Resultats de la cerca
Es mostren 247 resultats
v
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-dosena lletra de l’alfabet català, anomenada ve [pl ves].
Les lletres Y, V, U, W, tenen el mateix origen gràfic, és a dir, l'ípsilon grega, que conservà la forma Y en el grec clàssic, però que perdé el traç inferior en el grec occidental, i així passà la forma V a alguns alfabets itàlics, entre els quals el llatí Cap al segle I el llatí recuperà la Y grega, tot mantenint la V amb so d' u No fou sinó molt més endavant, després de l’aparició de la forma U , que la forma antiga de la V serví per a distingir en les llengües germàniques segle XI i romàniques segle XV el so de v consonant contraposat al de la u vocal També cap al segle X aparegué en els…
u
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-unena lletra de l’alfabet català, anomenada u [pl us].
La forma actual de la U és una evolució de la v La grafia u representa el fonema vocàlic /u/ en posició tònica i l’arxifonema /U/ en posició àtona, en tots els dialectes cub kúp, salut selút, muntanya muņtáne A vegades, forma part, sense valor fonològic, de seqüències gràfiques, com ara ‘gu’, ‘qu’ seguides de vocal palatal guiar giá, quisso kísu o, com a primer element d’un diftong creixent, quan aquelles seqüències van seguides de vocal no-palatal o en el cas de ‘gü’, ‘qü’ guany gwán, quatre kwátre, güellar gwelá, qüestió kwetió Pot comparèixer igualment com a segon membre d’un diftong…
contrast
Escriptura i paleografia
Oposició entre traços gruixuts i prims d’una lletra escrita amb ploma ampla i flonja.
cometes simples
Escriptura i paleografia
Signes gràfics en forma de dues comes volades, la primera capgirada (‘...’), emprades per a remarcar alguna part d’un text que ja és entre cometes, per a assenyalar equivalències lèxiques, etc.
cometes
Escriptura i paleografia
Signe gràfic consistent en dues comes volades (‘‘ o també ’’) que hom utilitza en llistes, relacions, etc, per a suplir alguna data ja escrita en la mateixa situació de la línia anterior.
cometes
Escriptura i paleografia
Signes gràfics en forma de dues parelles de comes volades, la primera parella capgirada (‘‘...’’) o, també (yy...½½), emprats per a encloure una citació, una frase o mot sobre els quals hom vol fer parar esment, etc..
Quan una citació enclou diversos paràgrafs, hom colloca al començament de cadascun la primera parella, però no al final
càlam

Càlam
Escriptura i paleografia
Ploma de canya utilitzada en l’antiguitat.
Era tallada en punxa o una mica roma A partir del segle IV fou substituïda per la ploma d’ocell, generalment d’oca, i després per les plomes metàlliques Els noms de càlam i ploma penna foren emprats indistintament i confosos
escriptura beneventana
Escriptura i paleografia
Escriptura, dita també beneventanocassinesa (i abans, per error, longobarda, napolitana, etc), usada a la Itàlia meridional i a la Dalmàcia des del segle VIII fins a l’inici del XIV.
L’origen ve de la minúscula cursiva documental L’evolució va lligada especialment a l’abadia de Montecassino Les característiques són lletres de traçat angulós i en ziga-zaga, té la i semivocal allargada, la a sembla dues cc acostades i més tard oc unides, els nexes ei, fi, qi, li, ri i ti són comuns, i es distingeixen dos ti , un dels quals sibilant Les abreviatures característiques són gloa gloria , ama anima , oma omnia i uns signes com 3 = m al final de paraula La seva puntuació , pausa / pausa mitjana / pausa final és diferent de la d’altres escriptures nacionals Es distingeixen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina