Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Atlas
NASA
Astronàutica
Nom d’una sèrie de míssils balístics intercontinentals nord-americans, que han estat emprats també per a llançaments espacials.
N'han existit diferents models, que porten lletres indicatives D, E i F El primer vol tingué lloc a cap Canaveral l’11 de juny de 1957, i fou declarat operacional en la versió Atlas D a la fi del 1959 Les configuracions E i F entraren en servei en el període 1961-62 Els míssils Atlas operacionals foren retirats progressivament del servei durant el període 1964-65 i substituïts pels míssils Minuteman i Titan L' Atlas , modificat convenientment, ha servit en diverses missions espacials, per exemple, com a coet llançador per als vols orbitals Mercury Diferents trams…
cosmòdrom de Pleseck
Astronàutica
Base de llançament de coets situada a Rússia.
El cosmòdrom es troba situat a uns 200 km al sud de la ciutat d’Arkhangel’sk, a l' oblast homònima Fou construït el 1957 pel govern soviètic per al llançament de míssils balístics intercontinentals S’ha fet servir tant per al llançament de sondes i satèllits com per a proves de míssils La seva localització és idònia per a collocar vehicles espacials en òrbites polars per aquesta raó s’ha fet servir molt per a satèllits militars d’observació El cosmòdrom de Pleseck ha estat el més utilitzat del món s’hi llançà més de la tercera part dels coets enviats a l’espai entre…
reentrada
Astronàutica
Nom amb el qual hom designa, bé que impròpiament, la tornada d’un giny espacial a l’atmosfera abans d’aterrar o amarar.
La reentrada pot ésser en direcció pròxima a la radial, emprada en míssils balístics i caracteritzada per una forta desceleració i una difícil intercepció, o gairebé tangencial, en el cas de descens planant, tal com ho fa la llançadora espacial El cas intermedi és emprat en la reentrada de càpsules, en les quals hom fa ús de la frenada aerodinàmica per tal de reduir-ne la velocitat, com fou el cas de les càpsules tripulades dels programes nord-americans i soviètics En qualsevol cas, cal recórrer a una adequada protecció tèrmica, mitjançant una capa de material ablatiu ablació, per tal de…
Delta
Astronàutica
Sèrie de coets-llançadors nord-americans, fabricats per la companyia McDonnell Douglas.
Els primers coets de la sèrie es desenvoluparen a partir de míssils nuclears, en afegir-hi més motors per tal d’aconseguir una força d’impuls més elevada i en augmentar la capacitat de càrrega La sèrie Delta II està formada per coets de dues o tres fases no recuperables amb capacitat per a transportar 2,1 t de càrrega a una òrbita geoestacionària o bé sis tones a una òrbita baixa El coet està propulsat per un nombre variable de motors de tres a nou, que es disposen al voltant del tanc principal de combustible El Delta III fou dissenyat per portar el doble de càrrega que el seu…
Roskosmos
Astronàutica
Agència espacial russa, fundada el 1992.
És un organisme de titularitat pública, amb funcions equivalents a la NASA i a l’ Agència Espacial Europea ESA Prové del programa espacial soviètic que, a diferència de l’europeu i el nord-americà, no era gestionat per una entitat única Malgrat el llançament de l' Sputnik 1957, fita essencial en la cursa espacial soviètica, continuà depenent d’un conglomerat de ministeris i organitzacions, especialment vinculats a la defensa i les telecomunicacions El 1965 fou creat el més semblant a un organisme unificat, el ministeri general de construcció de maquinària En dissoldre’s l’URSS 1992, fou…
rampa de llançament
Astronàutica
Construcció en pla inclinat des de la qual és efectuat el llançament de projectils autopropulsats o de míssils.
Andreu Ripoll i Montaner
Astronàutica
Enginyer aeroespacial.
De família mallorquina, retornà a l’illa d’infant El 1952 ingressà a l’acadèmia militar de Saragossa, que abandonà el 1957 per estudiar enginyeria a l’Escola Politècnica de Madrid, on es graduà i doctorà Amplià estudis a la Universitat Complutense de Madrid 1964-66 i al Centre de Vol Espacial Goddard, de Maryland 1967-68 Professor de la Universitat Politècnica de Madrid 1966-68, fou cap de la secció d’enginyers per a la installació a l’Estat espanyol dels míssils Hawk 1965-68 i sotsdirector de l’estació de seguiment espacial de la NASA a Fresnedillas Madrid Del 1968 al 1975…
cosmòdrom de Bajkonyr
Astronomia
Astronàutica
Base de llançament del Kazakhstan.
Construït el 1955, és situat prop de la mar d’Aral, uns 320 km al S de la ciutat homònima Per tal d’allotjar la població que subministra els serveis i treballa a la base, hom construí la ciutat de Leninsk, que el 1995 canvià el nom pel de Bajkonyr Inicialment fou concebut sobretot per al llançament de míssils, però per la seva situació 46° de latitud nord es convertí, després del cosmòdrom de Pleseck , en la primera base de llançaments espacials de l’URSS i esdevingué una de les installacions astronàutiques amb millors condicions i la més gran del món El 1957 hom hi dugué a terme…
cineteodolit
Astronàutica
Aparell de seguiment visual de ginys balístics com míssils, naus aeroespacials o satèl·lits artificials, que permet de determinar-ne la trajectòria.
Consta, bàsicament, d’una cambra cinematogràfica amb teleobjectiu, que segueix el giny, i d’un dispositiu que enregistra simultàniament el temps i la seva situació en azimut i altura l’anàlisi posterior de la presa cinematogràfica fa possible de reconstruir la trajectòria
Titan
Astronàutica
Família de míssils balístics intercontinentals dependents de les forces aèries dels EUA, emprats en algunes de llurs versions com a coets espacials.
La producció del Titan I començà el 1957 i fou operatiu com a sistema d’armes el 1961 Disposats en 54 installacions subterrànies en cinc llocs estratègics del territori nord-americà i proveïts de caps nuclears, restaren a punt fins el 1965, que foren substituïts pels més avançats Titan II Aquest últim model fou emprat per a situar en òrbita les càpsules Gemini , amb la qual cosa inicià les seves aplicacions astronàutiques El Titan III A , de dimensions superiors, fou en realitat un coet d’assaig d’allò que seria el nucli del Titan III C , el qual, com els ja esmentats, fa ús de propergols…