Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
escriptura uncial
Exemple d'escriptura uncial en un manuscrit del s IV que conté les cartes de Cebrià de Cartago
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Tipus d’escriptura llatina i grega que es caracteritza per les formes arrodonides d’algunes lletres, que es diferencien de les anguloses corresponents de la capital romana.
L’escriptura uncial és de mòdul gran i de perfils contrastats Les lletres més característiques són a d e m específiques, h q de la semiuncial o minúscula romana, i g t u amb traçat especial El qualificatiu d’uncial és d’origen romà popular, però hom no sap quina mena de lletres indicava els erudits del segle XVIII l’atribuïren a aquest tipus d’escriptura L’origen de les formes uncials sembla ésser un esforç conscient de reduir a calligrafia algunes formes cursives de la capital romana en un estadi menys evolucionat, però, que la cursivització que produí la denominada semiuncial Formes…
escriptura capital
Escriptura i paleografia
Tipus d’escriptura llatina clàssica usada normalment del segle I aC al segle V dC, de la qual deriven totes les altres escriptures llatines a través de successives transformacions.
La capital quadrada fou reservada per a les inscripcions, i la capital librària , per a la còpia més o menys solemne de còdex i d’actes públics Dins la librària , les denominacions de capital rústica i capital elegant són ambigües, car la rústica és sovint més elegant i més espontània que l' elegant o quadrada , la qual revisqué més artificiosa en alguns còdexs luxosos a partir del segle VI, malgrat el que ha estat dit sovint de la seva major antiguitat La capital quadrada de les inscripcions romanes ha perdurat, amb poques modificacions, en l’escriptura majúscula moderna tradicional En…
escriptura lineal
Escriptura i paleografia
Sistema gràfic d’escriptura emprat a Creta en el segon mil·lenni aC i testificat en diverses inscripcions.
Ofereix dos tipus, anomenats lineal A i lineal B L’escriptura lineal A, que hom considera introduïda a Xipre procedent de Creta, sembla anterior al 1200 aC Els seus caràcters, coneguts amb el nom de xiprominoics perquè de llur evolució nasqué l’escriptura sillàbica xipriota, sofriren transformacions, alguns foren omesos i d’altres foren creats de nou L’escriptura lineal B, desxifrada el 1952 per M Ventris, amb l’assessorament de J Chadwick, a partir d’uns quants milers de tauletes trobades a Cnossos Creta, a Pilos Mesènia, a Micenes i a Tebes, és l’escriptura de la Grècia…
e
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Cinquena lletra de l’alfabet català anomenada e.
La E majúscula llatina deriva directament de la E grega, procedent, al seu torn, dels alfabets fenicis La E clàssica de les inscripcions romanes consta d’un traç vertical i de tres traços horitzontals situats, l’una la base del pal vertical, l’altre al damunt, i l’altre al centre El ductus de la E capital rústica elegant segueix l’ordre dels quatre traços descrit, el primer, prim, i els altres tres, gruixuts Aquesta E no té reforços estètics si no és en l’…