Resultats de la cerca
Es mostren 247 resultats
càlam
Càlam
Escriptura i paleografia
Ploma de canya utilitzada en l’antiguitat.
Era tallada en punxa o una mica roma A partir del segle IV fou substituïda per la ploma d’ocell, generalment d’oca, i després per les plomes metàlliques Els noms de càlam i ploma penna foren emprats indistintament i confosos
alfabet àrab
Alfabet àrab
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Alfabet anomenat alifat, derivat del nabateu [~segles II i III] i influït també pel siríac, que prengué la forma actual el segle VIII.
Comprèn vint-i-vuit caràcters consonàntics, alguns dels quals únicament són diferenciats per punts diacrítics, ultra l’existència d’altres signes ortogràfics auxiliars escriptura àrab L’expansió de l’islam ha motivat que l’alifat sigui usat també per a d’altres llengües, pel fet que l’Alcorà, paraula de Déu, no pot ésser traduït ni transcrit Així, amb les necessàries modificacions per a cada llengua, l’usen o l’han usat el persa, el paixtu, l’urdú, les llengües turques i les caucàsiques del nord bé que a Turquia fou adoptat, el 1928, l’alfabet llatí, i a l’URSS,…
àpex
Escriptura i paleografia
Diacrític posat sobre una lletra; per exemple, a les inscripcions llatines per a indicar una vocal llarga.
antisigma
Escriptura i paleografia
Sigma invertida que, en la transcripció de texts, serveix per a assenyalar el lloc on se suposa que existeix una inversió de paraules.
impressió anaglíptica
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Tècnica d’impressió de texts, especialment per a cecs, que consisteix a reproduir sobre el paper uns relleus, que corresponen als caràcters, i que poden ésser interpretats dactilarment pel lector.
Els procediments anaglíptics consisteixen, en general, a embotir el paper mitjançant els tipus que actuen a la manera de punxons d’una matriu o a imprimir-lo amb tintes especials que donen el relleu desitjat
escriptura anaglíptica
Escriptura i paleografia
Procediment d’escriptura en relleu, utilitzat pels cecs, que consisteix a practicar, amb un punxó, marques sobre un paper, generalment mantingut tens per un bastidor.
L’escriptura és feta de dreta a esquerra, per tal que la lectura sigui possible en el sentit normal, per la cara dels relleus
lletra d’albarans
Escriptura i paleografia
Nom donat a l’escriptura gòtica cursiva castellana dels s. XIII i XIV per tal com hom la creia pròpia dels albarans.
De fet, és la cursiva normal que precedí la lletra cortesana
alfabet siríac
Escriptura i paleografia
Alfabet propi de la llengua siríaca.
Deriva de l’arameu potser a través del palmirè i és escrit de dreta a esquerra Consta de vint-i-dos signes, tots consonàntics, que es corresponen pràcticament amb els de l’alfabet hebraic Aquests signes, que tenen formes variants segons que vagin separats o units amb el signe anterior o amb el posterior, presenten tres formes diferents d’escriptura l' estranghelo , la més antiga i actualment emprada en les edicions crítiques, la nestoriana anomenada així perquè ha estat usada pels siríacs orientals o nestorians, que se li assembla molt, i la serṭō , pròpia dels siríacs occidentals jacobites i…
escriptura anglosaxona
Escriptura i paleografia
Escriptura usada pels pobles anglosaxons entre els segles VI i XII.
Prengueren per model la lletra dels manuscrits llatins importants, amb la difusió del cristianisme, ja directament, ja a través dels manuscrits irlandesos Els grans centres episcopals i monàstics produïren, a partir del segle VII, una gran abundància de manuscrits, uns escrits amb tipus capitals o uncials, luxosament illustrats, altres amb una escriptura corrent de nexes característics, derivada de la “nova cursiva romana” Tant l’escriptura anglosaxona com les irlandeses tingueren una gran influència sobre els scriptoria dels monestirs continentals, principalment francesos i italians