Resultats de la cerca

El Mariner 1 fou projectat per arribar a les proximitats de Venus a mitjan 1962, però fallà, a causa del coet de llançament El Mariner 2 , disparat el mes d’agost de l’any 1962, passà a 34 750 km de Venus El Mariner 3 i el Mariner 4 , destinats a Mart, foren llançats pel novembre del 1964 el primer fracassà, però el segon passà a 9 845 km de Mart i en transmeté les primeres imatges vint-i-dues de la superfície, que mostraren un sòl amb un gran nombre de cràters, semblant al de la Lluna El Mariner 5 , que fou llançat pel juny del 1967, sobrevolà Venus El Mariner 6 , llançat pel febrer del 1969…

La Mars Global Surveyor 1 , llançada al novembre del 1996, arribà a Mart l’11 de setembre de 1997 La seva òrbita al voltant del planeta tenia per objectiu cartografiar la superfície marciana, amb una resolució d’1,4 m i per a fer-ho, la disposava d’una càmera, un magnetòmetre, un reflectòmetre d’electrons i un altímetre làser La nau formava part d’un projecte comú del qual també participava la sonda d’observació russa Mars 96 —llançada a l’espai el 16 de novembre de 1996, i que patí la fallada dels motors i les restes de la qual caigueren al Pacífic Sud— i el mòdul de prospecció…

La seva finalitat fou estudiar la ionosfera terrestre El 29 de novembre de 1965 fou collocat en òrbita, juntament amb l’Explorer 31, el segon de la sèrie, anomenat Alouette 2

Els satèllits GOES representen una xarxa meteorològica d’accés ràpid En qualsevol moment es necessiten almenys dos satèllits per a cobrir totalment la zona atmosfèrica dels EUA La xarxa es renova a mesura que els satèllits anteriors queden inoperants Els darrer llançament correspon al GOES-16, llançat al novembre del 2016

El sistema estigué constituït per un giny espacial Venus 1 Orbiter que se situà en òrbita com a satèllit artificial de Venus pel novembre del 1978, i que era destinat, entre d’altres, a tasques cartogràfiques per radar altimètric, i d’un altre, Venus 2 Multiprobe 1978 portador d’una sèrie de cinc càrregues instrumentals destinades a entrar en l’atmosfera de Venus en diferents punts fins a xocar amb el sòl Una d’elles arribà a transmetre senyals durant 68 minuts després de l’impacte

El Kvant-1 fou unit a l’estació el març del 1987 i es convertí en l’únic mòdul habitable d’observació astrofísica El seu pes és d’1 t El Kvant-2 , llançat el novembre del 1989, és un mòdul tecnològic destinat a augmentar la capacitat del conjunt Cinc mesos després, hom hi afegí el Kvant-3 —o Kristall— per a fabricar materials en microgravetat El Kvant-4 , dedicat a la teledetecció, ha d’ésser-hi acoplat properament i el Kvant-5 , per a estudis ecològics, era previst per al 1992

Campió soviètic d’acrobàcia aèria el 1986 Participà en l’operació de rescat de l’estació espacial Salyut-7 el 1985 Viatjà a l’estació Mir al novembre del 1988 i hi romangué fins a l’abril del 1989 Hi tornà entre el juliol del 1991 i el març del 1992 També es convertí l’any 1994 en el primer cosmonauta rus que viatjava en transbordador nord-americà —concretament, el Discovery— en un dels vols preparatoris de l’estació espacial Alpha En total, ha estat a l’espai 471 dies

Consistia en una xarxa de satèllits units digitalment que permetia transmetre arreu del món veu, documents escrits i dades Inicià les seves activitats al novembre del 1998, però al cap d’un any l’empresa féu fallida ja que només assolí un total de 55000 abonats Al desembre del 2000, un grup d’inversors privats constituí Iridium Satellite LLC en comprar la constellació de satèllits, la xarxa terrestre i els drets de propietat real i intellectual de l’antiga operadora Actualment proveeix de serveis de veu i dades amb cobertura mundial els seus usuaris utilitzant terminals de butxaca

Fou llançat l’abril del 1990 per un coet xinès que realitzava la seva primera missió comercial L’objectiu dels Asiasat és proveir de serveis de telecomunicacions televisió, ràdio, internet via satèllit, telefonia la zona d’Àsia oriental El primer satèllit de la sèrie fou l’Asiasat 1, llançat a l’abril del 1990 L’Asiasat 2 fou enviat a l’espai al novembre del 1995 La seva cobertura de telecomunicacions fou ampliada per l’Asiasat 3S, llançat al març del 1999 El darrer membre de la família és l’Asiasat 4, posat en òrbita a l’abril del 2003

Té la mateixa aparença externa que la de les llançadores nord-americanes, però presenta diferències tècniques Així, no té conjunt de propulsió, sinó que és posada en òrbita per un coet, l’ Energia Posseeix un motor atmosfèric, la qual cosa li permet maniobrar a la baixa atmosfera Encara que preparada per a portar tripulació, la nau també estava dotada amb mecanismes que en permetien la completa automatització Es construïren dues llançadores, però només es dugué a terme un vol de prova automatitzat el novembre del 1988 Després d’aquest vol el programa fou desactivat a causa de…