Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Llarga Marxa
Astronàutica
Sèrie de coets xinesos destinats a posar satèl·lits en òrbita.
El primer de la sèrie CZ-1 entrà en servei el 1970 i podia posar en òrbita baixa un satèllit de 400 kg La segona generació, la CZ-2 , creà tres tipus de coets el més reeixit dels quals fou el CZ-2C Aquest és el resultat del desenvolupament d’un míssil balístic i pot collocar prop de tres tones de càrrega útil en òrbita baixa La tercera generació de coets inclou la sèrie CZ-3 , un coet de tres etapes més potent que els anteriors i destinat a posar càrrega en òrbites geoestacionàries La sèrie CZ-4 és la de més recent creació És similar als CZ-3 però té la tercera fase modificada pot posar 1,…
Laboratori Internacional de Microgravetat
Astronàutica
Sèrie de laboratoris espacials destinats a l’estudi de les condicions de microgravetat.
L’objectiu del programa és l’estudi del comportament de diversos materials, com també la realització d’experiments en éssers vius sotmesos a condicions de microgravetat El programa és producte de la collaboració de les agències espacials europea, canadenca, japonesa i nord-americana L’IML-1 fou enviat a l’espai al gener del 1992, i l’IML-2 fou llançat al juliol del 1994
Apollo

Esquema de l’Apollo 11: 1, coberta protectora amb coet de salvament; 2, mòdul de comandament; 3, mòdul de servei; 4, mòdul lunar dins el segment adaptador
Astronàutica
Vehicle del programa Apollo.
L’utilitzat en els vols destinats a aterrar a la Lluna, com l' Apollo 11 , constava de tres elements mòdul de comandament , de forma cònica, centre de control, preparat per a la vida de la tripulació mòdul lunar , de forma polièdrica, part del vehicle destinada a aterrar a la Lluna, proveït d’unitats propulsives pròpies
Cosmos
Astronàutica
Sèrie de satèl·lits soviètics que han realitzat diverses missions d’estudi de l’atmosfera terrestre, la ionosfera i també la magnetosfera.
Així mateix, han estat destinats a reconeixement fotogràfic, telecomunicacions i experimentació El primer fou llançat el març del 1962 i des d’aleshores hom n'ha enviat més de 1 900 Alguns han caigut damunt la Terra, com el Cosmos 954 , que escampà deixalles radioactives l’any 1978 sobre el Canadà, i el cos central del Cosmos 1402 , que caigué a l’oceà Índic
Gemini
Astronàutica
Vehicle del programa Gemini que serví de pont tecnològic entre els del programa Mercury i els de l’Apollo.
Consta de tres elements el mòdul de comandament , centre de control i habitacle de la tripulació i l’únic que era recuperat, el mòdul d’impuls , amb quatre motors de retroacció destinats a aconseguir l’entrada a l’atmosfera, i el mòdul d’equipament , proveït dels motors de posició, de les reserves de combustible dels dipòsits d’oxigen i hidrogen i d’una part del sistema de condicionament de la cabina habitada
San Marco
Astronàutica
Nom d’una sèrie de satèl·lits artificials italians destinats principalment a l’estudi de l’alta atmosfera.
El primer llançament tingué lloc, el 1967, des d’una plataforma marina que porta el mateix nom i que és ancorada a 5 km de la costa de Kenya i a una latitud S de 2,56°, per tal d’aprofitar l’avantatge que suposa una base equatorial quant a economia d’impuls i quant al tipus d’òrbita abastable Per a llançar aquests satèllits hom utilitzà els coets Scout
Mars
Astronàutica
Sèrie de sondes d’exploració automàtica del planeta Mart llançades per l’URSS.
Similars a les sondes Mariner EUA, eren més pesants, amb capacitat d’enviar un mòdul fins a la superfície planetària, però no tenien tanta qualitat telefotogràfica El Mars 2 i el Mars 3 , destinats a Mart, foren llançats pel maig del 1971, i, ja en òrbita al voltant d’aquest planeta, una part de la sonda se separà i descendí fins al sòl la del Mars 2 hi deixà l’emblema de la falç i el martell 27 de novembre de 1971 Ni la part del Mars 2 ni la del 3 pogueren transmetre dades útils, després d’haver aterrat El Mars 4 i el Mars 5 , que foren llançats pel juliol del 1973, amb una…
Lunakhod
Astronàutica
Sèrie de vehicles lunars soviètics, accionats per control remot, destinats a explorar la superfície lunar sense la presència de l’home.
El Lunakhod 1 , que fou llançat el 1970 en el Luna 17 , operà més de 10 mesos durant els dies lunars recorregué una distància total de 10,5 km, inspeccionà una àrea de 80 000 m 2 , analitzà químicament i mecànicament el sòl lunar i envià unes 20 000 fotografies a la Terra El Lunakhod 2 fou llançat el 1973
Mariner
Astronàutica
Sèrie de sondes planetàries llançades per la NASA (EUA) i destinades a l’exploració automàtica de Mart, Venus i Mercuri, sia entrant en llur òrbita, sia sobrevolant-los.
El Mariner 1 fou projectat per arribar a les proximitats de Venus a mitjan 1962, però fallà, a causa del coet de llançament El Mariner 2 , disparat el mes d’agost de l’any 1962, passà a 34 750 km de Venus El Mariner 3 i el Mariner 4 , destinats a Mart, foren llançats pel novembre del 1964 el primer fracassà, però el segon passà a 9 845 km de Mart i en transmeté les primeres imatges vint-i-dues de la superfície, que mostraren un sòl amb un gran nombre de cràters, semblant al de la Lluna El Mariner 5 , que fou llançat pel juny del 1967, sobrevolà Venus El Mariner 6 , llançat pel…
Explorer
Astronàutica
Nom genèric d’una sèrie d’una cinquantena de satèl·lits artificials llançats pels EUA i destinats a la recerca aeronòmica, astronòmica, geodèsica, etc.
Han estat situats en les més variades òrbites geocèntriques, heliocèntriques i lunars L' Explorer 1 , llançat el 31 de gener de 1958 fou el primer satèllit artificial collocat en òrbita pels EUA i permeté la descoberta inicial dels cinturons de radiació de Van Allen La denominació inespecífica Explorer fou emprada fins l’any 1975