Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
contraposició
Lògica
Procediment indirecte per a efectuar la conversió
d’una proposició particular negativa que consisteix a anteposar la negació a cadascun dels termes.
significació
Lògica
Acció de significar.
Entesa sovint com a equivalent a la denotació, la significació només correspon, segons Husserl, als signes significatius, en contraposició als signes indicatius els quals assenyalen, però no signifiquen en aquest sentit coincideix més pròpiament amb l’expressió, bé que aquesta no hi sigui sempre identificable, pel fet que la significació confereix sentit a l’expressió
unió
Filosofia
Cristianisme
Lògica
Tipus d’unitat formada a partir de dos o més elements integrats en un tot.
Hom sol distingir entre unió lògica , quan els elements integrats no són físics ni reals com és el cas de la unió de subjecte i predicat en el judici, i unió real , en cas contrari hom parla també d' unió gnoseològica per referir-se, per exemple, a la de subjecte i objecte, a la de consciència i món, etc Ultra les diverses modalitats d’unió pura juxtaposició, barreja —simple mescla o fusió positiva—, coordinació, sèrie ordenada, unió orgànica, estructural, etc, cal esmentar també com a tipus peculiars, entre altres, la unió hipostàtica, la unió substancial, en contraposició a la simplement…
principi de raó suficient
Lògica
Principi segons el qual res no es dóna (o no esdevé) sense una raó perquè es doni (o esdevingui) o sense una raó que expliqui el fet que es doni (o esdevingui).
Conegut des de temps antic Abelard, els escolàstics i G Bruno, entre altres, n'oferiren diverses formulacions, aquest principi fou enunciat en la seva forma més madura per Leibniz “cap fet no pot ésser ver o existent i cap enunciat no pot ésser vertader, si no es dóna una raó suficient perquè sigui així i no altrament” Relacionat amb el principi de causalitat —tant l’eficient com, sobretot, la final— i, per alguns, àdhuc amb el principi de no-contradicció contradicció, el principi de raó suficient inclou diversos aspectes un de logicognoseològic, un altre d’ontològic i fins i tot un tercer de…
possibilitat
Lògica
Caràcter, estat o condició del que és possible.
Són dues les accepcións fonamentals de la categoria de possibilitat d’una banda, entesa com a possibilitat lògica o modalitat del judici, significa la qualitat de tot judici que no sigui contradictori, en contraposició a la necessitat lògica , la qual exclou sense més el contrari, mentre que la possibilitat, per definició, no ho exclou d’altra banda, la possibilitat real o física significa la capacitat o aptitud d’una cosa per a existir de fet i realment El sentit de la distinció entre ambdós tipus de possibilitat segons el qual el fet que un objecte pugui ésser concebut o pensat com a…
judici sintètic
Lògica
Segons Kant, judici en què el predicat no és contingut en el subjecte; així: ‘‘A és B’’ és sintètic quan B no és contingut en A; els judicis sintètics, doncs, augmenten el coneixement, en contraposició als judicis analítics.
Segons que la síntesi sigui a priori o a posteriori, els judicis sintètics seran o no universals i necessaris
particular
Lògica
Dit del judici o la proposició en què el subjecte comprèn un nombre parcial d’objectes (alguns S són P), en contraposició al judici o la proposició tant universal (tots els S són P) com singular (aquest S és P).