Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
vela solar
Astronàutica
Sistema de navegació interplanetària consistent a aprofitar la pressió de radiació solar sobre grans superfícies reflectores orientables, per a imprimir un impuls a un vehicle còsmic.
Voyager
© Fototeca.cat
Astronàutica
Programa nord-americà d’exploració dels planetes exteriors del sistema solar mitjançant sondes automàtiques.
Les dues sondes d’aquest programa foren llançades el 20 d’agost Voyager-2 i el 5 de setembre Voyager-1 de 1977 El Voyager-1 atenyé Júpiter al març del 1979 i passà a prop dels seus satèllits Callisto, Ganimedes, Europa, Ió, etc Aprofità la deflexió produïda pel camp gravitacional del planeta per dirigir-se cap a Saturn, on arribà pel novembre del 1980 Estudià el planeta i alguns dels seus satèllits, especialment Tità Posteriorment, inicià una trajectòria que el dugué fora del sistema solar sense experimentar cap altre encontre planetari El Voyager-1 es convertí, el 1998, en…
Aurora
Astronàutica
Programa de l’European Space Agency (ESA) per a l’exploració a llarg termini del sistema solar.
L’objectiu originari del programa Aurora és la planificació, el desenvolupament i la posada en funcionament d’un programa per a l’exploració de diversos planetes i satèllits del sistema solar Un objectiu secundari és la creació de tecnologies que es puguin fer servir en altres missions, com ara sensors, sistemes de navegació o electrònica en ambients extrems Un tercer objectiu important serà la recerca de formes de vida en altres planetes La Lluna, Mart i el cinturó principal d’asteroides en seran els primers destins La primera missió programada ha rebut el nom d’ExoMars i…
Active Cavity Radiometer Irradiance Monitor Satellite
Astronàutica
Satèl·lit de la NASA llançat el 20 de desembre de 1999 amb l’objectiu d’estudiar la irradiació solar que rep la Terra i veure quin efecte pot tenir en el canvi climàtic.
La radiació solar és la principal font d’energia del sistema oceà-atmosfera, per tant és fonamental tenir-ne un bon coneixement Per altra banda, encara no se sap si una variació d’aquesta pot contribuir al canvi climàtic Està previst que durant cinc anys l’ACRIMSAT mesuri diàriament la irradiació solar que arriba a la Terra amb un instrument que té una sensitivitat uniforme des de l’ultraviolat llunyà fins a l’infraroig llunyà, cosa que hauria de permetre millorar-ne el coneixement
Ulysses
Astronàutica
Sonda còsmica llançada el 1990 amb l’objectiu d’estudiar els pols solars, en missió conjunta entre l’ESA i la NASA.
Fou enviada cap a Júpiter per a aprofitar el seu camp gravitatori i així poder sortir, per primer cop, del pla de l’eclíptica En 1994-95 passà pel pol sud del Sol, creuà l’eclíptica i arribà al pol nord Inicià el 1995 una òrbita solar, en la qual l’abril de 1998 creuà l’afeli A l’abril del 1998, la sonda Ulysses completà el primer viatge de navegació interplanetària al voltant del Sol Entre els descobriments més importants d’Ulysses hi ha la constatació que el camp magnètic interplanetari no emergeix del Sol concentrat a les regions polars, que les irregularitats d’aquest camp són prou…
Skylab
© fototeca.cat
Astronàutica
Primera estació orbital tripulada nord-americana.
Llançada sense tripulació amb un coet “Saturn 5” amitjan 1973 i situada a 435 km d’altitud, fou l’habitacle de tres tripulacions que hi arribaren periòdicament amb vehicles del tipus “Apollo” llançats amb coets “Saturn 1B”, i hi romangueren un total de 4117 hores L’estació tenia una massa de 90720 kg, i hom aprofità com a lloc de treball l’interior d’un tercer tram inert del coet, amb un espai útil d’uns 300 metres cúbics Els objectius principals de la missió foren determinar l’adaptació de l’home a les condicions d' apesantor El Skylab en òrbita sobre la Terra Nasa prolongades, observacions…
Pioneer
© fototeca.cat
Astronàutica
Sèrie de sondes còsmiques dels EUA pertanyents al programa de recerca espacial del mateix nom, iniciat per les forces aèries l’any 1958, però transferit tot seguit a la NASA, de la qual el Pioneer 1, llançat l’11 d’octubre de 1958, fou el primer giny espacial.
Amb els quatre primers Pioneer, i fins al març del 1959, hom intentà, sense èxit, de fer impacte a la Lluna Els Pioneer del 5 després del llançament del qual el programa fou interromput fins a la darreria del 1965 al 9 llançat pel novembre del 1968 foren emprats per a l’estudi i la predicció de l’activitat solar Des del 10, els Pioneer han estat sondes d’estudis planetaris exteriors El Pioneer 10 passà el 3 de desembre de 1973 a una distància de 130 000 km sobre els núvols de Júpiter, i n'envià imatges i altres dades Accelerat per l’acció del camp gravitatori del dit planeta, ha…
Television and Infra Red Observation Satellite
Astronàutica
Sèrie de satèl·lits meteorològics llançats pels EUA des de l’any 1960.
Aquests satèllits porten càmeres de televisió que recullen fotografies de la cobertura nuvolosa, que, complementades amb les dades obtingudes a la Terra, permeten una millor previsió del temps A més proporcionen informació d’extenses regions del planeta, com ara els oceans, els pols i els grans deserts que no disposen d’observatoris Alguns d’aquests satèllits porten també incorporats detectors per a mesurar la intensitat de la radiació terrestre i la radiació solar reflectida pel sistema Terra-atmosfera
informe Ride
Nasa
Astronàutica
Nom amb el qual és conegut l’informe intern de la NASA elaborat per l’exastronauta Sally Ride i titulat Hegemonia i Futur d’Amèrica a l’Espai.
Hom en donà a conèixer el contingut a partir del 1988 i manifestava que els EUA havien perdut l’hegemonia en exploració planetària i els viatges tripulats i que podien ésser sobrepassats en altres camps L’informe Ride proposava diversos programes per a la NASA, entre els quals hi havia una estació permanent tripulada per a l’estudi intensiu de la Terra, l’exploració del sistema solar amb sondes no tripulades, una base permanent a la Lluna i un viatge amb astronautes a Mart
Phobos
Astronàutica
Nom de les dues sondes enviades a Mart i els seus satèl·lits per la Unió Soviètica el 1988.
La Phobos-1 fou llançada el 7 de juliol i la Phobos-2 cinc dies després Una errada en el comandament informàtic de la primera provocà que situés malament els panells solars i l’antena, amb la qual cosa la comunicació es perdé i hom no pogué realitzar observacions, però obtingué imatges en raigs X de la corona solar La Phobos-2 s’acostà fins a 50 m de la superfície del satèllit natural Fobos, del qual obtingué imatges d’alta resolució Arribà a l’òrbita de Mart el gener del 1989 i féu mesures del seu camp magnètic abans que hom en perdés el contacte