Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Far Ultraviolet Spectroscopic Explorer
Astronàutica
Satèl·lit conjunt de la NASA i la Universitat John Hopkins dels EUA, que té per objectiu fer observacions de la llum ultraviolada compresa entre els 90 i els 120 nanòmetres; actualment és en funcionament.
Entre els objectius del FUSE hi ha el de fer observacions que permetin determinar quines eren les condicions que es donaren uns minuts després del big-bang , millorar el coneixement de l’evolució química de les galàxies o determinar amb més precisió les propietats del gas interestellar Tot això es pot aconseguir, si més no en part, fent observacions de llum ultraviolada corresponent a l’ultraviolat llunyà El FUSE ha descobert la presència de molècules de nitrogen a l’espai interestellar i d’una corona de gas calent al voltant de la Via Làctia ha realitzat també…
Clementine
Astronàutica
Sonda dissenyada inicialment per a la Iniciativa de Defensa Estratègica nord-americana i adaptada després a l’exploració espacial amb la missió de cartografiar la Lluna.
Al final del 1996 la NASA anuncià que basant-se en les dades que havia enviat el 1993, es podia dir que existia aigua al pol sud del nostre satèllit L’anunci, envoltat de polèmica, pot ser contrastat per la sonda Lunar Prospector La Clementine havia de viatjar cap a l’asteroide 1620 Geographos, però un error en una maniobra féu que es perdés Recuperat després el control, les seves missions futures estan encara per determinar
Wilkinson Microwave Anisotropy Probe
Astronàutica
Sonda espacial de la NASA llançada el 2001 per fer un estudi de l’anisotropia de la radiació de fons de microones.
Amb més resolució que la que havia pogut assolir el satèllit COBE, de les dades obtingudes s’ha pogut determinar l’edat de l’Univers en 13,72 +/- 0,12 milers de milions d’anys, i confirmar el paradigma d’un univers inflacionari en un espai-temps de geometria euclidiana plana Així mateix, se'n dedueix que la matèria bariònica constitueix tan sols el 4,6% de la densitat total de l’Univers, la matèria fosca el 23% i l’energia fosca el 72%
ANNA 1-B
Astronàutica
Satèl·lit artificial llançat pels EUA el 31 d’octubre de 1962 amb un coet Thor-Able-Start.
El seu nom és la sigla de Army, Navy, NASA i Air Force Fou el primer satèllit artificial dedicat a estudis geodèsics la seva missió fou de determinar la força i la direcció del camp gravitatori, situar el centre de massa de la Terra i marcar posicions a la seva superfície mitjançant un punt de triangulació a l’espai La instrumentació més característica n'eren uns llums flash de 8 milions de candeles que permeteren, en encendre's i apagar-se, de fotografiar-lo sobre un fons d’estels
Deep Impact
Astronàutica
Missió de la National Aeronautics and Space Administration (NASA) per a l’estudi de l’estructura interna dels cometes.
La sonda fou llançada des de cap Canaveral al gener del 2005 mitjançant un coet Delta II La nau consta de dues parts Una n'és el mòdul de vol, l’objectiu del qual és portar la nau fins al cometa, l’obtenció de dades científiques i el manteniment de la comunicació amb la Terra La segona és un petit mòdul que serà llançat per a impactar amb el cometa, crear un cràter a la seva superfície i enviar material a l’espai L’impacte serà gravat i les seves dades estudiades per determinar la composició interna del cometa i qualsevol variació en la seva configuració L’objectiu de la Deep…
ovni
Astronàutica
Nom donat generalment a qualsevol fenomen lluminós d’origen desconegut que hom observa en el cel.
Segons un corrent d’opinió força popular, els ovnis són, en realitat, alguna mena de naus espacials tripulades per éssers intelligents, que arriben a la Terra provinents d’altres mons Les investigacions rigoroses que hom ha efectuat per a determinar la natura dels ovnis no han arribat a cap conclusió definitiva D’altra banda, les mateixes característiques dels ovnis, és a dir, llurs aparicions inesperades en llocs també imprevisibles i la curta durada de les aparicions, fan molt difícil de poder obtenir les dades necessàries per tal d’estudiar el fenomen científicament Ara bé, en…
Skylab

DIbuix esquemàtic del Skylab: 1 i 2, plafons de cèl·lules solars; 3, mòdul de treball; 4, acoblament; 5, vehicle Apollo; 6, telescopi solar
© fototeca.cat
Astronàutica
Primera estació orbital tripulada nord-americana.
Llançada sense tripulació amb un coet “Saturn 5” amitjan 1973 i situada a 435 km d’altitud, fou l’habitacle de tres tripulacions que hi arribaren periòdicament amb vehicles del tipus “Apollo” llançats amb coets “Saturn 1B”, i hi romangueren un total de 4117 hores L’estació tenia una massa de 90720 kg, i hom aprofità com a lloc de treball l’interior d’un tercer tram inert del coet, amb un espai útil d’uns 300 metres cúbics Els objectius principals de la missió foren determinar l’adaptació de l’home a les condicions d' apesantor El Skylab en òrbita sobre la Terra Nasa prolongades,…
cineteodolit
Astronàutica
Aparell de seguiment visual de ginys balístics com míssils, naus aeroespacials o satèl·lits artificials, que permet de determinar-ne la trajectòria.
Consta, bàsicament, d’una cambra cinematogràfica amb teleobjectiu, que segueix el giny, i d’un dispositiu que enregistra simultàniament el temps i la seva situació en azimut i altura l’anàlisi posterior de la presa cinematogràfica fa possible de reconstruir la trajectòria
Ulysses
Astronàutica
Sonda còsmica llançada el 1990 amb l’objectiu d’estudiar els pols solars, en missió conjunta entre l’ESA i la NASA.
Fou enviada cap a Júpiter per a aprofitar el seu camp gravitatori i així poder sortir, per primer cop, del pla de l’eclíptica En 1994-95 passà pel pol sud del Sol, creuà l’eclíptica i arribà al pol nord Inicià el 1995 una òrbita solar, en la qual l’abril de 1998 creuà l’afeli A l’abril del 1998, la sonda Ulysses completà el primer viatge de navegació interplanetària al voltant del Sol Entre els descobriments més importants d’Ulysses hi ha la constatació que el camp magnètic interplanetari no emergeix del Sol concentrat a les regions polars, que les irregularitats d’aquest camp són prou…
llançadora espacial

Enlairament del STS-1 mitjançant una llançadora espacial
Nasa
Astronàutica
Sistema de transport espacial basat en la idea de coet recuperable.
Consisteix, essencialment, en un vehicle espacial de forma sensiblement similar a la d’una aeronau, que és llançat amb l’ajut de l’impuls d’un conjunt accelerador un tanc exterior més dos coets acceleradors o SRB Solid Rocket Booster , el qual se separa del vehicle quan ha estat assolida l’òrbita desitjada el tanc exterior es destrueix en caure, i els SRB són recuperats un cop completada la missió programada, el vehicle retorna a terra tot planant, i aterra en una pista de dimensions especials Etapes successives d’un vol de la llançadora espacial © Fototecacat La idea fonamental que…