Resultats de la cerca
Es mostren 247 resultats
asterisc
Escriptura i paleografia
Lingüística i sociolingüística
Signe gràfic (*) usat en l’escriptura i en la impremta per a indicar la referència a una nota marginal, per a marcar els mots, frases, etc, que tenen un caràcter especial, etc.
En lingüística indica que una forma no és documentada sinó hipotètica
alfabet armeni

Alfabet armeni
© fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Alfabet que segueix l’ordre de l’alfabet grec, constituït amb elements grecs, siríacs i iranians d’acord amb les necessitats del sistema fonètic armeni.
Té 36 caràcters, als quals hom afegí dos caràcters més per als noms russos Fou fixat vers el 404 dC per un eclesiàstic, Mesrob, per a una versió de la Bíblia escrita en la llengua clàssica
escriptura àrab
Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia de la llengua àrab.
L’àrab, com altres llengües semítiques, s’escriu de dreta a esquerra L’escriptura es caracteritza per l’abundància de lligams la major part de les lletres són unides a la precedent i a la següent, fet que motiva que la majoria d’elles tinguin quatre formes segons que la posició sigui aïllada, inicial, medial o final Només són indicades les consonants i les vocals llargues, bé que per a determinats texts l’Alcorà, edicions científiques i infantils, etc, on es fa necessària una correcta lectura, són notades també les tres vocals a, i, u, l’absència vocàlica sukūn , les consonants i les vocals…
apògraf
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Còpia d’un autògraf.
antisigma
Escriptura i paleografia
Signe de correcció en forma de c invertida (ɔ) amb el qual els antics copistes indicaven que calia transposar els versos.
brevitura
Escriptura i paleografia
Escriptura librària, sovint semicursiva.
Fou usada per a anotar als marges dels manuscrits, i així completar-los o corregir-los És probable que procedeixi de les notes tironianes
brahmi
Escriptura i paleografia
Escriptura emprada des d’abans del segle III aC fins al segle V dC per diverses llengües al nord-oest de l’Índia.
Creada, segons la tradició, pel déu Brahmā, és derivada probablement d’un alfabet sud-semític, adaptat posteriorment a les condicions fonètiques de les llengües indoàries es distingeix especialment en el sentit de l’escriptura, d’esquerra a dreta, i en el fet de notar les vocals Ha donat lloc a la majoria dels alfabets actuals estesos per l’Índia i l’Àsia del sud-est
anopistògraf
Escriptura i paleografia
Llibre que té els fulls escrits o impresos d’una sola cara.
alefat
Escriptura i paleografia
Nom donat al conjunt ordenat de les vint-i-dues consonants de l’alfabet hebreu.
àlef
Escriptura i paleografia
Nom de la primera lletra dels alfabets fenici, hebreu i arameu.
Com a signe numèric equival a la unitat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina