Resultats de la cerca
Es mostren 83 resultats
National Aeronautics and Space Administration
Astronàutica
Organisme dels EUA encarregat de coordinar, dirigir i impulsar els programes civils d’investigació aeroespacial i responsable de l’administració dels fons que hi són destinats.
La NASA fou legalment creada a l’octubre del 1958 National Aeronautics and Space Act, sota l’impuls de l' American Rocket Society i de la National Academy of Sciences té la seu central a Washington, i en la seva creació absorbí el personal i les installacions de la NACA Els programes d’investigació són duts a terme, d’una banda, per contracte i subcontracte amb indústries privades i amb universitats, i de l’altra, en centres d’investigació propis Les recerques se centren especialment en els camps del vol espacial tripulat llançadora espacial, estacions espacials, de la ciència…
Saturn

El Saturn 5
Nasa
Astronàutica
Nom genèric d’una sèrie de coets espacials nord-americans que comprèn els models Saturn 1, Saturn 1B i Saturn 5.
El programa de desenvolupament d’aquests coets fou iniciat oficialment al començament de l’any 1959, i cap a la fi del mateix any el projecte passà de l’exèrcit a la NASA i constituí el nucli d’activitat del Marshall Space Flight Center El Saturn 1 fou un coet d’assaig tecnològic de dos trams, en el qual hom posà a punt els propulsors H-1 , d’oxigen líquid i querosè Els tres últims llançaments d’una sèrie de 10 serviren per a posar en òrbita els satèllits Pegasus , de detecció i comptatge de micrometeorits Els models Saturn 1B foren versions operacionals millorades dels anteriors i amb el…
John Glenn

John Glenn
NASA
Astronàutica
Astronauta nord-americà.
Fou pilot de combat a la Segona Guerra Mundial i a la guerra de Corea, i rebé diverses condecoracions per la seva intervenció en diferents missions Seleccionat per la NASA 1959, l’any 1962 feu el primer vol orbital tripulat al voltant de la Terra a bord de la nau Friendship del programa Mercury Retirat del programa espacial el 1964, fou elegit senador demòcrata per Ohio 1974 i 1980 El 1998 esdevingué l’astronauta més veterà, en retornar a l’espai a bord de la nau Discovery Entre molts altres guardons, rebé el premi Príncipe de Asturias de cooperació internacional 1999,…
Endeavour

Enlairament de l’Endeavour
© NASA
Astronàutica
Llançadora amb què la NASA substituí el Challenger.
Equipat amb nous sistemes de seguretat i amb un paracaigudes per a l’aterratge, té una autonomia de vol de quatre setmanes en comptes de les dues dels seus companys i tanca la sèrie de llançadores projectades pels nord-americans Feu el seu primer vol el maig del 1992, en què recuperà un satèllit INTELSAT VI que havia estat collocat en una òrbita incorrecta En aquest viatge, el número 47 d’una llançadora nord-americana, foren batuts diversos rècords Així, per primer cop sortiren de la nau tres astronautes simultàniament —P Thuot, R Hieb i T Akers— i feren el passeig espacial més llarg de la…
Ariel

Ariel-5
© NASA
Astronàutica
Sèrie de satèl·lits d’investigació atmosfèrica i ionosfèrica del programa de col·laboració espacial de Gran Bretanya amb la NASA (EUA).
L' Ariel-1 , collocat en òrbita terrestre el 26 d’abril de 1962 mitjançant un coet Delta, fou el primer satèllit estranger que utilitzà un coet llançador nord-americà demostrà l’existència d’una capa a l’alta ionosfera on el component principal és l’heli L' Ariel-2 fou llançat amb un coet Scout el 27 de març de 1964 i l' Ariel-3 , que fou ja construït íntegrament a Gran Bretanya, fou collocat en òrbita mitjançant un coet del mateix model el 5 de maig de 1967 L' Ariel-4 fou llançat l’11 de desembre de 1971, l' Ariel-5 el 15 d’octubre de 1974 i l' Ariel-6 el 2 de juny de 1979 Aquests dos…
informe Ride

Sally Ride, autora de l'informe Ride, primera dona americana en anar a l'espai (1983); a la imatge, dins el Challenger
Nasa
Astronàutica
Nom amb el qual és conegut l’informe intern de la NASA elaborat per l’exastronauta Sally Ride i titulat Hegemonia i Futur d’Amèrica a l’Espai.
Hom en donà a conèixer el contingut a partir del 1988 i manifestava que els EUA havien perdut l’hegemonia en exploració planetària i els viatges tripulats i que podien ésser sobrepassats en altres camps L’informe Ride proposava diversos programes per a la NASA, entre els quals hi havia una estació permanent tripulada per a l’estudi intensiu de la Terra, l’exploració del sistema solar amb sondes no tripulades, una base permanent a la Lluna i un viatge amb astronautes a Mart
llançadora espacial

Enlairament del STS-1 mitjançant una llançadora espacial
Nasa
Astronàutica
Sistema de transport espacial basat en la idea de coet recuperable.
Consisteix, essencialment, en un vehicle espacial de forma sensiblement similar a la d’una aeronau, que és llançat amb l’ajut de l’impuls d’un conjunt accelerador un tanc exterior més dos coets acceleradors o SRB Solid Rocket Booster , el qual se separa del vehicle quan ha estat assolida l’òrbita desitjada el tanc exterior es destrueix en caure, i els SRB són recuperats un cop completada la missió programada, el vehicle retorna a terra tot planant, i aterra en una pista de dimensions especials Etapes successives d’un vol de la llançadora espacial © Fototecacat La idea fonamental que…
programa Artemis

Orion preparada per al seu llançament dins el programa Artemis II
© NASA/Ben Smegelsky
Astronàutica
Programa espacial tripulat dels EUA iniciat el 2017 i que té per objectiu tornar a portar astronautes a la Lluna per reprendre’n l’exploració i establir les bases per a les primeres missions tripulades a Mart.
La primera de les missions del programa, Artemis I 2022, fou un vol no tripulat per posar a prova el coet Space Launch System SLS i la nau Orion en un viatge al voltant de la Lluna La següent missió, Artemis II , un vol tripulat del coet SLS i la nau Orion , s’enlairà l’1 d’abril de 2026 La missió, formada per quatre membres –Reid Wiseman, Christina Koch, Victor Glover i Jeremy Hansen–, és la primera tripulada a la Lluna des del programa Apollo del 1972 Durant deu dies, la tripulació posà a prova els sistemes de suport vital d’ Orion i visità la cara oculta de la Lluna Mapa de la missió…
Estació Espacial Internacional

Vista de l’Estació Espacial Internacional
© NASA
Astronàutica
Estació orbital permanent de participació internacional.
Les principals funcions de l’EEI són de tipus científic, aprofitant al màxim les especials condicions de l’espai exterior Anomenada inicialment Freedom, fou un projecte impulsat el 1984 pels Estats Units amb la collaboració d’alguns estats del bloc occidental Amb la incorporació de Rússia 1994 rebé el nom actual, bé que els EUA en són els principals contribuents prop de dues terceres parts i concentren els sistemes de comunicació i control, i també les bases de dades A més de Rússia, hi participen el Canadà, el Japó, el Brasil i alguns països de la Unió Europea a través de l’Agència Espacial…
Cassini

L’astronau Cassini sobre un tràiler
© NASA
Astronàutica
Nau de la NASA, destinada a estudiar Saturn i a portar la sonda europea Huygens cap al satèl·lit Tità.
Porta el nom de l’astrònom Giovanni Domenico Cassini 1625-1712, descobridor de quatre dels grans satèllits de Saturn El llançament tingué lloc des de Cap Canaveral el 5 d'octubre de 1997 La nau arribà a Saturn al final de l’any 2004 i començà a orbitar el planeta La sonda Huygens que transportava se’n separà el 14 de gener de 2005 i aterrà sobre la superfície de Tità Al llarg dels següents tretze anys, la nau Cassini , a més d’estudiar també Tità, en els successius trajectes orbitals al voltant de Saturn envià una gran quantitat d’imatges, dades i anàlisis gràcies als quals el coneixement del…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina