descobridor de quatre dels grans satèllits de Saturn El llançament tingué lloc des de Cap Canaveral el 5 d'octubre de 1997 La nau arribà a Saturn al final de l’any 2004 i començà a orbitar el planeta La sonda Huygens que transportava se’n separà el 14 de gener de 2005 i aterrà sobre la superfície de Tità Al llarg dels següents tretze anys, la nau Cassini , a més d’estudiar també Tità, en els successius trajectes orbitals al voltant de Saturn envià una gran quantitat d’imatges, dades i anàlisis gràcies als quals el coneixement del…

La sonda fou llançada des de cap Canaveral al gener del 2005 mitjançant un coet Delta II La nau consta de dues parts Una n'és el mòdul de vol, l’objectiu del qual és portar la nau fins al cometa, l’obtenció de dades científiques i el manteniment de la comunicació amb la Terra La segona és un petit mòdul que serà llançat per a impactar amb el cometa, crear un cràter a la seva superfície i enviar material a l’espai L’impacte serà gravat i les seves dades estudiades per determinar la composició interna del cometa i qualsevol variació en la seva configuració L’objectiu de la Deep Impact és el…

El llançament tingué lloc el 9 de novembre de 2005 des de la base russa del Cosmòdrom de Bajkonur Kazakhstan Era la primera missió al planeta Venus des de la Magalhães 1989 Propulsada mitjançant un coet Soiuz-Fregat, és previst que, després d’un vol de 150 dies, es colloqui en òrbita ellíptica al voltant del planeta Amb una durada de dos anys, l’objectiu principal de la missió és investigar l’atmosfera venusiana, tant pel que fa al seu comportament com a la seva composició També ha d’estudiar el plasma al voltant de Venus i elaborar un mapa de la superfície del planeta Hom creu que l’estudi d…

La sonda fou llançada des de cap Canaveral el 3 d’agost de 2004 El seu vol fou programat per a utilitzar el camp gravitatori terrestre i el de Venus per a adquirir la velocitat necessària per a arribar a Mercuri La trajectòria incloïa tres aproximacions successives al planeta, la primera de les quals tingué lloc al gener del 2008, la segona a l’octubre d’aquest any i la darrera al setembre de 2009 Posteriorment, el 18 de març de 2011 entrà en l’òrbita de Mercuri El seu instrumental inclou un altímetre làser i dues càmeres per a fer un mapa de la superfície del planeta un espectròmetre per a l…

Similars a les sondes Mariner EUA, eren més pesants, amb capacitat d’enviar un mòdul fins a la superfície planetària, però no tenien tanta qualitat telefotogràfica El Mars 2 i el Mars 3 , destinats a Mart, foren llançats pel maig del 1971, i, ja en òrbita al voltant d’aquest planeta, una part de la sonda se separà i descendí fins al sòl la del Mars 2 hi deixà l’emblema de la falç i el martell 27 de novembre de 1971 Ni la part del Mars 2 ni la del 3 pogueren transmetre dades útils, després d’haver aterrat El Mars 4 i el Mars 5 , que foren llançats pel juliol del 1973, amb una missió únicament…

Les dues sondes d’aquest programa foren llançades el 20 d’agost i el 9 de setembre de 1975, respectivament Cada sonda constava de dues parts el mòdul orbital Orbiter , que es mantenia en òrbita tot estudiant la superfície del planeta, i el mòdul d’aterratge Lander , que aterrava a la superfície i disposava d’instruments per a fer mesures meteorològiques, sísmiques, de composició química del sòl i de determinació de formes de vida al sòl El Viking-1 aterrà a la Chryse Planitia el 20 de juliol de 1976 i el Viking-2 ho féu a la Utopia Planitia el 3 de setembre del mateix any Els mòduls d’…

La Venera-1 , llançada al febrer del 1961, així com la Venera-2 i la Venera-3 , no tornà informació Les sondes següents, fins a la Venera-8 , situaren càpsules a l’atmosfera venusiana, per tal de mesurar-ne la temperatura, la pressió i la composició La Venera-4 transmeté informació durant 94 min el 18 d’octubre de 1967, mentre descendia en paracaigudes La Venera-5 i la Venera-6 enviaren informació durant 53 min 16 de maig de 1969 i 51 min 17 de maig de 1969, respectivament Cap d’elles, però, no aconseguí d’aterrar en funcionament La Venera-7 ho assolí el 15 de desembre de 1970 i envià…

Recreació per ordinador de l’entrada en òrbita del satèllit SMOS, l’objectiu del qual és fer un seguiment del canvi climàtic © ESA / AOES Medialab L'any 2009, l'Agència Espacial Europea ESA i la NASA van estar al capdavant de diverses missions espacials, tant climàtiques com astronòmiques, que van assolir èxits notables També van reeixir les missions d'altres agències espacials, com la japonesa, l'índia o la xinesa, que any rere any prenen posicions més bones en la cursa espacial Aquest any, a Catalunya, l'astronàutica també va ser significativa gràcies a la participació de…

Després d’uns anys d’estancament relatiu, l’activitat espacial va retornar amb noves energies Les causes van ser diverses valor comercial, valor estratègic, valor científic i, en bona part, valor propagandístic L’activitat va ser espectacular en tots els camps i Catalunya, tot i les dificultats, no se’n va quedar al marge Ara bé, la concepció, el desenvolupament i l’execució d’una missió espacial és un procés lent i caldrà veure com la crisi econòmica recent afectarà les activitats a mitjà termini Satèllits científics El 18 d’abril la NASA va llançar a l’espai la missió Transient Exoplanet…