Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Missió Planeta Terra
Astronàutica
Programa que pretén explotar els resultats de l’exploració de l’espai per al millor coneixement de la climatologia terrestre i la predicció de possibles catàstrofes naturals com ara riuades o onades de fred.
És format per diversos programes de la NASA i altres agències i les dades són proporcionades per satèllits de teledetecció i meteorològics, els vols dels transbordadors i mesures a estacions terrestres
Missió Planeta Terra
Astronàutica
Projecte espacial en el qual participen onze membres de l’Agència Europea de l’Espai, a més dels EUA, Rússia, el Japó, la Xina, Brasil, Pakistan i l’Argentina.
Té com a objectiu estudiar les relacions entre l’atmosfera, l’oceà i la terra ferma, tenint en compte els factors naturals i els lligats a l’activitat humana
Mars
Astronàutica
Sèrie de sondes d’exploració automàtica del planeta Mart llançades per l’URSS.
Similars a les sondes Mariner EUA, eren més pesants, amb capacitat d’enviar un mòdul fins a la superfície planetària, però no tenien tanta qualitat telefotogràfica El Mars 2 i el Mars 3 , destinats a Mart, foren llançats pel maig del 1971, i, ja en òrbita al voltant d’aquest planeta, una part de la sonda se separà i descendí fins al sòl la del Mars 2 hi deixà l’emblema de la falç i el martell 27 de novembre de 1971 Ni la part del Mars 2 ni la del 3 pogueren transmetre dades útils, després d’haver aterrat El Mars 4 i el Mars 5 , que foren llançats pel juliol del 1973, amb una…
Venus Express
ESA-S. CORVAJA
Astronàutica
Sonda espacial de l’European Space Agency (ESA) per a l’estudi del planeta Venus.
El llançament tingué lloc el 9 de novembre de 2005 des de la base russa del Cosmòdrom de Bajkonur Kazakhstan Era la primera missió al planeta Venus des de la Magalhães 1989 Propulsada mitjançant un coet Soiuz-Fregat, és previst que, després d’un vol de 150 dies, es colloqui en òrbita ellíptica al voltant del planeta Amb una durada de dos anys, l’objectiu principal de la missió és investigar l’atmosfera venusiana, tant pel que fa al seu comportament com a la seva composició També ha d’estudiar el plasma al voltant de Venus i elaborar un mapa de la superfície del…
satèl·lit artificial
© Fototeca.cat
Astronàutica
Giny que descriu una òrbita al voltant d’un planeta o, per extensió, al voltant d’un satèl·lit.
La collocació en òrbita d’un satèllit, o satellització , és assolida en diverses fases La primera, anomenada llançament , consisteix a portar el giny fins a una certa altitud, generalment fora de l’atmosfera terrestre, tot conferint-li una determinada velocitat Aquest llançament és aconseguit gràcies a un sistema llançador que pot ésser un coet llançador o bé una llançadora espacial Un cop situat fora de l’acció del fregament atmosfèric, hom pot considerar que, tret d’algunes pertorbacions que caldria tenir en compte posteriorment, el satèllit és sotmès únicament a l’atracció gravitacional…
Cassini
© NASA
Astronàutica
Nau de la NASA, destinada a estudiar Saturn i a portar la sonda europea Huygens cap al satèl·lit Tità.
Porta el nom de l’astrònom Giovanni Domenico Cassini 1625-1712, descobridor de quatre dels grans satèllits de Saturn El llançament tingué lloc des de Cap Canaveral el 5 d'octubre de 1997 La nau arribà a Saturn al final de l’any 2004 i començà a orbitar el planeta La sonda Huygens que transportava se’n separà el 14 de gener de 2005 i aterrà sobre la superfície de Tità Al llarg dels següents tretze anys, la nau Cassini , a més d’estudiar també Tità, en els successius trajectes orbitals al voltant de Saturn envià una gran quantitat d’imatges, dades i anàlisis gràcies als quals el coneixement del…
Messenger
Astronàutica
Sonda espacial de la National Aeronautics and Space Administration (NASA) per a l’estudi de Mercuri
.
La sonda fou llançada des de cap Canaveral el 3 d’agost de 2004 El seu vol fou programat per a utilitzar el camp gravitatori terrestre i el de Venus per a adquirir la velocitat necessària per a arribar a Mercuri La trajectòria incloïa tres aproximacions successives al planeta, la primera de les quals tingué lloc al gener del 2008, la segona a l’octubre d’aquest any i la darrera al setembre de 2009 Posteriorment, el 18 de març de 2011 entrà en l’òrbita de Mercuri El seu instrumental inclou un altímetre làser i dues càmeres per a fer un mapa de la superfície del planeta…
Near Earth Asteroid Rendezvous
Astronàutica
Nau de la NASA equipada amb càmeres i aparells de mesura destinada a l’estudi d’asteroides.
Llançada al febrer del 1996, al juny del 1997 sobrevolà i fotografià el petit planeta Mathilde 253, però al desembre del 1998 fracassà en un primer intent de posar-se en òrbita entorn del petit planeta 433 Eros, d’uns 41 km de llarg i 15 d’ample Finalment, al febrer del 2000, la NEAR fou collocada en òrbita, primer a una altura de 327 km posteriorment, s’aproximà fins a 100 km, i finalment a 6 km de la superfície L’estabilitat d’aquestes òrbites és baixa, a causa del feble camp gravitatori uns 5 mm/s2 i la seva forma irregular Durant el temps que estigué en òrbita al…
Kepler
Astronàutica
Missió espacial de la NASA, activa del 2009 al 2018, que tenia per objectiu principal descobrir planetes extrasolars.
La sonda Kepler fou llançada el 6 de març de 2009 des del centre espacial Kennedy Florida, EUA Emplaçada en una òrbita heliocèntrica amb un període de 372,5 dies, dugué a terme les observacions per mitjà d’un fotòmetre acoblat a un telescopi de 0,95 m de diàmetre Aquestes observacions permeteren detectar petits planetes —similars a la Terra— mitjançant el mètode dels trànsits planetaris quan un planeta que orbita al voltant d’un estel s’interposa entre aquest estel i l’observador, la llum que arriba de l’estel disminueix lleugerament, i posa en evidència la presència del planeta Programada…
Venera
Astronàutica
Sèrie de sondes planetàries llançades per l’URSS a fi d’explorar Venus.
La Venera-1 , llançada al febrer del 1961, així com la Venera-2 i la Venera-3 , no tornà informació Les sondes següents, fins a la Venera-8 , situaren càpsules a l’atmosfera venusiana, per tal de mesurar-ne la temperatura, la pressió i la composició La Venera-4 transmeté informació durant 94 min el 18 d’octubre de 1967, mentre descendia en paracaigudes La Venera-5 i la Venera-6 enviaren informació durant 53 min 16 de maig de 1969 i 51 min 17 de maig de 1969, respectivament Cap d’elles, però, no aconseguí d’aterrar en funcionament La Venera-7 ho assolí el 15 de desembre de 1970 i envià…