Resultats de la cerca

En aquest sentit el terme no sols no correspon al d’individu o d’individual, ans s’hi contraposa positivament, car la diferenciació de cadascun dels individus és més radical que la solament numèrica

En tant que funcionen com a subjecte i predicat en el judici, els conceptes són l’element últim sobre el qual es construeix l’edifici del coneixement Llurs propietats són la comprensió i l'extensió Hom pot fer distinció entre conceptes d’individu, d’espècie i de gènere entre els quals s’estableix una relació de subordinació, entre conceptes a priori i a posteriori segons que es dedueixin o no de l’experiència, o bé entre conceptes singulars i universals universal Però el problema fonamental que plantegen els conceptes és el de llur origen i natura el realisme n'afirma l’…

El relativisme és entès en sentit estricte pel que fa a l’ètica, en què el valor moral d’una acció o decisió és vist com a dependent de les circumstàncies, tant internes com externes, i relatiu a elles En un sentit logicoepistemològic, en canvi, hom en diu sovint subjectivisme quan aquest, tanmateix, no és entès com a referència a l’individu humà així l’expressió de Protàgores que “l’home és la mesura de totes les coses”, sinó en relació amb un subjecte humà genèric, hom parla més pròpiament d' antropologisme o relativisme antropològic D’altra banda, el relativisme rep altres…

De família noble li fou, a més, concedit el títol de sir , estudià matemàtiques, física i ciències humanes a Cambridge La seva primera obra important, Principia Mathematica 3 volums, 1910-13, en collaboració amb Alfred North Whitehead , donà resposta, amb la teoria dels tipus , a la greu crisi de fonaments que afectava la teoria de conjunts, i alhora obrí un nou camp a la lògica formal, situant-la en el lloc fonamental entre les ciències que avui ocupa La filosofia russelliana, en contínua evolució en el curs de la llarga vida de l’autor, és coneguda amb el nom d’ atomisme lògic i conté…

També anomenat noció genèrica , idea i entitat abstracta i oposat a l’individual, particular i singular, el concepte universal ha estat objecte de les més vives polèmiques al llarg de la història de la filosofia des de Plató i Aristòtil, sobretot a l’edat mitjana, pel que fa a la determinació del seu estatus ontològic Així, l’anomenada qüestió dels universals determinà el que hom pot caracteritzar com a triple posició ontologicognoseològica davant el problema d’una banda, la del realisme exagerat sovint denominat simplement realisme , que estableix l’existència dels universals en ells…