Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Huygens
Astronàutica
Sonda de l’Agència Espacial Europea (ESA) transportada per la nau Cassini de la NASA cap a Tità, satèl·lit de Saturn.
Rep el nom de l’astrònom Christiaan Huygens Després de set anys de viatge, el 14 de gener de 2005 la sonda, que s’havia separat de la nau Cassini vint dies abans, entrà a l’atmosfera de Tità i aterrà a la superfície del satèllit En total, des del descens 2 hores i 27 minuts fins que se’n perdé el contacte ja a la superfície 72 minuts, la sonda estigué activa 3 hores i 39 minuts, durant els quals emeté missatges i dades Entre els més rellevants destaquen el mesurament de la temperatura, la pressió i la densitat de l’atmosfera del satèllit i la determinació del metà i el nitrogen com els…
Pioneer Venus

El Venus 1
Astronàutica
Sèrie de sondes planetàries dels EUA destinades a l’estudi global de l’atmosfera i climatologia de Venus.
El sistema estigué constituït per un giny espacial Venus 1 Orbiter que se situà en òrbita com a satèllit artificial de Venus pel novembre del 1978, i que era destinat, entre d’altres, a tasques cartogràfiques per radar altimètric, i d’un altre, Venus 2 Multiprobe 1978 portador d’una sèrie de cinc càrregues instrumentals destinades a entrar en l’atmosfera de Venus en diferents punts fins a xocar amb el sòl Una d’elles arribà a transmetre senyals durant 68 minuts després de l’impacte
Voyager

Calendari i recorregut dels Voyager 1 i 2 pel sistema solar
© Fototeca.cat
Astronàutica
Programa nord-americà d’exploració dels planetes exteriors del sistema solar mitjançant sondes automàtiques.
Les dues sondes d’aquest programa foren llançades el 20 d’agost Voyager-2 i el 5 de setembre Voyager-1 de 1977 El Voyager-1 atenyé Júpiter al març del 1979 i passà a prop dels seus satèllits Callisto, Ganimedes, Europa, Ió, etc Aprofità la deflexió produïda pel camp gravitacional del planeta per dirigir-se cap a Saturn, on arribà pel novembre del 1980 Estudià el planeta i alguns dels seus satèllits, especialment Tità Posteriorment, inicià una trajectòria que el dugué fora del sistema solar sense experimentar cap altre encontre planetari El Voyager-1 es convertí, el 1998, en el vehicle…
European Organization for Meteorological Satellites
Astronàutica
Organització Europea de Satèl·lits Meteorològics, amb seu a Alemanya i formada 18 països membres i 11 països cooperants.
La flota de satèllits d’Eumetsat està situada en òrbita geoestacionària i inclou els satèllits del Meteosat Operational Programme i del Meteosat Second Generation MSG Aquests darrers han d’anar substituint progressivament els satèllits de la primera generació El primer dels MSG, el Meteosat 8, fou llançat a l’agost del 2002 Els MSG donen informació de l’estat de l’atmosfera terrestre cada 15 minuts Eumetsat està preparant el sistema EPS Eumetsat Polar System, que incrementarà la informació disponible sobre l’atmosfera en la zona de l’oceà Pacífic
Vostok
Astronàutica
Primera sèrie de vehicles espacials tripulats de l’URSS, amb els quals tingueren lloc els primers vols orbitals de l’home.
El Vostok 1 fou llançat a l’abril del 1961 i fou tripulat pel primer cosmonauta, Juri Aleksejevic Gagarin, que restà 108 minuts en òrbita Pocs mesos després, amb el Vostok 2 , la permanència orbital fou estesa a unes 25 hores Amb els Vostok 3 i 4 , llançats amb un dia de diferència, foren experimentades les operacions d’apropament espacial amb vista a futures trobades orbitals Missions anàlogues tingueren els Vostok 5 i 6 , dutes a terme pel juny del 1963, amb la particularitat que aquesta última fou tripulada per l’única dona que ha efectuat vols espacials, Valentina Tereškova Els Vostok…
Far Ultraviolet Spectroscopic Explorer
Astronàutica
Satèl·lit conjunt de la NASA i la Universitat John Hopkins dels EUA, que té per objectiu fer observacions de la llum ultraviolada compresa entre els 90 i els 120 nanòmetres; actualment és en funcionament.
Entre els objectius del FUSE hi ha el de fer observacions que permetin determinar quines eren les condicions que es donaren uns minuts després del big-bang , millorar el coneixement de l’evolució química de les galàxies o determinar amb més precisió les propietats del gas interestellar Tot això es pot aconseguir, si més no en part, fent observacions de llum ultraviolada corresponent a l’ultraviolat llunyà El FUSE ha descobert la presència de molècules de nitrogen a l’espai interestellar i d’una corona de gas calent al voltant de la Via Làctia ha realitzat també observacions de les restes de…
Endeavour

Enlairament de l’Endeavour
© NASA
Astronàutica
Llançadora amb què la NASA substituí el Challenger.
Equipat amb nous sistemes de seguretat i amb un paracaigudes per a l’aterratge, té una autonomia de vol de quatre setmanes en comptes de les dues dels seus companys i tanca la sèrie de llançadores projectades pels nord-americans Feu el seu primer vol el maig del 1992, en què recuperà un satèllit INTELSAT VI que havia estat collocat en una òrbita incorrecta En aquest viatge, el número 47 d’una llançadora nord-americana, foren batuts diversos rècords Així, per primer cop sortiren de la nau tres astronautes simultàniament —P Thuot, R Hieb i T Akers— i feren el passeig espacial més…
Estació Espacial Internacional

Vista de l’Estació Espacial Internacional
© NASA
Astronàutica
Estació orbital permanent de participació internacional.
Les principals funcions de l’EEI són de tipus científic, aprofitant al màxim les especials condicions de l’espai exterior Anomenada inicialment Freedom, fou un projecte impulsat el 1984 pels Estats Units amb la collaboració d’alguns estats del bloc occidental Amb la incorporació de Rússia 1994 rebé el nom actual, bé que els EUA en són els principals contribuents prop de dues terceres parts i concentren els sistemes de comunicació i control, i també les bases de dades A més de Rússia, hi participen el Canadà, el Japó, el Brasil i alguns països de la Unió Europea a través de l’Agència Espacial…
Astronàutica 2017
Astronàutica
El 2017 no va ser un any gaire brillant des del punt de vista científic En canvi, com a resposta al desenvolupament nuclear i balístic de Corea del Nord, els Estats Units i el Japó van incrementar d’una manera notable la seva activitat militar a l’espai El Japó va llançar una satèllit militar de comunicacions i un de reconeixement per vigilar les activitats de Corea del Nord i de la Xina Els nord-americans, per la seva banda, van posar en òrbita geosincrònica un detector de radiació infraroja, per detectar la presència de míssils, i l’ ORS5 per controlar l’existència de satèllits i deixalles…