Resultats de la cerca
Es mostren 247 resultats
accent
Escriptura i paleografia
Signe escrit sobre una lletra vocal per a indicar-ne la quantitat o bé l’accent tònic.
Els accents gràfics més antics es troben en papirs del segle I per indicar les vocals llargues aviat caigueren en desús Reapareixen tímidament al segle IX s’anaren generalitzant per a indicar les vocals tòniques s XI-XII i com a signe diacrític de dues vocals iguals seguides s XII-XV Les diverses menes d’accent apareixen ja abans de la impremta, i es generalitzen amb ella, però no n'és regularitzat l’ús fins a l’època moderna
escriptura accàdia
Escriptura i paleografia
Evolució de l’escriptura sumèria, coneguda també com a cuneïforme.
Sillàbica com aquesta, conegué diverses fases d’acord amb l’evolució de la llengua, i mai no arribà a la formació d’un sillabari únic Tendí al fonetisme, en contra de l’ús dels ideogrames de l’escriptura sumèria, i a simplificar els signes
reescrit
Escriptura i paleografia
Dit del llibre, el document, el còdex, que conté pàgines o fragments afegits sense cap relació amb el text originari.
reforç
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Engruiximent dels traços de les lletres a les puntes.
Conegut ja en les inscripcions lapidàries gregues i llatines, era un simple traç horitzontal o triangular entre els romans a les extremitats dels caràcters capitals escriptura capital
escriptura rabínica
Escriptura i paleografia
Judaisme
Forma semicursiva de l’alfabet hebraic derivada de la quadrada, usada en llibres d’importància menor i també en els comentaris marginals als texts principals.
quadrat | quadrada
Escriptura i paleografia
Dit de l’actual escriptura hebraica, no cursiva, derivada de l’arameu (alfabet hebraic).
quadrat | quadrada
Escriptura i paleografia
Dit de la forma d’escriptura capital reservada a les inscripcions llatines clàssiques fins al segle VI, i també de la forma capital elegant dels còdexs luxosos a partir del segle VI.
