Resultats de la cerca

Eclesiàstic, el 1334 inicià, per encàrrec de Jaume III de Malloca, la transcripció dels Privilegis dels reis de Mallorca en un magnífic còdex miniat En una de les miniatures que li han estat atribuïdes és representat assegut davant un escriptori

Era oriünd de Berga i jurà el càrrec de notari a Barcelona el 1380 Fou ajudant de Bernat Descoll en la redacció de cròniques, probablement en la personal del rei, el 1382 Hom el troba testimoniat almenys fins el 1386

L’origen ve de la minúscula cursiva documental L’evolució va lligada especialment a l’abadia de Montecassino Les característiques són lletres de traçat angulós i en ziga-zaga, té la i semivocal allargada, la a sembla dues cc acostades i més tard oc unides, els nexes ei, fi, qi, li, ri i ti són comuns, i es distingeixen dos ti , un dels quals sibilant Les abreviatures característiques són gloa gloria , ama anima , oma omnia i uns signes com 3 = m al final de paraula La seva puntuació , pausa / pausa mitjana / pausa final és diferent de la d’altres escriptures nacionals Es distingeixen…

Religiós del convent de Sant Domingo de Palma, centrà la seva investigació en l’anàlisi de documents medievals del Regne de Mallorca Escriví Colección de privilegios, instrumentos, reales títulos y otros documentos de los siglos XIII y XIV, pertenecientes al Reino de Mallorca , i Método para aprender a leer los documentos de los siglos XII, XIII y XIV També feu incursions en el camp de la poesia amb l’obra Ramillete de flores secas

Des de l’antiguitat clàssica foren emprats dos procediments criptogràfics el salt o escalonament d’una lletra o de diverses dins l’ordre de l’alfabet i la substitució de lletres o mots per signes arbitraris A l’edat mitjana, a part la cort carolíngia, que utilitzà les notes tironianes, el sistema de xifra més freqüent fou el de substitució, amb la introducció d’alguns noms o signes especials per a certs personatges de referència A partir del segle XVI s’inicià el sistema de substituir cada lletra per un grup de xifres aràbigues, i en plena edat moderna hom utilitzà també els procediments de…

Les característiques més remarcables són la inclinació a la dreta, l’accentuat relleu i la simplicitat dels tipus L’estil calligràfic varia segons els països A la corona catalanoaragonesa hom començà a emprar-la a l’època de Joan I 1387-96

De fet, és la cursiva normal que precedí la lletra cortesana

Destaquen els rotlles pasquals segles X-XIV, on hi havia escrit l’anunci pasqual amb nombroses miniatures disposades en sentit invers, talment que, en descabdellar-se des de l’ambó, el diaca pogués llegir la pregària i els fidels poguessin contemplar les figures Alguns dels cartularis catalans medievals presenten també la forma de rotlle Cal afegir encara la Genealogia dels Reis d’Aragó , de començ del segle XV, document conegut com a Rotlle de Poblet

La tradició n'ha atribuït la invenció a l’armeni Mesrob, creador també de l’alfabet armeni segle V, però devia existir ja abans La inscripció més antiga coneguda data de vers l’any 430 L’alfabet georgià, que sembla seguir l’ordre de l’alfabet grec amb els signes propis afegits al final, és inspirat, per la forma de les lletres, en una antiga escriptura irànica, la pahlavi arsàcida, i consta de trenta-vuit signes Posseeix dues formes d’escriptura la “sacerdotal” ḫucuri , la qual té dues formes majúscula asomtavruli i minúscula nusḫuri , posterior segles VII-VIII,…

Hi ha tres sistemes bàsics d’escriptures secretes les invisibles , fetes amb tintes simpàtiques, les convencionals , basades en l’ús d’elements convinguts que produeixen un efecte diferent de la comunicació real del text, i les xifrades , basades en la transposició de lletres, síllabes o qualssevol elements del text, o bé en llur substitució per altres, segons unes equivalències expressades en una taula o clau xifra Coneguda des de l’antiguitat, l’escriptura xifrada assolí una gran importància durant l’edat mitjana Als Països Catalans fou utilitzada des del s XIV en la…