Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Lunakhod
Astronàutica
Sèrie de vehicles lunars soviètics, accionats per control remot, destinats a explorar la superfície lunar sense la presència de l’home.
El Lunakhod 1 , que fou llançat el 1970 en el Luna 17 , operà més de 10 mesos durant els dies lunars recorregué una distància total de 10,5 km, inspeccionà una àrea de 80 000 m 2 , analitzà químicament i mecànicament el sòl lunar i envià unes 20 000 fotografies a la Terra El Lunakhod 2 fou llançat el 1973
sonda còsmica
Esquema de la sonda còsmica europea Ulysses, amb les antenes desplegades
© Fototeca.cat
Astronàutica
Giny espacial no tripulat, destinat a l’exploració automàtica d’altres astres ( sondes planetàries
i sondes lunars
) o del medi interplanetari ( sonda interplanetària
) o interestel·lar.
La trajectòria de la sonda còsmica pot ésser oberta, amb una fita concreta, o tancada, de tipus orbital, ja sia heliocèntrica o geocèntrica, amb un apogeu molt allunyat Entre les sondes lunars cal esmentar les Luna, Lunar Orbiter, Surveyor i algunes Zond Han estat enviades sondes còsmiques per a l’exploració de la majoria de planetes del sistema solar, inclosos alguns dels seus satèllits Així, Mercuri fou estudiat amb les Mariner 10 Venus amb les Venera , algunes de la sèrie Zond i de la sèrie Mariner i de la Pioneer Mart amb les Mars, Mariner i Viking Júpiter ha estat…
Luna
Luna o Lunik 1
© NASA
Astronàutica
Sèrie de satèl·lits artificials i sondes lunars llançats per l’URSS el 1959, destinada a efectuar l’estudi de la Lluna.
El Luna o Lunik 1 esdevingué, el 4 de gener de 1959, el primer satèllit artificial que passà a uns 6000 km de la Lluna Era un giny d’uns 360 kg, de forma cilíndrica, i anava equipat d’aparells destinats a analitzar l’espai circumterrestre i circumlunar i d’emissors capaços de transmetre informacions a la Terra El Luna o Lunik 2 fou el primer objecte fabricat per l’home que, el 14 d’octubre de 1959, aconseguí d’arribar a la Lluna, prop del circ Arquimedes El Luna o Lunik 3 marcà una data important en la història de l’astronàutica, en aconseguir de fotografiar la cara invisible de la Lluna, el…
Explorer
Astronàutica
Nom genèric d’una sèrie d’una cinquantena de satèl·lits artificials llançats pels EUA i destinats a la recerca aeronòmica, astronòmica, geodèsica, etc.
Han estat situats en les més variades òrbites geocèntriques, heliocèntriques i lunars L' Explorer 1 , llançat el 31 de gener de 1958 fou el primer satèllit artificial collocat en òrbita pels EUA i permeté la descoberta inicial dels cinturons de radiació de Van Allen La denominació inespecífica Explorer fou emprada fins l’any 1975
programa d’aplicacions Apollo
Astronàutica
Projecte astronàutic dels EUA per a utilitzar els vehicles, els coets i les tècniques posades a punt amb el programa Apollo per a missions espacials tripulades, ja siguin d’òrbita terrestre, ja siguin lunars.
Les experiències programades per a aquest projecte inclouen, entre altres, observació telescòpica orbital, vigilància militar, cartogràfica i comunicacions
Lunar Prospector
Astronàutica
Nau no tripulada de la NASA, que tenia per principals objectius cartografiar tota la superfície lunar des d’uns cent quilòmetres d’altura en òrbita polar, detectar si als pols lunars hi havia aigua en forma de gel i prendre dades per confeccionar mapes globals de la Lluna.
.
El seu llançament va tenir lloc al setembre del 1997 El 31 de juliol de 1999, s’estavellà, tal com estava previst, a 5 000 km/h contra un cràter proper al pol sud de la Lluna Tot i que inicialment la NASA confirmà —amb l’anàlisi del núvol de pols que aixecà— l’existència d’aigua a la Lluna, especialment als dos pols del satèllit, al mes d’octubre l’agència nord-americana anuncià oficialment que aquesta operació no havia permès provar que hi pogués haver aigua en estat sòlid en algunes àrees de la Lluna Es tractava d’una nau de baix cost —63 milions de dòlars—, d’1,35 metres d’altura i 300…
Surveyor
Astronàutica
Sèrie de sondes lunars nord-americanes d’aterratge suau, els objectius fonamentals de les quals foren de desenvolupar i comprovar la tècnica de l’aterratge suau amb retrocoets, de fornir dades referents a la compatibilitat del mòdul lunar de l’Apollo amb les condicions del sòl i d’augmentar els coneixements sobre la Lluna.
De les set sondes llançades en el període comprès entre el maig del 1966 i el juliol del 1968, en funcionaren correctament cinc A més dels aparells de televisió, que forniren en conjunt més de 65000 imatges, foren efectuades anàlisis físiques i químiques del terreny Els Surveyor tenien una massa d’uns 1000 kg